Quatre universitats de la Comunitat Valenciana participen en el desenvolupament d'una infraestructura de comunicacions d'alta seguretat basada en tecnologia quàntica, una ferramenta clau per a protegir les dades enfront de ciberatacs cada vegada més sofisticats. Es tracta de la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat de València (UV), la Universitat d'Alacant (UA) i la Universitat CEU Cardenal Herrera, que lideren un total d'11 projectes integrats en el Pla Complementari de Comunicacions Quàntiques.
El programa, finançat conjuntament per la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Ciència i Innovació, compta amb un pressupost d'aproximadament 1,8 milions d'euros, dels quals el 65 % ix del Govern central i el 35 % de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació. La Comunitat Valenciana forma part d'esta iniciativa juntament amb Madrid, Catalunya, País Basc, Galícia i Castella i Lleó, en el marc del Pla de Resiliència de la Unió Europea, dotat amb un total de 76 milions d'euros.
La tecnologia quàntica, clau davant els ciberatacs
El coordinador del pla valencià, José Capmany, explicà que en els sistemes tradicionals la informació es codifica en bits, cosa que deixa les dades exposades a atacs de pirates informàtics experimentats. Davant d'eixe fet, la comunicació quàntica envia missatges xifrats utilitzant les propietats dels fotons, partícules de llum capaces d'entrellaçar-se entre si. “Si algú intenta interceptar el missatge, els fotons trenquen el seu enllaç i es genera una alerta d'intromissió. Només l'emissor i el receptor poden llegir la informació utilitzant bits quàntics”, afegí Capmany, qui destacà el potencial d'esta tecnologia per a protegir infraestructures crítiques com la sanitat, l'energia o els servicis públics.
Els 11 projectes valencians aborden temàtiques que van des de les comunicacions segures fins a la transferència tecnològica al teixit empresarial. La Universitat CEU Cardenal Herrera desenrotlla el projecte QUANTWIN, que aplica un bessó digital i algoritmes quàntics per a estudiar l'erosió en aerogeneradors i millorar el rendiment de l'energia eòlica. La Universitat d'Alacant lidera NCC, centrat en codis de correcció d'errors per a augmentar la fiabilitat i eficiència de les comunicacions quàntiques. Per la seua part, la Universitat de València treballa en els projectes EPICO, QMOL i Q-DIMENSION, orientats a optimitzar la velocitat i seguretat de les transmissions, a més de desenrotllar hardware avançat per a aplicacions satel·litàries. La Universitat Politècnica de València encapçala iniciatives com FinP-MTP-Q, PLATSinNx-Q, CUPIDO, Q-FACE i QUANTUMABLE, que investiguen nous dispositius, tecnologies làser i solucions per a integrar la comunicació quàntica en xarxes 5G i sistemes d'intel·ligència artificial.
Autonomia referent en ciberseguretat
El Pla Complementari de Comunicacions Quantiques està alineat amb les principals iniciatives europees del sector, com Quantum Flagship i la European Quantum Communication Infrastructure (EuroQCI), l'objectiu de la qual és construir un escut de comunicacions quàntiques segures en tota la Unió Europea. A més, esta xarxa permetrà en el futur transmissions ultraprecises de senyals de temps, aplicacions de sensat quàntic i la interconnexió entre ordinadors quàntics.
Amb esta aposta, la Comunitat Valenciana es consolida com un referent nacional en el desenvolupament de tecnologies quàntiques aplicades a la seguretat digital, impulsant tant la investigació com la creació de noves oportunitats industrials en l'àmbit de la ciberseguretat i l'economia digital.