El mercat residencial de València travessa una etapa de transformació que la situa entre les ciutats més atractives de la Mediterrània per a viure. El que durant anys va ser un mercat emergent ha fet un salt definitiu cap a la categoria premium, impulsat per un creixement sostingut de preus, una demanda internacional en auge i una oferta que no aconseguix seguir el ritme. Així ho reflectix l'Informe del Mercat Immobiliari 2025-26 elaborat per Engel & Völkers, que radiografia un escenari de consolidació i tensió creixent.
La dada més cridanera és l'increment interanual del 19,1% en el preu de la vivenda, que situa el valor mitjà en 3.570 euros per metre quadrat (€/m²). Este avanç, molt per damunt de la mitjana nacional, confirma que València s'ha convertit en una destinació prioritària per a compradors amb alt poder adquisitiu, tant nacionals com estrangers. La ciutat ja competix amb altres mercats mediterranis consolidats, però amb un atractiu diferencial: qualitat de vida, clima, seguretat, connectivitat i preus encara competitius enfront d'altres capitals europees.
Malgrat la magnitud de l'episodi meteorològic, la DANA a penes ha alterat la dinàmica del mercat. Engel & Völkers assenyala que el seu impacte ha sigut “limitat i puntual”, sense conseqüències en la tendència alcista. De fet, el preu mitjà de les operacions gestionades per la firma aconseguix els 474.000 euros, una xifra que evidencia l'entrada d'un comprador més solvent.
L'estadística més reveladora és que el 65% de les compres d'obra nova es realitza amb recursos propis. «El comprador actual està més informat, compara més i prioritza qualitat i ubicació. Això indica un mercat més sòlid i menys dependent del crèdit que en cicles anteriors», explica Alfonso Casillas, sales director d'Engel & Völkers a València.
Una ciutat dividida en micromercats amb dinàmiques pròpies
València s'ha convertit en un mosaic de micromercats amb comportaments molt distints. L'escalada de preus no es distribuïx de forma homogènia i cada districte respon a dinàmiques pròpies. L’Eixample continua sent el districte més car, amb 4.427 €/m², seguit de Camins al Grau i Ciutat Vella, ambdós aproximadament en els 4.050 €/m². En estes zones, la demanda internacional (especialment inversors i expatriats) actua com a motor de preus, atreta per la ubicació estratègica i el potencial de revalorització.
Un segon bloc el formen Quatre Carreres, Benimaclet, Extramurs i Pla del Real, amb valors entre 3.470 i 4.000 €/m². En estos districtes conviuen compradors locals amb perfils internacionals, i l'oferta es caracteritza per vivendes àmplies i ben comunicades. Més avall se situen La Saïdia, Campanar, L’Olivereta i Poblats Marítims, amb preus entre 3.000 i 3.250 €/m².
Campanar destaca per les seues urbanitzacions amb zones comunes, mentre que Poblats Marítims registra una elevada rotació de producte i una presència creixent de compradors estrangers, encara que el client nacional continua mostrant preferència pel centre de la ciutat. Els preus més continguts es troben en Poblats del Sud, Patraix, Jesús, Algirós i Benicalap, amb valors entre 1.800 i 2.900 €/m², on predomina un comprador local més sensible al preu.
El pis és la tipologia més demandada a la ciutat. Les superfícies varien notablement segons el districte: des dels 79 m² de mitjana a Poblats Marítims fins als 165 m² a Pla del Real. Pràcticament en tots els barris, les vivendes de tres dormitoris són les més sol·licitades. A L’Eixample i Ciutat Vella, l'interés es concentra en pisos ubicats en edificis senyorials, un producte escàs i molt valorat. Al centre, a més, dos elements s'han convertit en autèntics diferenciadors: la terrassa i el garatge.
L'obra nova, un recurs que dispara la pressió
L'oferta d'obra nova dins del nucli urbà és molt limitada, la qual cosa manté la tensió del mercat. El preu mitjà se situa en 3.619 €/m², amb màxims que superen els 5.800 €/m² i un tiquet mitjà pròxim als 470.000 euros. I és que promoure vivenda a València és cada vegada més complex: els costos de construcció, el preu del sòl i els terminis administratius han augmentat de manera significativa.
“La promoció exigix molt de capital. El promotor necessita estar molt segur de la rendibilitat”, advertixen des de la consultora. A esta dificultat se suma una dada clau: la població de València ha crescut un 10% en només tres anys, mentre que el ritme de noves promocions s'ha quedat molt per darrere. La conseqüència és clara: “En la ciutat de València no hi cap més vivenda”, sentencia Alfonso Casillas.
L'informe conclou que València ha deixat arrere la seua condició de mercat emergent. Hui és un mercat sòlid, internacional, exigent i amb un comprador altament informat, que prioritza qualitat, ubicació i estabilitat. La ciutat entra així en un nou cicle estructural marcat per la segmentació, l'escassetat d'oferta i una demanda que no deixa de créixer.