Un any després de la devastadora DANA que va arrasar bona part de la província de València, l'economia local encara lluita per recuperar el pols perdut. I és que milers de treballadors, autònoms i xicotets empresaris es van veure obligats a detindre la seua activitat mentre avaluaven els danys i buscaven finançament per a reparar instal·lacions, maquinària i locals comercials. De fet, sectors indispensables com l'agricultura, la ramaderia, la indústria manufacturera i el comerç urbà es van veure paralitzats per setmanes.
Dotze mesos després, encara que la majoria d'empreses afectades han représ parcialment la seua activitat, moltes encara afronten desafiaments financers, retards en reparacions i dificultats per a recuperar la normalitat, deixant al descobert una recuperació que avança de forma desigual. Així ho demostra l'informe “Impacte en el camp i la indústria: Balanç de la situació empresarial de la zona zero, després d'un any de la dana d'octubre de 2024” elaborat per la Cambra València.
Impacte en el camp i en la indústria
El sector agrícola i ramader va ser u dels més afectats, amb danys la reparació dels quals necessitarà diversos anys. Les pèrdues inclouen cultius sencers destruïts, alteracions en els sòls productius i danys greus en infraestructures de reg, cosa que compromet diversos cicles productius. Les explotacions més afectades requerixen no sols reposició de maquinària i material agrícola, sinó també assistència tècnica per a recuperar la fertilitat dels sòls i previndre pèrdues en futures campanyes.
Per altra banda, la DANA afectà intensament la indústria manufacturera, especialment en els catorze municipis de la zona zero (Alaquàs, Albal, L’Alcúdia, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Riba-roja de Túria i Xirivella). Els polígons industrials més afectats foren els de Paiporta, Albal, Sedaví i Alfafar, on predominen empreses de dimensions reduïdes amb menor capacitat financera per a afrontar la recuperació.
En data d'octubre de 2025, unes 100 empreses han tancat de forma definitiva per falta de tresoreria, reducció del fons de comerç i falta de relleu generacional, el que representa el 6% de les empreses de la zona zero. Entre les empreses que romanen actives, una de cada deu encara realitza tasques de reparació.
Els danys materials han sigut quantiosos, ja que fins a un 67% de les empreses necessiten reparar tancaments i sòls; el 61% maquinària i eines; el 50% mobiliari; i un 44% instal·lacions elèctriques i estoc de mercaderies. De fet, en alguns casos, els costos dels danys superen inclús els 300.000 euros.
La recuperació ha sigut possible gràcies a la combinació de recursos propis, assegurances, ajudes públiques i donacions privades, encara que l'alta demanda d'ajudes ha generat retards en la gestió i desemborsament de fons. En els polígons de Catarroja i Xirivella, s'ha observat un increment en el consum d'energia industrial i afiliacions a la Seguretat Social, reflectint una recuperació més ràpida que en altres municipis.
El sector servicis, el més castigat
Més de 2.300 comerços urbans van patir danys per la riuada. Després d'un any de reparacions i acondicionament de locals, set de cada deu han reobert, encara que quatre de cada deu encara operen per davall dels nivells previs a la inundació. Els danys econòmics han sigut significatius, ja que la meitat dels negocis va patir pèrdues d'entre 30.000 i 100.000 euros i un de cada deu va superar este llindar. La recuperació també es veu limitada per danys funcionals persistents en mobiliari, tancaments, sòls i sostres, elements pendents de reparar que afecten un 21% dels establiments.
En termes d'ocupació, la contractació en el sector serveis es manté per damunt dels nivells de 2024, encara que alguns municipis com Beniparrell, Sedaví, Albal i Paiporta registren descensos en les afiliacions de transports i emmagatzematge. L'hostaleria mostra un comportament desigual, amb reculades interanuals en Catarroja, Picanya i L’Alcúdia.
Els negocis han combinat recursos propis amb assegurances, ajudes públiques de la Generalitat Valenciana i del Govern d'Espanya, així com donacions d'empreses i entitats privades, que cobriren aproximadament a sis de cada deu negocis afectats durant les primeres setmanes després de la DANA. Aproximadament quatre de cada deu negocis que sol·licitaren ajudes ja les han rebudes, mentre que una altra proporció similar continua pendent de resolució d'expedient o compensació d'assegurances.
Perspectives i desafiaments de la recuperació
Un any després de la DANA, el balanç econòmic mostra avanços significatius, però també importants desafiaments. Mentre que aproximadament la meitat dels negocis han recuperat la seua activitat completa, un 25% operen a menor capacitat i molts encara afronten reparacions pendents. La reactivació industrial i comercial depén en gran manera de l'accés a finançament i de la reparació de danys materials, mentre que la recuperació del sector primari serà més lenta i requerirà recursos a llarg termini.
L'impacte de la DANA evidencia la vulnerabilitat de l'economia local davant de fenòmens meteorològics extrems i la necessitat de plans de contingència sòlids, així com d'un suport coordinat entre administracions i entitats privades. La reactivació econòmica de la zona zero de València continua, però el ritme desigual de la recuperació deixa en evidència que encara existixen necessitats urgents d'assistència tècnica i financera per a consolidar la normalitat i protegir la continuïtat d'empreses i comerços.