El València Basket va saltar a la pista del WiZink Center amb la lliçó apresa de l'ocorregut fa dos dies. Els xicotets detalls anaven a marcar la diferència i els de Pedro Martínez eren molt conscients de la importància d'adjudicar-se el partit. Quart a quart, el conjunt taronja va ser buidant-se per a contenir al Real Madrid. El primer quart va ser de total domini taronja, el segon va seguir manant en el marcador però els de Pablo Laso van reaccionar. En el tercer quart el València Basket va aguantar el tiró blanc per als últims i decisius 10 minuts sentenciar una trobada que li permet somiar, li proporciona el factor pista i permet escriure amb lletres d'or una nova pàgina en la història del club.
El segon quart el València Basket va tornar a eixir amb la mateixa intensitat però el Real Madrid anava agafant velocitat per a anar a poc a poc retallant en el marcador. La primera pilota que va tocar Taylor va acabar sent un triple que els acostava a tan sols tres punts (25-28). No obstant això, els valencians no es van posar nerviosos i van ser capaços de mantenir l'avantatge durant tot el quart que va arribar a ser de 8 punts (25-33, minut 12). Malgrat les bones defenses, el fet de traure fins en quatre ocasions un 2+1 i convertir-les, el fet d'aconseguir que el Madrid perdera sis pilotes més que ells no va aconseguir el colp mortal al partit doncs els de Pablo Laso van anar a poc a poc gràcies a Felipe Reyes i Sergio Llull i van aconseguir arribar al descans sol dos a baix (41-43).
L'últim quart va començar igualat amb el triple de Diot (64-64) i presagiava la lluita de poder que anaven a viure tots dos conjunts. El conjunt taronja havia aprés la lliçó en l'últim partit. Havia polit els detalls en defensa i en la recuperació de pilotes i rebots. Sabia que donar-li la mínima oportunitat al Madrid era penalitzat. Mantenia la seua filosofia d'anar quart a quart i li estava funcionant. Faltava rematar la faena en estos últims deu minuts d'infart que s'anaven a viure en el WiZink Center. Els de Pablo Laso seguien recorrent a el seu capità i de l'incombustible Llull. Però esta vegada Bojan Dubljevic va eixir per a revolucionar el partit.
Van empatar l'eliminatòria, van recuperar el factor pista i van regalar a l'afició taronja la possibilitat de somiar amb el primer títol de Lliga de la història del club. Passe el que passe en la Fonteta el conjunt que dirigeix Pedro Martínez està escrivint la pàgina del 30 aniversari amb lletres d'or. Ara toca escriure una més, dimecres que ve 14 a partir de les 20.30 hores en la Fonteta.