Comunidad Valenciana

Especialistas en salud, bioética, derecho y comunicación debaten en La Fe sobre el uso y difusión de imágenes de pacientes

4 minutos

El Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha acollit la III Jornada de Bioètica del seu Comité de Bioètica Assistencial Departamental, baix el lema "Bioètica i Xarxes Socials a l'àmbit sanitari. Quans altres decideixen per mi...en difussió d'imatges". En aquesta edició, arrel d'una consulta realitzada al comité sobre el consentiment dels pacients a l'hora d'utilitzar les imatges preses a l'entorn clínic, aquest va determinar centrar la jornada en la difussió d'imatges, tant en entorns docents, assistencials i d'investigació, com a l'ús de les noves tecnologies i xarxes socials.

Ana María Ávila, directora general d'Investigació, Innovació, Tecnologia i Qualitat de la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha inaugurat la trobada destacant "la preocupació de la conselleria per respectar, per damunt de tot, els drets de cada pacient, també en la protecció de la seua intimitat i la privacitat de la història clínica, incloent les imatges preses als seus processos clínics. Es tracta de trobar, entre totes i tots, el punt d'equilibri entre el bon ús de les tecnologies per millorar l'assitència i el treball col·laboratiu, i l'acompliment de la legalitat, respecte a la custòdia i difussió d'aquestes dades".

"Les imatges dels pacients, en la vessant més assitencial, han format part de la seua història clínica des que els medis tècnics ho han permés, a través de diapositives, fotografies analògiques, digitals, imatge radiològica, etcètera. Hui en dia, en ple apogeu de les tecnologies de la comunicació, s'obri la possibilitat de compartir-les molt fàcilment. Davant aquest ús, hem de ser conscients de la privacitat d'aquestes imatges i informar a cada pacient de l'ús que en podem donar i tindre en compte el seu dret", ha expressat la gerent del Departament de Salut València La Fe.

Com ha assenyalat la presidenta del Comité de Bioètica de La Fe, América Pujades, "el Comité de Bioètica Assistencial de La Fe ha crescut en paral·lel a la reivindicació de l'autonomia, tant del professional com del pacient, i pensem que queda molt a fer en aquest aspecte. En aquest sentit, afegim una interessant deliberació respecte a la difussió d'imatges en les xarxes socials i en aquest sentit va sorgir el tema d'aquesta tercera edició".

Així, la jornada, a través de la participació de diversos experts en diàlegs, una conferència i una taula redona aborda la reflexió sobre la dimensió bioètica de la tecnologia digital i les xarxes socials que ha passat a formar part de l'assistència, la investigació i la docència sanitària.

"El repte és aconseguir millorar l'assistència sanitària gràcies a aquestes tecnologies, però sempre des de la bona pràctica i el respecte als drets de pacients i professionals", ha conclòs América Pujades.

 

En la jornada han participat especialistes de l'àmbit del Dret, com Juan Martínez Otero, professor de Dret de la Comunicació de la Universitat CEU Cardenal Herrera, i Javier Plaza, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València.

La conferència central ha estat a càrrec de la doctorna Mónica Lalanda, que a més de metgessa és il·lustradora, divulgadora i autora d'un blog sobre, precissament, l'ús de les xarxes socials a l'àmbit sanitari.

Finalment, la taula redona sobre ús i difussió d'imatges i dades a l'àmbit sanitari ha comptat tant amb personal de l'Hospital La Fe, com Rosario Ros, infermera i autora del Blog 'Cuidando Neonatos', Eva López, cap de secció de cirurgia plàstica infantil, i María Pilar Muñoz Muñoz, directora de Comunicació de La Fe, junt amb Carmen Serrano, cap del servei de Seguretat de la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Generalitat.

Comité de Bioètica Assistencial de La Fe

Actualment, els comités de Bioètica Assistencial dels departaments de salut de la Conselleria de Sanitat estan en procés de revisió, després de l'ordre de 2016 en la qual es crea el Comité de Bioètica de la Comunitat i es regulen els comités de cada departament. Aquesta ordre determina la seua finalitat, sense suplantar la responsabilitat de les persones que tenen que prendre les decisions.

Així, el Comité de Bioètica Assistencial del Departament de Salut València La Fe, un dels 23 que existeixen actualment a la Comunitat, actua com a una estructura de suport per la presa de decisions més adequades davant situacions de conflicte ètic. Es tracta d'un òrgan interdisciplinar de caràcter consultiu i assessor al servei tant dels professionals com dels usuaris i els seus familiars.

Entre les seues funcions destaca oferir recomanacions que siguen fruit, tant de la seua experiència professional i científica, com de la seua formació en ètica mèdica i vinguen garantides per la deliberació col·legial dels seus membres, protegint i valorant els drets dels pacients i professionals, assessorant en l'adopció de decissions complexes.

De la mateixa manera, proposa directrius i protocols d'actuació per a les situacions en què puguen sorgir de manera habitual problemes ètics, promou la formació bioètica dels professionals del Departament i estableix un Codi Ètic de l'Hospital.

A més de comptar amb una presidència, una vicepresidència i una secretaria, el comité compta amb 18 professionals més, de l'àmbit sanitari, però també del camp del Dret, Medicina legal i Filosofia.

Funciona des de fa 17 anys amb la finalitat de millorar la qualitat ètica en totes les labors assistencials del departament. En aquest temps, ha celebrat 172 reunions ordinàries, 16 extraordinàries i 12 de la comissió permanent.

Així mateix, ha organitzat 30 tallers de bioètica narrativa, ha participat en diferents jornades de bioètica a la Comunitat i ha realitzat diferentes xarrades i exposicions divulgatives de bioètica, així com ara el Curs de Bioètica en la Pràctica Diària, que aquest any aborda la seua segona edició.

Des de la II Jornada de Bioètica, celebrada fa un any, el CBA de La Fe ha contestat a consultes de professionals sanitaris relatives a processos de trasplants de donant viu, a l'autonomia del pacient, com casos de menors amb enfermetats infeccioses, a l'ús compassiu de medicament, a relacions amb empreses privades, o a l'eliminació de dades de la història clínica.