El València Basket va arribar a Madrid amb il·lusió, amb ganes, sabent que donar la sorpresa és possible malgrat la qualitat del Real Madrid. Sabien a qui s'enfrontaven però arribar a tres finals la mateixa temporada no és un regal, és fruit d'un grup molt treballat. Amb la base de la il·lusió i l'esperança, els de Pedro Martínez van plantar cara al conjunt madrileny durant tot el partit. El primer i segon quart van acabar empatats (a 21 i 43 respectivament), fins i tot el conjunt taronja va arribar a dominar en el marcador encapçalats per Sikma i Dubljevic. Amb sis a dalt el Real Madrid començava l'últim i decisiu últim quart. Els valencians van empatar però al final el Madrid va imposar la seua qualitat i en l'últim minut va ser capaç de rematar i posar l'1-0 en la sèrie del Playoff Final de la Lliga Endesa. El diumenge, a partir de les 18.30 hores, nova oportunitat de plantar cara i revertir el resultat del primer assalt.
El segon quart va començar com el primer però el València Basket va ser perdent manxa i el domini passe a ser del Real Madrid. Els de Pedro Martínez van aguantar l'envestida basada en l'encert de Taylor aconseguint la seua major renda mancant quasi dos minuts per al descans amb el triple de Taylor (43-35). Llavors Sikma va fer reaccionar a l'equip que, com formigueta, va ser sumant punts fins a deixar l'empat a 43 per a arribar al descans. Faltaven 20 minuts, s'havien mesurat les forces, igualtat màxima en el marcador, tot podia passar, fins i tot la sorpresa. Per què no somiar?
Pocs punts d'avantatge i moltes ganes per part del València Basket que va reaccionar a l'inici dels últims deu minuts i amb dos triples de forma consecutiva empatava el partit a 67 faltant poc menys de nou minuts per a acabar. El conjunt taronja tornava a estar en partit i concentrat tal com l'ocasió mereixia. Un intercanvi de cistelles després (69-70) l'encontre entrava en un altre xicoteta fase de bogeria en la qual en poc més d'un minut les anades i vingudes d'una cistella a una altra es va convertir en la tònica. La qualitat i l'experiència del Real Madrid va eixir a relluir i a poc a poc va obrir una xicoteta bretxa per la qual se li va començar a escapar el partit als de Pedro Martínez. Faltant dos minuts un triple de Dubljevic posava el 85-81 en el marcador i Sastre acabava en la línia de tirs lliures, va fallar els dos i a pesar que el Madrid va perdre la pilota en la següent jugada el València Basket no va trobar la forma de rematar pel que al final es va veure superat per Sergio Llull. No va poder ser, la qualitat del conjunt local es va imposar i van sumar l'1-0. El diumenge els de Pedro Martínez tenen una nova oportunitat de rematar el treball començat en este partit. Seguim somiant?