La consellera d'Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha destacat que quan es gestiona amb rigor, planificació i visió com està fent la Generalitat, “els fons europeus es convertixen en una palanca autèntica de creixement, modernització i transformació”. A més, ha reivindicat que les mateixes regions tinguen “capacitat de decisió” en el futur disseny de política regional comunitària.
Ruth Merino ha realitzat estes declaracions durant la clausura del Side Event #EURegionsWeek2025, organissat per la Direcció General de Fons Europeu i Sector Públic, en l'objectiu d'explicar a la ciutadania com està gestionant la Conselleria d'Hisenda i Economia els fons europeus Feder i Fons Social Europeu Plus (FSE+) en la Comunitat Valenciana, en el període de programació 2021-2027.
La responsable de les finances autonòmiques ha ressaltat que la Comunitat Valenciana afronta reptes clau en transició energètica, digitalització, captació de talent, innovació empresarial i diversificació cap a nous sectors estratègics, i en este context ha assenyalat que el pròxim Marc Financer Plurianual 2028-2034 “serà decisiu perquè implicarà un major esforç pressupostari per a les regions europees”.
No obstant, ha advertit sobre la proposta de la Comissió Europea d'avançar cap a una major centralització de les polítiques regionals i de restar capacitat de decisió a les mateixes regions “puix que allunyar les decisions de la realitat local no enfortix Europa: la debilita”.
Per això, ha insistit en la necessitat de mantindre la filosofia ‘Place Based’, que garantix que les polítiques es dissenyen prop del territori i atenent a les necessitats reals.
Merino ha recordat que esta posició és compartida per totes les comunitats autònomes, tal com va quedar arreplegat en la recent ‘Declaració de Galícia’, recolzada també per les entitats locals, “en la qual reclamem que les regions tinguem una participació real en la definició, gestió i avaluació dels programes i fons europeus, i apel·lem al Govern d'Espanya que defenga esta posició davant el Consell Europeu”.
La consellera ha conclòs que la cohesió “no pot ser un eslògan, sinó una condició per a garantir oportunitats reals de progrés”, i ha insistit que des de la Comunitat Valenciana “treballem per una Europa útil, tangible i centrada a millorar la vida de la gent”.
L'esdeveniment, que s'ha celebrat en el Castell de Peníscola, ha comptat amb la participació del secretari autonòmic d'Economia, Jesús Gual; la directora general de Fons Europeus i Sector Públic, Mar González; la subdirectora general de Projectes i Fons Europeus, María López Laso; el cap del Servici d'Anàlisi i Suport Tècnic, Julio Sanchis; la cap de Servici de Programes Europeus, Anabel Pascual, i el cap de servici de Cooperació entre Agents del Sistema Valencià d'Innovació (AVI), Eduardo Viana, que han explicat projectes, accions i polítiques europees, així com la seua aplicació, incidència en la Comunitat Valenciana i impacte en la ciutadania.
#EURegionsWeek
La Setmana Europea de les Regions i les Ciutats és el principal encontre anual sobre política regional de la Unió Europea. L'organitzen el Comitè Europeu de les Regions i la Direcció General de Política Regional i Urbana de la Comissió Europea. Cada any reunix a Brussel·les i per tota Europa representants polítics, tècnics i experts per a mostrar com les regions i ciutats impulsen el creixement, l'ocupació i la cohesió social i territorial a través dels fons europeus.
Des de la seua primera edició en 2003, este acte s'ha consolidat com una plataforma de referència per a compartir experiències, aprendre bones pràctiques i enfortir la governança multinivell, posant en valor el paper essencial de les administracions regionals i locals en l'aplicació de les polítiques europees.
Programes Feder i FSE+ 2021-2027
L'esdeveniment està dissenyat per a mostrar com la política de cohesió, que és el principal instrument d'inversió de la Unió Europea per a reduir les disparitats entre les seues regions i ciutats, fomentant així la cohesió econòmica, social i territorial, avança en la Comunitat Valenciana, a través dels programes Feder i FSE+ 2021-2027, així com els fons Next Generation EU.
L'acte ha inclòs, entre altres aspectes, la descripció dels Programes Feder i FSE+ Comunitat Valenciana 2021-2027, exemples pràctics de projectes i explicació de casos d'èxit, així com ajudes gestionades per l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), la Direcció General de Diversitat KUMPANIA-SARSALÉ i Incentius Regionals, que demostren com els fons europeus milloren la vida de la ciutadania i enfortixen el teixit productiu valencià.
En el cas del Feder, s'ha explicat que s'ha creat una nova línia per la riuada d'octubre de 2024, que està dotada amb 370,2 milions d'euros cofinançada per la Unió Europea al 95 %, que aportarà un total de 351,7 milions d'euros per a esta matèria.
Pel que fa al FSE+, s'ha exposat la reassignació per part de la Comissió Europea de 166 milions mitjançant el mecanisme Restore per a accelerar la recuperació després de les inundacions de l'any passat. Eixos fons permetran donar suport a persones del règim d'autònoms, oferir formació a persones joves i sense ocupació, substituir béns bàsics i reforçar l'orientació psicològica i educativa en les zones afectades. Amb un cofinançament europea de fins al 95 %, la UE aposta per una recuperació que retorne estabilitat i esperança a les comunitats.
Així mateix, s'ha tractat sobre Kumpania, un servici socioeducatiu destinat a la infància, adolescència i joventut gitana, el seu entorn social i familiar. Es presta per mitjà d'acords d'acció concertada amb entitats d'iniciativa social i són servicis que s'integren en el Sistema Públic Valencià de Servicis Socials. És un programa cofinançat per la UE a través del FSE+ i compta amb una inversió total pressupostada de 28 milions d'euros.
Per últim, s'ha exposat el testimoniatge del projecte ‘Nadie sin su Ración Diaria’, desenvolupat per l'empresa castellonenca Naria Tech i beneficiari de la línia de préstecs participatius en conversió amb inversors privats que oferix l'Institut Valencià de Finances (IVF), un producte financer que compta amb recursos del Feder.
Consistix en la digitalització del sistema de donació d'aliments per mitjà d'una sèrie d'eines tecnològiques que permeten als donants enviar directament les seues aportacions als bancs d'aliments i són eixes entitats qui les repartixen entre les persones beneficiàries per mitjà de la utilització d'una targeta moneder. El projecte va ser finalista del certamen europeu Regiostar 2023, en el qual es premien els millors projectes finançats amb recursos europeus.