Economia

8M: només 3 de cada 10 dones vulnerables de la Comunitat Valenciana confien trobar ocupació estable en 2026

L'informe #EmpleoParaTodas revela que més de 800.000 dones a la Comunitat Valenciana es troba en risc de pobresa

1 minut

El paro sube un 0,19 % en julio en la Comunitat Valenciana y se sitúa en 326.201 personas desempleadas

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l'Observatori de la Vulnerabilitat i l'Ocupació de la Fundació Adecco, en col·laboració amb 16 empreses, ha publicat el 13é informe #EmpleoParaTodas, que analitza la situació de les dones en risc d'exclusió en el mercat laboral a la Comunitat Valenciana. Segons l'estudi, 833.000 dones, el 30,8% de la població femenina, es troba en situació de vulnerabilitat, enfrontant una combinació de desocupació, baixa intensitat laboral i barreres estructurals que dificulten la seua inclusió social i econòmica.

L'informe es basa en una enquesta realitzada a 450 dones en busca activa d'ocupació, pertanyents a grups especialment vulnerables: dones amb discapacitat, majors de 45 anys aturades de llarga duració, amb responsabilitats familiars no compartides i/o víctimes de violència de gènere. A més, es contextualitzen les dades amb el 15é informe AROPE sobre l'Estat de la Pobresa, així com amb informació oficial de l'INE.

Una relació fràgil amb l'ocupació i el risc d'exclusió social

L'informe evidencia que les dones mantenen una relació més dèbil i discontínua amb el mercat laboral. La taxa d'activitat femenina se situa en el 53%, onze punts per davall de la masculina, la qual cosa significa que quasi la meitat de les dones en edat laboral (47%) no treballa ni busca ocupació, enfront del 36% dels homes. Esta diferència es reflectix també en la distribució de la desocupació: les dones representen el 56% de les persones desocupades en la Comunitat Valenciana, però només el 46% de les ocupades.

La conseqüència directa d'esta bretxa és un major risc de pobresa i exclusió social. Segons l'informe AROPE, quasi 1,6 milions de persones en la Comunitat Valenciana estan en risc de pobresa, de les quals 833.000 són dones, enfront de 756.000 homes. Este indicador, basat en la situació econòmica de la llar, subratlla que la vulnerabilitat femenina pot estar inclús subestimada, ja que les xifres no reflectixen plenament les desigualtats internes dins de les llars.

Dona treballant

Begoña Bravo, directora d'Inclusió de la Fundació Adecco, afirma que "les dones suporten un major risc de pobresa com a resultat de desigualtats estructurals vinculades al mercat laboral. La concentració en ocupacions parcials, interrompudes o pitjor remunerades, juntament amb la responsabilitat majoritària en cures i l'exposició a situacions de vulnerabilitat com monoparentalitat o violència de gènere, reduïx la seua autonomia econòmica i les col·loca en una posició fràgil enfront de l'exclusió social”.

Ocupació i suport psicològic: les palanques clau per a tirar avant

L'estudi també revela quins són els recursos que les mateixes dones consideren més determinants per a millorar la seua situació. La pràctica totalitat, un 95%, identifica l'ocupació com el principal factor d'inclusió social, seguit pel suport psicològic (55%) i l'accés a una vivenda digna (44%). La formació i l'enfortiment de xarxes socials ocupen posicions menors, però igualment rellevants.

“L'ocupació no és només un ingrés econòmic: reforça l'autoestima, amplia xarxes socials i professionals i permet l'accés a altres recursos essencials, com l'habitatge i la formació”, explica Bravo. No obstant això, l'informe destaca que no qualsevol ocupació garantix inclusió. És imprescindible que les condicions laborals siguen segures, sostenibles i permeten la conciliació familiar perquè les dones puguen projectar una vida autònoma i estable.

A pesar de reconéixer l'ocupació com a factor clau, només 3 de cada 10 dones confia a accedir a un treball sostenible durant 2026. La desconfiança és encara major entre les dones majors de 45 anys en desocupació de llarga durada (25%) i les dones amb discapacitat (27%). Les dones amb responsabilitats familiars no compartides i víctimes de violència de gènere presenten una confiança lleugerament superior (33%), encara que igualment limitada.

Este panorama reflectix un cercle de vulnerabilitat: la baixa confiança laboral es veu reforçada per la inactivitat prolongada, la falta de familiaritat amb el mercat i la bretxa digital, així com per prejudicis i estereotips socials, assenyalats pel 72% de les enquestades com a barreres significatives.

Dependència. Foto de National Cancer Institute

Baixa intensitat laboral i conseqüències econòmiques i emocionals

Una de les troballes més preocupants de l'informe és la baixa intensitat laboral. Quasi la meitat de les dones enquestades (47,6%) ha treballat menys del 20% de la seua capacitat en els últims dos anys, equivalent a menys de cinc mesos d'ocupació efectiva. Esta situació és més acusada en dones sèniors (62% supera un any sense treball), amb discapacitat (60%), monoparentals (53,2%) i víctimes de violència de gènere (45%).

La baixa intensitat laboral està vinculada a múltiples factors: interrupcions per cures, trajectòries fragmentades, falta de formació bàsica i discriminació històrica. A este se suma el desconeixement del mercat laboral i la bretxa digital, que afecten aproximadament el 40-55% de les dones segons el seu perfil. Este limita la seua capacitat d'accedir a oportunitats laborals modernes i sostenibles.

L'atur prolongat produïx també impactes significatius en la salut mental. El 80% de les dones en situació de vulnerabilitat declara que l'atur afecta negativament el seu benestar psicològic, amb percentatges encara majors en dones majors de 45 anys (85%), amb responsabilitats familiars no compartides (87%) i víctimes de violència de gènere (86%). Esta situació es traduïx en estrés, ansietat, pèrdua d'autoestima i inseguretat sobre el futur, reforçant la vulnerabilitat econòmica i social.

Oficina de l'atur en València

Davant este escenari, l'informe subratlla la necessitat d'acompanyament individualitzat i transversal. “El suport no acaba amb la col·locació en un treball; deu abastar tota la trajectòria d'inclusió, reforçant la confiança i assegurant que la incorporació al mercat laboral siga estable i sostenible”, conclou Bravo. Així mateix, Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, recalca que Administració, empreses i teixit associatiu han de treballar conjuntament per a garantir polítiques inclusives, estratègies de diversitat i programes d'acompanyament continuat que permeten la plena inclusió de les dones en situació de vulnerabilitat.

Així, l'informe #EmpleoParaTodas oferix una radiografia clara de la situació de les dones en la Comunitat Valenciana: vulnerables, desprotegides davant l'atur i amb expectatives laborals molt baixes, però conscients que l'ocupació i el suport psicològic són clau per a recuperar autonomia i estabilitat. La intervenció coordinada d'institucions, empreses i associacions es presenta com la via per a revertir esta situació i garantir una inclusió laboral real i duradora.