El València viatjava al Benito Villamarín amb diversos objectius en ment. Seguir el camí de l'èxit sumant una nova victòria, demostrar que el joc que desplega és alguna cosa que ha aconseguit per a temps, així com col·locar-se segon en la taula de classificació i consolidar-se en els llocs alts. La primera mitja hora de partit va servir per a mesurar forces però a poc a poc la llanda del feu verd-i-blanc es va anar obrint a un recital de gols. El València va aconseguir inaugurar el marcador en el 35 gràcies a Kondogbia, a punt d'encaminar els vestuaris aconseguia posar el 0-2 en el marcador amb el gol de Guedes. Ja en la segona part, Rodrigo en el 64 i Santi Mina deu minuts després donaven quasi per sentenciat el partit. Però el Betis no vendria fàcilment la seua derrota i en poc més de quatre minuts (del 80 al 84) Campbell, Sanabria i Tello posaven la por en el cos als de Marcelino. El conjunt blanquinegre aconseguia sobreposar-se per a augmentar la seua renda en el 88 gràcies a un Zaza que va acabar lesionat i Pereira en el 92 rematava la festa posant el 3-6 en el marcador.
Després de la represa, el Betis va eixir amb un altre aire. Amb ganes d'aconseguir l'empat i seguir invicte en el seu feu. Va aconseguir trobar algun buit i mantenir el domini de la pilota en els primers compassos d'estos 45 minuts.
Després de l'errada del penal, el Betis es va veure una altra vegada acorralat pel conjunt de Marcelino que cercava sentenciar el partit i en el minut 65 ho aconseguia després del servei de cantonada que Rodrigo rematava de cap per a posar el 0-3. El València volia més i deu minuts més tard Santi Mina driblava a diversos defensors per a connectar des de dins de l'àrea un tret que deixava clavat a Adán fent pujar el 0-4 al marcador.
Semblava tot controlat i els tres punts en la butxaca. Però el Betis va despertar en l'únic moment que el València va decidir mirar les musaranyes. Era el minut 80 quan un llançat Betis que no tenia ja gens a perdre aconseguia fer el gol de l'honor gràcies al tret de Joel Campbell. Un minut després el mateix jugador obrava la seua màgia per a posar el 2-4 i tan sols quatre minuts després, en el 84, Tello ficava la por en el cos al València amb el 3-4.
Amb la por en el cos, el visible cabreig del seu entrenador, i els canvis fets, al València només li quedava resar i demanar l'hora... o no? El conjunt blanquinegre va prendre l'opció de seguir assetjant la porteria d'Adán a veure si aconseguia, de nou, el gol de la tranquil·litat. I tant va ser el cànter a la font que Zaza en el 88 aconseguia el cinqué del partit però no contents amb açò, ja en temps de descompte, Pereira posava el 3-6 en el 92 just abans que el col·legiat xiulara el final d'una trobada en el qual el València va aconseguir obrir la llanda del Benito Villamarín.