El mercat immobiliari de València ha canviat de pell. La ciutat ha entrat en una etapa de transformació que ha redefinit tant el perfil de qui compra com el tipus d'habitatge que aconseguix tancar operacions. El informe del mercado España y Andorra 2025-2026 d'Engel & Völkers confirma que València s'ha convertit en un destí residencial i d'inversió per a perfils amb alt poder adquisitiu que arriben atrets per la qualitat de vida, bon clima i un producte molt concret.
Un comprador més sòlid i global
El primer tret del nou demandant és la seua solvència. En la ciutat, el 40% de les operacions es tanquen sense hipoteca, una xifra que parla d'alt poder adquisitiu. A este se suma la internacionalització, ja que un de cada tres compradors en la ciutat procedix de l'estranger. Molts d'ells aterren primer en el lloguer, coneixen la ciutat, proven barris, i després decidixen si compren. De fet, en l'àmbit de l'arrendament, representen el 82% dels inquilins.
El perfil que arriba és clar: professionals amb renda alta, directius expatriats, empresaris que busquen una base a Europa o famílies que volen una segona residència en un entorn segur. El client estatunidenc i l'ucraïnés són els que més creixen, mentre que el rus perd pes per les restriccions financeres. El comprador xinés es manté estable, i el llatinoamericà continua mirant més cap a Madrid que cap a València.
Este mosaic internacional conviu amb un comprador nacional que continua sent majoritari a la ciutat. Encara que representa el 68% de les operacions, ja no domina el mercat com abans. Famílies, parelles i professionals amb estabilitat laboral conformen el gros de la demanda local, mentre que els estrangers aporten inversió i un tipus de cerca més sofisticada i exigent que està elevant l'estàndard del mercat.
Què es compra?
La vivenda que triomfa a València té un patró molt definit. En tots els districtes la tipologia més demandada és el pis de tres dormitoris, amb superfícies que oscil·len entre els 79 m² i els 165 m² segons la zona. La terrassa i el garatge són extres desitjats, però no imprescindibles; el que realment marca la diferència és la ubicació i la qualitat de l'edifici.
A L’Eixample i Ciutat Vella, l'interés es dispara cap als pisos en edificis senyorials. Sostres alts, motlures, portons de fusta, vestíbul amb història. Este tipus de vivenda, escassa i molt cobejada, s'ha convertit en un imant per a compradors nacionals i internacionals que busquen una llar amb identitat. En els barris més moderns o residencials, la demanda se centra en vivendes reformades i amb servicis pròxims. El comprador actual no vol reformes eternes ni sorpreses estructurals: vol entrar a viure com més prompte millor.