Accedir a un habitatge propi s'ha convertit en un repte quasi inassolible per a la joventut de la Comunitat Valenciana. Segons les últimes dades de l'Observatori d'Emancipació del Consell Valencià de la Joventut (CVJ) – pertanyents al segon semestre de 2024 –, un treballador jove hauria d'estalviar la totalitat del seu salari durant quasi quatre anys per a reunir l'entrada necessària per a comprar un pis. Per a aquells que tenen entre 30 i 34 anys, la situació no és molt més senzilla: necessitarien destinar 3,1 anys de sou complet.
L'arrendament representa un obstacle encara més gran per a aquells que busquen independència. Segons l'Observatori, el preu mitjà de l'arrendament a la Comunitat Valenciana va pujar un 12,9% en a penes un any, fins a situar-se en 912 euros mensuals. Eixa xifra suposa un 87,4% del salari mitjà dels joves, que a penes arriba als 1.043 euros nets al mes. I a eixe cost se sumen els subministraments i servicis de la llar (com llum, aigua i gas) el cost dels quals va augmentar un 12,1% interanual, representant ja un 6,4% dels ingressos nets de les llars joves.
L'accés a l'habitatge en propietat tampoc oferix un respir. Encara que la pujada de preus dels habitatges va ser menor que la del lloguer – amb un increment interanual del 8,8% -, els joves seguixen enfrontant-se a barreres quasi impossibles de superar. Fins i tot en el cas de poder reunir l'entrada, les mensualitats de la hipoteca absorbirien de mitjana el 59% del salari net juvenil. Per als menors de 24 anys, esta xifra aplega a un preocupant 90%, mentre que els qui tenen entre 25 i 29 anys pagarien un 60,8% del seu sou. Esta realitat deixa clar que la compra d'un pis seguix sent un luxe inabastable per a la majoria de la joventut.
Davant este panorama, l'emancipació es manté en nivells molt baixos. Només el 15,1% dels joves valencians viu en un habitatge diferent del dels seus pares, mentre el 85% roman en l'habitatge familiar. Eixa xifra reflectix un descens d'1,4 punts percentuals respecte a l'any anterior i suposa que 5.197 persones joves menys han pogut emancipar-se en comparació amb el període anterior.
Precarietat laboral i desigualtat de gènere
La situació laboral dels joves afegix una altra capa de dificultat. L'atur juvenil a la Comunitat Valenciana es situà a finals de 2024 en el 22,8%, cosa que col·loca la regió com la quarta comunitat autònoma amb més desocupació juvenil del país. Encara que la taxa d'ocupació assolí el 42,3%, amb un lleuger augment respecte a l'any anterior, el creixement no ha estat equitatiu: els homes joves registraren un major increment en l'ocupació que les dones, evidenciant una persistent bretxa de gènere. A més, la precarietat laboral afecta especialment les dones joves, que firmen menys contractes indefinits i tenen menor accés a ocupacions a jornada completa, tot i comptar amb nivells d'estudis superiors.
Un altre fenomen que ha anat guanyant protagonisme és el dels joves “sisís”, eixos que combinen treball i estudis. Eixe grup representa ja el 41,1% de la població jove ocupada en la Comunitat Valenciana, cosa que mostra un canvi enfront de la generació dels “ninis”, joves que ni estudien ni treballen. Tanmateix, el fet de tindre una ocupació no garantix eixir de la precarietat, ja que el 18,2% dels joves amb treball es troben en risc de pobresa, i el salari mitjà jove valencià és un dels més baixos del país.
L'Observatori del CVJ assenyala que estos factors - preus d'habitatge, atur juvenil, salaris baixos i ocupació precària - formen un cercle viciós que dificulta l'emancipació i perllonga la dependència dels joves de la llar familiar. Tres de cada quatre treballadors joves continuen vivint amb els seus pares, una xifra que reflectix la magnitud del problema
Este escenari evidencia la creixent bretxa entre els ingressos de la joventut i els preus de l'habitatge. L'escalada del cost, tant per a la compra com per al lloguer, s'hi ha encebat especialment amb els de menor edat, els quals solen percebre salaris més baixos i enfrontar-se a contractes temporals o a temps parcial. Este còctel de precarietat econòmica fa que l'emancipació continue sent una meta llunyana
En definitiva, les dades de l'Observatori d'Emancipació evidencien que la joventut valenciana s'enfronta a un repte estructural: construir la seua independència econòmica i residencial en un context que seguix sent hostil, on els ingressos no acompanyen els costos i les oportunitats laborals no asseguren estabilitat ni seguretat. L'emancipació, més que un pas natural en la vida adulta, s'ha convertit en un desafiament que solament uns pocs aconseguixen superar, mentre la majoria continua depenent de la llar familiar.