La improvisació no avisa. No mana escaleta. No confirma per WhatsApp. Apareix. I si u parpelleja, se la perd. En una sala de barri, algú proposa una paraula o una frase des del públic. Quatre actors es miren a penes un segon. I, de sobte, ja hi ha un conflicte, un personatge exagerat, una història que avança sense xarxa. El que per a l’espectador és vertigen, per a ells és llar.
Darrere d’este equilibri entre caos i precisió estan Eze Navarro, Xavi Romero i David Fajardo, integrants de SUBIT!, companyia valenciana que porta des de 2007 defensant la impro en clau d’humor i amb una idea clara: fer teatre, no només joc escènic.
Del doblatge al Moment Súbit!
En conversa amb David Fajardo, el recorregut vital explica moltes coses. “Jo era actor de doblatge i volia fer teatre per a millorar… vaig descobrir la improvisació, em vaig enfocar al màxim i ho tenia com a hobby”, conta.
El punt d’inflexió va arribar després d’un acomiadament col·lectiu en l’empresa en què treballava. Sense pla B clar, va decidir apostar pel que fins a este moment havia sigut una passió paral·lela. “Ara estic súper feliç i em pareix que és de les millors decisions que he pres”.
La impro, insistix, no és màgia espontània. “És com un esport, s’entrena”. Hi haurà qui tinga un talent natural —“només hi ha un Rafa Nadal”—, però el progrés depén del treball i de l’escolta. Perquè en este llenguatge escènic ningú brilla a soles: o funciona l’equip, o l’escena cau.
I, no obstant això, esta caiguda també forma part de l’aprenentatge. “És llançar-te al buit perquè no saps el que faràs”, admet. Justament ahí residix la seua potència.
Una escola oberta (de veritat)
Com moltes companyies consolidades, SUBIT! decidix ampliar l’ecosistema creant la seua pròpia escola. Així naix Laboratori Impro, un espai on la improvisació deixa de ser misteri per a convertir-se en ferramenta.
La porta està oberta a tot tipus de perfils: actors, docents, professionals que volen parlar millor en públic, monologuistes interessats a perfeccionar el treball amb espectadors o persones que simplement busquen una activitat distinta. “No fem càsting. Pot actuar tot el món”, recalca Fajardo.
A partir del segon any, els alumnes poden pujar a l’escenari amb ImproLab, la companyia vinculada a l’escola, on actuen en sales i bars —amb remuneració inclosa— com a primer pas cap a una cosa més professional.
D’estes aules han sorgit formacions com Aspaiet, Cabra Kadabra i Ca Maleantes. Senyal que el moviment no només es manté, sinó que s’expandix.
Un dels orgulls d’este projecte ha sigut el treball amb instituts i jóvens. Esta filosofia impro encaixa especialment bé en edats on la por al ridícul pesa més. “Ens han vingut pares dient-nos: ‘És el que més li agrada’. I això et diu: wow, estem fent una cosa guai”.
Riure per a desconnectar
En escena, SUBIT! juga amb l’absurd, el retruc, l’exageració i el personatge desbocat. Però l’objectiu és clar: que el públic isca distint de com ha entrat.
“Si aconseguixes que la gent es rigga, és perfecte”, resumix Fajardo. Encara que a vegades ocorre alguna cosa més profunda. “Ix gent i et diu: ‘Tinc un embolic i heu aconseguit que estiga dos hores totalment desconnectat’. Ja només per això val la pena”.
La improvisació a Espanya va arrelar a València de la mà de l'Om Imprebis, mestres de tota una generació. Hui, en un context on companyies com Corta el Cable Rojo o Jamming visiten la ciutat amb freqüència, el públic valencià entén que açò no és una raresa: és un llenguatge escènic amb identitat pròpia.
L’escenari com a punt de partida
SUBIT! es definix com una companyia apassionada per la impro en clau d’humor. Més d’una dècada sobre els escenaris els ha ensenyat que l’inesperat no es controla: s’abraça.
I potser ahí està la clau. En una època obsessionada amb el guió perfecte i el resultat previsible, la improvisació reivindica una cosa radicalment senzilla: escoltar, acceptar i construir junts.
Qui vullga comprovar-ho pot acostar-se als cursos i espectacles de Laboratori Impro i SUBIT!, consultar la seua programació en la seua pàgina web i descobrir que, a vegades, el millor pla és el que encara no existix. Perquè en el Moment Súbit no hi ha garanties. Només present. I això, ben jugat, és més que suficient.