El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) torna a refrescar les nits d'estiu amb noves projeccions. Així ho ha anunciat el propi centre, que ha detallat que, de l'1 al 31 d'agost, CCCCinema d’Estiu torna amb ‘Embriagats d'humor. Amèrica i la comèdia’ i la projecció de 27 pel·lícules americanes.
D'esta manera, totes les nits d'agost (a excepció dels dilluns), a les 22.00 hores, el claustre gòtic del CCCC oferix, de manera gratuïta, “un cicle de cinema alternatiu entorn de la comèdia que inclou títols que difícilment es localitzen en les graelles de les televisions i plataformes”, ha explicat el director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda.
Bugeda ha ressaltat la importància d'esta proposta “que revitalitza el barri del Carmen, oferint una programació suggeridora amb entrada lliure i la possibilitat de portar-se el sopar seguint l'esperit popular del cinema a la fresca”.
Per part seua, el comissari del cicle, Daniel Gascó ha afegit que en este “segon viatge al continent d'Amèrica no hem perseguit la imatge bella o espectacular” sinó que el que es busca és “despullar i humanitzar a l'heroi” a través de l'humor.
‘Embriagats d'humor’ busca també la diversitat presentant una exposició de tot el continent americà amb produccions de Xile, el Brasil, Cuba, l'Argentina, Mèxic, el Perú o el Canadà, descentralitzant l'hegemonia dels Estats Units, “que ha creat tota una indústria cultivant i dominant com ningú tots els gèneres, inclosa la comèdia” ha explicat Gascó.
Així, entre els 27 títols, el CCCCinema estrena en esta edició diverses pel·lícules inèdites a Espanya gràcies a la investigació realitzada que ha permés contactar amb els cineastes. Títols com l'argentina ‘El crític’ (2013) d'Hernán Guerschuny, que inaugura el cicle; la peruana ‘Sols’ (2015) de Joanna Lombardi, la xilena ‘El salvavides’ (2011) de Maite Alberdi o la cubana ‘El súper’ (1979) d'Orlando Jiménez Leal.
Amèrica vista des de múltiples angles
El cicle arranca amb ‘El crític’, l'òpera preval d'Hernán Guerschuny, director d'una de les revistes de cinema més longeves de l'Argentina. El protagonista està atrinxerat després de la seua notable erudició, molt convençut de les seues filies i fòbies personals, la qual cosa li porta a quedar atrapat en una d'eixes històries d'amor que ell mateix rebutjava en la pantalla.
“Mainaderes, crítics de cinema, salvavides, superintendents d'un edifici…la comèdia és el gènere que més ha explorat eixa dissonància que acaba donant-se entre les nostres vides personals i l'ofici que exercim”, segons Gascó, i així es reflectix en els personatges de Maurici, en ‘El salvavides’; o Roberto, en ‘El súper’, els qui se senten sobrepassats en la pràctica de les seues funcions.
També és el cas de ‘Sitting pretty’ (1948), un clàssic de Walter Lang que va suposar un qüestionament dels rols masculí/femení impensable en la seua època, on Lynn Belvedere posa en escac a tota una comunitat en no limitar-se a les seues tasques de ‘mainadera moderna’.
Una altra de les claus d'este nou cicle és la recuperació de mirades genuïnes quasi perdudes i les seues múltiples maneres d'observar Nova York, com la d'Amos Kollek, qui en ‘Fast food Fast Woman’ (2000) contempla la ciutat com un lloc màgic on encara poden succeir miracles; o la proposta de Steve Carell en ‘Donen in real life’ (2007), un film que obri una bretxa d'esperança en forma de magnètic somriure, la que oferix Juliette Binoche.
En ‘The Good Heart’ (2009) l'islandés Dagur Kári complix el somni de rodar el seu film nord-americà, malgrat que el resultat no podria ser més nòrdic: atmosfera embriaga, il·luminació ombrívola i misantropia alegre contrasten amb la visió de la gran poma, plena de llums de neó i personatges abduïts per l'afany d'èxit, bellesa i diners.
Per part seua, una altra de les cintes inèdites del cicle, ‘Solos’, és un bell film peruà que parla de la vida mentres evidencia que el cinema ja és una quimera.
Entre les propostes destaquen també ‘The Habite the Merrier’ (L'amor va cridar dos vegades, 1943) en la qual George Stevens va desenrotllar, en lloc d'un film patriòtic, una comèdia que va suposar un parèntesi de contagiosa felicitat ordit en plena Segona Guerra Mundial.
Perseguint eixa saludable impressió, el CCCC ha reservat cinc títols imprescindibles per a acomiadar cada setmana. A part de ‘Mainadera moderna’ es proposen el clàssic de Leo MacCarey, ‘Noblesa obliga’ (1935), on un lord anglés es juga al seu majordom, interpretat per Charles Laughton, en una partida de pòquer i este ha de partir a Amèrica a servir en una llar del nou món. ‘El ciutadà il·lustre’ (2016) també narra un viatge fonamental, el que emprén un escriptor argentí, acabat d'obtindre el Nobel, aprofita per a visitar la seua terra.
La pel·lícula que clausurarà enguany el cicle, ‘Hit Man’ (2023), està dirigida per Richard Linklater, un cineasta que col·labora activament amb els seus actors en el guió en la qual, a través de les paraules del seu protagonista, Gary, es llança una pregunta als espectadors: “A què es referia Nietzsche quan va dir que ‘El secret per a cultivar una existència més plena i gojosa consistix a viure perillosament?”.