En una ciutat on durant anys l’oci LGTBI semblava moure’s entre opcions previsibles, Cancaneo arriba per a trencar la inèrcia. No amb grans campanyes ni noms impossibles, sinó amb una cosa molt més poderosa: constància, identitat i comunitat. El que va començar com una prova un diumenge de vesprada a La Barberia de Poblats Marítims, hui és una de les cites imprescindibles de l’oci queer valencià, amb cues per a entrar cada dissabte i un públic que ha fet de la festa un ritual compartit.
El seu creador, DJ i promotor, gran conegut de l’escena madrilenya i valenciana, Caris Hilton, ho resumeix sense grandiloqüències: “Volíem homenatjar una altra època, quan no hi havia apps ni tantes discoteques i la gent es coneixia cara a cara en llocs de trobada”. D’ací el nom, Cancaneo, una paraula quasi oblidada que ací es resignifica des de l’orgull i la memòria marica.
Un espai per a tornar a eixir (i a sentir-se part)
Cancaneo no sols funciona com a festa, sinó com a punt de retrobament. “Molta gent em diu que gràcies a esta proposta ha tornat a eixir, a socialitzar, a sentir-se part del col·lectiu”, explica. I ací està una de les seues claus: la convivència real entre generacions que poques vegades compartien pista.
Persones de vint anys ballen junt amb altres generacions que havien deixat d’eixir de nit. Ací ningú sobra i ningú destaca per damunt de la resta. “És molt democràtic, ningú té privilegis”. Esta igualtat es traduïx en fidelitat, en sensació de família i en un públic que torna setmana rere setmana.
Contra l’algoritme: lligar, mirar i jugar
En una època dominada pel digital, Cancaneo proposa just el contrari. Adhesius amb missatges anònims, jocs i dinàmiques que conviden a trencar el gel sense aplicacions pel mig. “Esta festa és el contrari del digital”, afirma el seu creador.
El públic no és un mer espectador: és protagonista. Fotos, vídeos i xicotets moments capturats per ell mateix amb el seu propi iPhone construïxen un arxiu col·lectiu on totes les persones tenen espai. Joves, majors, cossos normatius i no normatius, cares conegudes i primeres vegades. Ací no hi ha un únic cànon ni una única manera d’estar.
Drag queens: ànima, risc i cultura viva
Les drag queens no són un adorn a Cancaneo: són part essencial de la identitat de la festa. Des de l’inici, la presència d’artistes com Liz Dust, a qui el seu creador definix sense dubtar com “la travesti número u de la terreta”, va marcar el to gamberro de la festa.
Amb el creixement del projecte, el cartell s’ha anat obrint a més artistes, generant un espai on les drags poden arriscar, experimentar i actuar sense les exigències dels grans escenaris. “Hi ha actuacions molt trash, molt underground, moments que pareixen trets de YouTube”, recorda entre rialles.
Este marge de llibertat reforça la idea de Cancaneo com a refugi cultural, no sols com a pista de ball. Un lloc on el drag no és consum ràpid, sinó expressió i relat compartit, fent protagonistes les mateixes persones assistents de Cancaneo, una cosa també innovadora.
Poblats Marítims, València i un segell que ja viatja
Que Cancaneo nasquera a Poblats Marítims, prop del Cabanyal, no és casual. Barri, local i festa s’han retroalimentat des del principi. Davant dels circuits més evidents, el seu creador va apostar per la perifèria, pel queer abans que pel normatiu, per un espai amb identitat pròpia. “Fer açò a Chueca o a Russafa no seria el mateix”, reconeix.
Este segell valencià ha viatjat també a Madrid, on la festa funciona com a cita mensual i on fins i tot sonen cançons en valencià a petició del públic. Un gest xicotet, però carregat de significat.
Futur mediterrani: Castelló, Alacant i més enllà
Amb l’èxit consolidat a València i Madrid, els ulls de Cancaneo estan posats en altres ciutats del Mediterrani. “M’encantaria portar la festa a Castelló o Alacant. Tenim molt de públic d’estes ciutats que ve cada cap de setmana a València”, comenta Caris. Tot i que ja han sorgit propostes per a festes d’estiu o esdeveniments de l’Orgull, encara es busca el projecte adequat per a expandir-se.
Una invitació oberta: fan falta més aliades
Cancaneo no és només per a qui ja forma part del col·lectiu. També és per a qui acompanya, dona suport i entén que la diversitat es construïx compartint espais. Amigues, mariliendres, veïnes del barri, aliades que sumen. La invitació és clara: anar, provar i viure l’experiència. Perquè Cancaneo demostra cada dissabte que quan l’oci es crea des del comunitari, deixa de ser només una festa i es convertix en llar.