El sector arrosser europeu travessaix una situació crítica marcada per l’augment d’importacions sense aranzels, la caiguda de preus i la pèrdua de competitivitat front a tercers països. Productors, cooperatives i indústria, junt a organitzacions com UNIADE i Cooperatives Agroalimentàries, advertixquen que la situació ja no és conjuntural sinó estructural i posaix en risc la continuïtat del cultiu de l’arròs a la Unió Europea.
Durant l’última campanya, la UE ha rebeixcut al voltant d’1,7 milions de tones d’arròs, amb prop del 60 % entrant sense aranzels, cosa que ha generat una forta pressió sobre els preus interns. Esta tendència no sols es manté, sinó que creixix, amb un augment addicional de 50.000 tones en les sol·licituds d’importació, afectant també l’arròs Japonica.
L’impacte directe ha sigut una caiguda de preus que obligix molts agricultors a reconvertir les explotacions cap a varietats de major valor afegit. En països com Itàlia, principal productor europeu, fins al 60 % de la superfície es desplaçix cap al Japonica, un canvi que podria generar excés d’oferta i una nova baixada de preus en el segment del risotto.
El sector ho diu clar: “si desapareix l’arròs, desapareix el territori”. En moltes zones europees, este cultiu no sols és economia, sinó paisatge, biodiversitat i cohesió social. La seua desaparició implicaria abandó de terres històriques i conseqüències greus.
La indústria transformadora també es veu afectada. Els aranzels desactualitzats des de 2004, la caiguda del dòlar i la importació de més de 500.000 tones d’arròs processat —principalment de Cambodja i Myanmar— desplacen la producció local i posen en risc milers de llocs de treball.
Les mesures actuals no resulten suficients. La clàusula de salvaguarda del sistema SPG té uns llindars massa alts per a funcionar de manera eficaç, i impedix una resposta ràpida. Mentrestant, els productors europeus complixen normes més estrictes que les importacions.
Davant d’este escenari, UNIADE i Cooperatives Agroalimentàries reclamixquen una actuació urgent basada en sis eixos: revisió de la clàusula de salvaguarda, actualització d’aranzels, creació d’un gravamen per a l’arròs envasat importat, promoció de l’arròs europeu, reconeixement com a producte sensible fora d’acords de lliure comerç i aplicació estricta de la reciprocitat.
El missatge del sector és contundent: sense acció immediata, Europa pot perdre un cultiu estratègic, la sobirania alimentària i l’equilibri de molts territoris rurals.