Les comunitats autònomes espanyoles amb litoral han alçat la veu de forma unànime, exigint una profunda transformació de la legislació que regeix les costes del país. El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha subratllat la imperiosa necessitat que estes regions "facen un front comú a la nova normativa estatal i assumisquen el lideratge en la defensa de les nostres costes" amb la finalitat de redactar una nova llei que supere l'actual política de desllindaments i oferisca major seguretat jurídica.
Esta contundent declaració es va produir durant la II Cimera Nacional del Litoral, un esdeveniment crucial organitzat per la Generalitat Valenciana en València. La cita va congregar a importants representants de governs autonòmics costaners, incloent a la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic de Galícia, Ángeles Vázquez; el conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua de les Illes Balears, Juan Manuel Lafuente; el director general de Costes i Gestió de l'Espai Marítim Canari del Govern de Canàries, Antonio Acosta; el conseller de Foment i Infraestructures de la Regió de Múrcia, Jorge García; i el conseller de Foment, Vivenda i Ordenació del Territori de Cantàbria, Roberto Meria. Per part de la Generalitat, també van estar presents el secretari autonòmic d'Infraestructures i Transport, Javier Sendra, i el director general de Costes, Ports i Aeroport, Marc García Manzana.
Un front comú per una gestió costanera renovada
Durant la seua intervenció, el vicepresident Martínez Mus emfatitzà que este encontre representa un fita significativa, on "el Consell reforça aliances i dona un pas més cap a propostes concretes, consolidant un un diàleg institucional". La cimera dona continuïtat a un treball col·laboratiu iniciat en juliol de 2025, quan els directors generals de les comunitats que representen el 80% del litoral espanyol firmaren en València un manifest pioner "per una gestió més eficient, integrada i resilient". Este esforç es consolidà posteriorment en la I Cimera Nacional del Litoral, celebrada l'any anterior en Galícia.
Les autonomies participants en la cimera han segellat un manifest conjunt que articula les seues principals demandes i rebutjos. Este document clau exigix:
- L'aprovació d'una nova Llei de Costes que s'adapte a les realitats actuals.
- El rebuig explícit als reglaments que el Govern central està impulsant, en considerar-los insuficients i desalineats amb les necessitats territorials.
- La sol·licitud d'una reunió urgent de la comissió sectorial, amb la presència indispensable de la ministra Sara Aagesen, per a abordar estes qüestions de manera directa.
A més, s'ha acordat la creació d'un grup de treball especialitzat. La seua missió serà redactar un esborrany d'una nova Llei de Costes "amb visió autonòmica, incorporant la sensibilitat atlàntica, mediterrània i insular", segons va detallar el vicepresident. Esta iniciativa busca assegurar que la futura normativa reflectisca la diversitat i particularitats de cada tram del litoral espanyol.
Crítiques a la Llei de Costes de 1988 i la necessitat d'actualització
Martínez Mus fon categòric en afirmar: "Estem decidits en canviar la llei de costes, necessitem un nou marc normatiu més actual, més real, la llei del 88 ja no cobrix les necessitats que té la nostra costa i tampoc estem d'acord en què la innovació legislativa haja de ser un reglament que intenta saltar-se la part que hauria de cobrir una nova llei i, especialment, si va amb la mateixa filosofia que ja s'intentà en l'any 2018". Esta declaració subratlla la urgència d'una reforma legislativa profunda, més enllà de simples ajustos reglamentaris.
El vicepresident defensà la necessitat de realitzar un balanç exhaustiu 38 anys després de l'aprovació de la Llei 22/1988, de Costes. "No es tracta de qüestionar l'objectiu de protegir, sinó de reconéixer que el model necessita una actualització profunda", assenyalà. Entre els arguments esgrimits, destacà que la regressió costanera avança de forma alarmant en nombrosos trams, els desllindaments actuals generen una considerable inseguretat jurídica per a ciutadans i empreses, i el mapa competencial ha experimentat un canvi radical des de 1988. De fet, huit de les deu comunitats amb litoral ja han assumit o han sol·licitat la transferència de competències en esta matèria, evidenciant l'obsolescència del marc actual.
Propostes per a una llei de costes del segle XXI
La proposta de les comunitats autònomes se centra en una nova llei nacional que reordene de manera efectiva les competències. Esta nova normativa hauria de:
- Limitar l'acció de l'Estat en àrees com els desllindes i les obres d'interés general, atorgant major autonomia a les regions.
- Avançar cap a una gestió predominantment autonòmica, més pròxima a les realitats locals.
- Aportar una seguretat jurídica robusta, eliminant la incertesa actual.
- Regular amb criteris objectius les concessions i reconéixer les concessions compensatòries com a drets indemnitzadors.
- Protegir els nuclis tradicionals de valor etnològic i cultural, salvaguardant el patrimoni costaner.
- Incorporar una gestió integral dels sediments, fonamental per a la sostenibilitat de les platges i ecosistemes.
Martínez Mus va concloure este punt amb una declaració contundent: "No demanem menys protecció. Demanem millor protecció. Més eficaç. Més pròxima. Més adaptada". Esta frase encapsula la filosofia de les comunitats, que cerquen una protecció més intel·ligent i contextualitzada.
L'experiència valenciana com a model
El vicepresident Martínez Mus també va posar en valor l'experiència de la Comunitat Valenciana, que ja ha avançat amb la seua pròpia Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana. Esta normativa autonòmica establix principis clars, instruments d'ordenació específics, una classificació de platges segons el seu grau d'urbanització i tres grans àrees de gestió: protecció ambiental, millora ambiental i paisatgística, i reordenació. "No és una llei contra ningú. És una llei a favor de l'equilibri, de la seguretat jurídica i dels qui viuen en la costa i dels qui la visiten", va afegir, destacant el seu enfocament equilibrat i pragmàtic.
A més, el vicepresident alertà sobre la situació en la Comunitat Valenciana, on existixen aproximadament 60 quilòmetres de desllindaments en curs, molts d'ells actualment impugnats, lo que genera una gran incertesa. També exigí l'execució de les estratègies de protecció costanera planificades en 2015 en àrees crítiques com el sud de Castelló, el sud de València, Andalusia, Balears o el Maresme. "No pot haver-hi planificació sobre el paper i abandó sobre el terreny", sentencià, reclamant accions concretes i no només promeses.
Cooperació interautonòmica: una estratègia clau
Finalment, Martínez Mus insistí en què la cooperació entre les comunitats autònomes és una necessitat estratègica ineludible. "Hui no estem ací per a confrontar, sinó per a coordinar. Per a fixar una posició comuna sobre aspectes que no haurien de modificar-se en el nou Reglament General de Costes. Per a intercanviar recursos tècnics i jurídics i per a defendre conjuntament les nostres competències", conclogué. Defensà que la rica diversitat del litoral espanyol ha de reflectir-se fidelment en la normativa i que protegir la costa és, en última instància, salvaguardar el futur i la prosperitat de les comunitats que depenen d'ella.