La consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, ha denunciat que la decisió de no prorrogar el tancament de les centrals nuclears afectarà directament la central de Cofrentes, a la seua comarca i a desenes de milers de llocs de treball, a més de repercutir en tots els ciutadans de la Comunitat, “que deuran pagar un preu més alt per l'energia a causa de decisions ideològiques que ignoren les necessitats reals del nostre territori”.
Durant la cloenda de la jornada “El futur de l'Energia Elèctrica: Clau per a la Competitivitat Empresarial”, Cano ha defés la necessitat d'allargar la vida útil de la central de Cofrentes com “una decisió de sentit comú en defensa de la seguretat del subministrament, l'ocupació, la competitivitat de les empreses valencianes i la sobirania energètica de la Comunitat”.
“La continuïtat de Cofrentes, sempre baix els més alts estàndards de seguretat, és essencial per a la nostra autonomia energètica i la competitivitat de les nostres empreses”, ha explicat. La Comunitat Valenciana, ha subratllat, “no pot permetre's perdre autonomia energètica ni competitivitat industrial per decisions que anteposen la ideologia al benestar de les famílies i al futur econòmic”.
Cano reclama una transició energètica “realista i responsable”
La titular d'Energia ha insistit que “Cofrentes és una infraestructura estratègica que garantix un subministrament elèctric estable, lliure d'emissions i fonamental per a la nostra indústria”, i ha reclamat al Govern central “realisme i responsabilitat” en la planificació energètica, i una transició energètica que combine les energies renovables amb altres tecnologies “per a dotar de la màxima seguretat al sistema”.
En este sentit, ha incidit que la Comunitat “no pot permetre's deixar de tindre esta font d'energia”, i ha recordat que sense Cofrentes la Comunitat Valenciana hauria d'importar el 74 % de l'energia que consumix, “el que ens posaria en una posició de debilitat manifesta”.
La consellera ha posat en valor “l’aposta i l’esforç” realitzat per l’actual Consell en matèria d’energies renovables, recordant que des del primer moment “hem legislat per a eliminar traves i simplificar procediments que permeten accelerar la instal·lació de potència d’origen renovable”.
En este sentit, ha mostrat el compromís del Consell per a situar la Comunitat Valenciana “en el lideratge energètic”. Autoritzant en estos anys “vint vegades més potència que en la dècada anterior”. No obstant, ha destacat, “queda camí per recórrer” i, en eixe procés d'instal·lació de diferents fonts d'energia renovables, “és vital comptar amb Cofrentes, perquè en l'actualitat subministra el 50 % del consum de la Comunitat”. En este sentit, Cano ha qualificat el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), com "un llistat de bones intencions", i ha subratllat que els objectius que establix depenen de factors externs i que "l'únic segur és el tancament de les nuclears".
“No es concep que deixem una font d'energia estable, segura i econòmicament viable abans d'haver assolit la resposta a si tenim fonts d'energia suficients i emmagatzematge per a gestionar-les”, ha assenyalat.
Protecció davant conflictes geopolítics
La titular d'Energia ha destacat que “l'energia és un bé imprescindible per al desenvolupament” i a més de garantir l'accés, és “fonamental” protegir el seu preu dels conflictes geopolítics, com els que afectaren Europa durant 2022 amb la guerra d'Ucraïna.
La consellera ha demanat “ser pragmàtics i no dogmàtics” i ha advertit sobre els errors comesos per altres països com Alemanya. Cano, en plena sintonia amb les recomanacions europees, ha defés que l'acord de tancament nuclear firmat en 2019 ha de ser revisat, ja que “el món no és el mateix que quan es planificaren els tancaments nuclears”.
Per a la consellera, si tots els països europeus, llevat d'Espanya, estan revisant o ampliant la vida útil de les seues centrals nuclears, potser ens hauríem de preguntar si som nosaltres els qui estem equivocats.
Per eixe motiu, ha defés que el tancament d'estos centrals ha d'adaptar-se al compliment real dels objectius de potència i emmagatzematge, per a evitar “una dependència del gas i dels cicles combinats que ens porte de nou a una fragilitat i falta de competitivitat com la de 2022”.