Opinión

L'empresa pública Divalterra: 1ª Part

Molt s’ha parlat aquests dies del futur de Divalterra. Tertulians, dirigents polítics, ciutadania, ja siga en paper, en les xarxes socials, als mitjans de comunicació o en la barra de bar.

L’origen d’aquest interès s’inicia amb un vast desplegament policial i detenció preventiva durant unes hores de 6 persones, 2 d’elles treballadores de l’empresa, les altres de la Diputació per fets vinculats amb Divalterra. Que entre elles estiguera el President de la Diputació ha incrementat substancialment l’impacte mediàtic i també, no cal dir-ho, el passat immediat d’aquesta empresa vinculada amb la corrupció.

Quan el nou equip de govern arriba a la gestió en el 2015 es troba amb una empresa pública que contava les mordides de mil en mil (dos mil, tres mil, quatre mil....) recorden?. La mateixa empresa que com ens deia el Ionqui dels diners (Marcos Benavent): “En Imelsa casi todos eran enchufados y ni siquiera iban a trabajar” “En mis siete años en Imelsa habré contratado a 200 o 300 personas...” “Todos eran enchufados” “Mi cargo de gerente me otorgaba todos los poderes para contratar y despedir..””No se respetaban ninguno de los principios para el acceso...”. En eixe inici de legislatura tots poden recordar com feia guàrdia la UCO a l’entrada de l’empresa i agents judicials treballaven al seu interior per estar intervinguda judicialment. 20 anys de govern del PP tenen efectes!

Per la intervenció judicial, pel nombre de treballadors/es (vora 700) i pels serveis que tenia encomanats, es pensa que era un risc molt gran tancar-la. Es decideix garantir el treball judicial, el desenvolupament dels serveis i, el més ràpid possible, adequar l’empresa a la finalitat que justifica la seua existència i oferir uns serveis públics bàsics evitant la privatització mentres no puguen ser prestats per la pròpia Diputació.

Per poder garantir temporalment el control d’eixa empresa nodrida de persones que han estat convivint amb la trama corrupta existent, de forma temporal, es realitzen uns contractes d’alta direcció avalats per un informe de persona de reconegut prestigi. Durant dos anys i escaig posen ordre en Divalterra (antiga Imelsa) i col·laboren amb la justícia i reorienten el funcionament. Passats eixos dos anys, amb una reestructuració profunda prevista i davant d’algunes veus i informes posteriors que suggereixen la incorrecció administrativa d’eixos contractes, es dona per finiquitada la relació i es rescindeixen els contractes.

Durant estos tres anys s’ha finiquitat la cessió il·legal de persones d’Imelsa en la Diputació i s’ha recuperat per a la mateixa; el Gabinet de Premsa, Protocol, Atenció Telefónica al Públic, etc. S’han tancat serveis que es prestaven per duplicat amb altres administracions com per exemple el d’Arbres Monumentals. S’ha reduït plantilla ordinària. S’eliminaren els més de 13 llocs “assessors” polítics existents. I així podríem seguir.

Aquest podria ser un resum (vist des de la Diputació) d’un període llarg de temps i de molts fets ocorreguts en la seua empresa pública. Eixa també és una realitat a tindre en compte a l’hora de fer valoracions.

Una vegada sobrepassat els caràcters previstos de l’article, no puc aprofundir en la reflexió de què és una empresa pública, si convé la seua existència, etc. Ho deixe per al pròxim.

@Rius_Xavier