Resten quatre jornades per a tirar definitivament la cancel·la a la competició de lliga en el marc de la categoria de Plata i el Llevant ja ha superat el seu millor registre històric en este univers que data de la temporada 2003-2004. Els esdeveniments es van precipitar dissabte passat en el feu del Ciutat de València en un duel superlatiu que va reunir als equips que dominen la capçalera de la classificació des de la jornada quinzena. El desafiament d'Orriols adquiria sentit. Per l'horitzó sorgia un duel que no estava desproveït d'heràldica. Els gols de Morales i Róber Pier van permetre al bloc que condueix López Muñiz traspassar la barrera dels setanta punts per a fixar el seu expedient en els vuitanta que actualment compendien el seu excel·lent recorregut pel campionat de la regularitat. I el camí no ha conclòs encara, malgrat la consecució dels objectius emmarcats. Tenerife, UCAM Murcia, Lugo i Huesca marquen el cicle final d'un curs brillant. És evident que els nombres poden patir una tendència a l'alça si les hosts que condueix el preparador asturià conjuguen amb el triomf. Hi ha opcions matemàtiques per a augmentar este registre.
La veritat és que la societat llevantinista mai havia trepitjat el llindar dels vuitanta punts en l'àmbit de la Segona Divisió A des que el valor del triomf aconseguira la cotització dels tres punts. Va esdevenir a mitjan dècada dels anys noranta del segle anterior. Fins al temps més present romania en la memòria el relat de la temporada 2003-2004. El record és evocador i segueix tenyit per l'emotivitat perquè va permetre als estaments granotes experimentar unes emocions i unes sensacions que romanien en letargia i voltaven l'oblit. L'ascens a l'elit exerceix de nexe d'unió entre tots dos exercicis. La distància radica en el procediment i principalment en el pla d'execució. El bloc de Manuel Preuat va adquirir la universalitat en Xerez, mancant tres setmanes per al desenllaç del curs, i va tancar la seua aventura de lliga amb l'adscripció de setanta-nou punts.