El Ciutat de València volia una festa des de l'inici i així ho van fer. Les quasi 19.000 ànimes que fins a Orriols es van desplaçar van animar als onze triats per a intentar este primer assalt real a la Primera Divisió del futbol espanyol. El tifó inicial, els càntics i els ànims feren que el Llevant isquera al camp amb fam de l'ascens, amb ganes si es fes amo del partit i aconseguir els anhelats tres punts que li portaren al cel. i ho van aconseguir ja en la segona part, en el minut 55 Postigo rematava de cap una pilota que valia l'ascens, que valia el retorn a Primera.
La primera part es va convertir en un setge granota a la porteria de l'Oviedo qui va tenir com a principal protagonista a Juan Carlos que s'encarregava de desbaratar les clares ocasions de gol granotes. Amb el pas dels minuts el Ciutat de València es va anar refredant i amb açò el seu equip contagiant-se. No obstant això, l'Oviedo no trobava el seu lloc en el camp doncs el bon plantejament del conjunt granota en defensa i la bona col·locació en el camp no li permetia pensar amb claredat. Malgrat tot, el conjunt de Fernando Hierro anava deixant passar els minuts esperant que la seua ocasió sorgira bé a pilota parada o bé per alguna distracció produïda per l'ansietat d'eixe gol que li posara quasi els peus en Primera. Els últims minuts van donar per a alguna ocasió més que el col·legiat va frenar per fora de joc, perquè Roger lliurarà la pilota suaument als peus de Juan Carlos en lloc de perforar la porteria i alguna arribada de l'Oviedo que Raúl Fernández va salvar sense majors problemes. Al descans 0-0 en el marcador.