Economia

Treballar sense eixir de la pobresa: el drama invisible de milers de famílies en la Comunitat Valenciana

Una de cada cinc famílies valencianes amb fills viu en pobresa laboral malgrat tindre ocupació

1 minut

Persona en situació de pobresa - Foto: GettyImages

En la Comunitat Valenciana, tindre treball ja no és sinònim d'estabilitat econòmica. Aix ho reflectix un recent estudi elaborat per l'organització Save the Children, que alerta d'una situació alarmant: el 21,9% de les llars amb fills o filles a càrrec en el territori valencià es troba en situació de pobresa laboral, és a dir, no aconseguix cobrir les seues necessitats bàsiques a pesar que almenys un dels seus membres està ocupat. Este percentatge col·loca a la regió com la quarta autonomia amb major incidència de pobresa laboral en famílies amb menors.

L'estudi, titulat "Cuentas que no salen. Radiografía de la pobreza laboral en los hogares de España", combina fonts estadístiques oficials com l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) de la Seguretat Social, a més d'entrevistes a famílies usuàries dels programes socials de l'organització.

Una de les conclusions més cridaneres és que la pobresa s'aguditza quan en la llar hi ha xiquets o adolescents. Mentre que a nivell estatal un 11,7% de les persones amb ocupació viu en situació de pobresa, el percentatge ascendix al 17,1% en famílies amb menors dependents. En la Comunitat Valenciana, este fenomen aconseguix xifres encara més preocupants: del 15,5% de pobresa laboral general es passa a un 21,9% en llars amb fills.

Les més afectades: famílies monoparentals i nombroses

L'informe també posa el focus en els tipus de famílies més exposades a esta realitat. Les famílies encapçalades per un sol progenitor, que en la majoria dels casos són mares amb fills a càrrec, pateixen una incidència del 30,7% de pobresa laboral, encara que existixen diverses ajudes que les famílies monoparentals poden demanar en la Comunitat Valenciana.

En el cas de les famílies nombroses, el problema s'agreuja encara més, arribant al 32,3%. Este panorama reflectix una realitat estructural en la qual, malgrat complir amb la premissa tradicional de tindre una ocupació, moltes famílies no aconseguixen eixir de la pobresa.

Les causes: salaris baixos i ocupació precària

Des de Save the Children assenyalen que la pobresa laboral té dues arrels principals. D'una banda, els salaris baixos fan que fins i tot els qui tenen un contracte a jornada completa no aconseguisquen superar el llindar de la pobresa. Encara que la pujada del Salari Mínim Interprofessional ha suposat un avanç, no ha sigut suficient per a moltes persones.

D'altra banda, la baixa intensitat laboral —és a dir, treballar poques hores, de manera intermitent o amb contractes temporals— és una causa determinant. Moltes persones tenen ocupacions a temps parcial involuntari o encadenen períodes de desocupació i contractes de curta duració. En estos casos, els ingressos no aconseguixen per a mantindre una família.

Efectes agreujats per l'emergència climàtica: l'impacte de la DANA

A esta complexa realitat social se suma l'impacte encara visible de la DANA que va assotar fortament diverses zones de la província de València. En els municipis més afectats per aquesta catàstrofe climàtica, la renda mitjana per llar és fins a 2.000 euros inferior a la mitjana provincial, i en algunes localitats la diferència arriba a oscil·lar entre 3.000 i 10.000 euros.

El mal ha sigut també de caràcter laboral i empresarial. Segons les últimes dades, la DANA va afectar a prop de 275.000 treballadors i va alterar l'activitat d'unes 64.000 empreses. El cost total dels danys s'estima en més de 13.800 milions d'euros, un colp que ha deixat cicatrius profundes en el teixit productiu valencià.

A més, l'impacte ha sigut especialment devastador per a les famílies que treballaven en l'economia submergida. "Moltes d'elles no sols han perdut els seus ingressos, sinó que a més han quedat excloses de les ajudes oficials per no poder justificar el seu ús o situació administrativa", lamenta Rodrigo Hernández, responsable de Save the Children per a l'emergència de la DANA.

Recomanacions per a revertir la situació

Enfront d'este escenari, Save the Children proposa una sèrie de mesures concretes per a combatre la pobresa laboral en llars amb menors:

  • Itineraris individualitzats d'inserció laboral a través dels centres Labora, amb especial atenció a les persones en desocupació de llarga duració i les mares soles.

  • Reforçar el suport en els municipis més colpejats per la DANA, amb plans específics de reactivació econòmica i formació per a les famílies afectades.

  • Prioritzar l'accés de famílies amb menors i monoparentals a la Renda Valenciana d'Inclusió, adaptant els criteris per a incloure als nous perfils de pobresa emergents després de la catàstrofe.

  • Impulsar polítiques de conciliació laboral amb perspectiva de gènere, promovent mesures que afavorisquen la corresponsabilitat en la cura familiar i la flexibilitat del temps de treball.

  • Ampliar les ajudes als qui estan fora del sistema formal, especialment a les famílies que van quedar al marge de les prestacions després de la DANA.

Per a Save the Children, resulta essencial que les polítiques públiques no es limiten a fomentar l'ocupació sense més, sinó que apunten a millorar la seua qualitat, estabilitat i remuneració, especialment en les llars on hi ha menors. Hui, fins i tot els qui treballen tot el que poden, i en molts casos més del desitjat, seguixen atrapats en una espiral de precarietat.