Parlar d'habitatge en la Comunitat Valenciana és parlar d'un problema que cada vegada pesa més en el dia a dia. El CIS ja ho deixa clar: l'accés a una casa és la principal preocupació per a un terç de la població. I n'hi ha per a això i per a molt més. Comprar un habitatge nou s'ha convertit en una cursa de fons i el lloguer tampoc oferix solucions fàcils.
Les últimes dades de Tinsa ho confirmen: el preu de l'obra nova en la Comunitat arriba als 2.267 € / m², un 8,3% més que fa un any. Un increment que ens situa per damunt de la mitjana nacional (+7,6%) i que evidencia com el mercat continua tensionat, especialment a València i Alacant.
A tot açò cal sumar l'altre front: el lloguer. A la ciutat de València ja es paguen més de 12 €/m² en molts barris i, segons Idealista, agost va tancar amb màxims històrics en 20 ciutats espanyoles. Quan comprar és car i llogar tampoc resulta assequible, el cercle es tanca per a milers de famílies que cerquen una llar.
Comunitat Valenciana: este és el preu de l'obra nova
L'habitatge d'obra nova en la Comunitat no deixa de pujar. Els 2.267 €/m² de mitjana suposen un salt del 8,3% respecte a l'any passat. No parlem de xifres menors: és una pujada per damunt de la mitjana estatal i que ens situa en el radar dels mercats més dinàmics del país, al costat d'Andalusia o Múrcia.
A València ciutat, l'escassetat de sòl i el tiró turístic han disparat tant la segona mà com l'obra nova. Ací ja és habitual veure preus que superen els 3.000 €/m² en barris consolidats, amb promocions que es venen ràpidament malgrat l'esforç econòmic que suposen. Qui no compra per a viure, ho fa com a inversió: un factor que continua empenyent a l'alça.
A Alacant, la fotografia és distinta però igual d'intensa. La Costa Blanca continua sent imant per a britànics, nòrdics i belgues, que veuen en l'obra nova una aposta segura. Esta demanda internacional, unida a la local, pressiona els preus i convertix la província en un dels motors del mercat autonòmic. L'atractiu del litoral no sols tira de les zones més turístiques, també d'àrees metropolitanes com Elx o Sant Vicent, on cada vegada costa més trobar habitatge nou a preus moderats.
Castelló juga una altra partida: ací la pressió es concentra a la costa. Benicàssim, Peníscola o Orpesa continuen atraient compradors de segona residència, mentre que l'interior manté preus molt més calmats. Esta dualitat explica que, encara que la mitjana autonòmica s'acoste als 2.300 €/m², la realitat de cada província siga molt distinta. A Castelló ciutat, per exemple, encara es poden trobar promocions per davall de la mitjana autonòmica, encara que amb tendència clara a l'alça.
El parc d'habitatge en la Comunitat Valenciana
La Comunitat Valenciana compta hui amb 3,32 milions d'habitatges. D'ells, 2,16 milions són principals (65%) i 1,15 milions són segones residències o buides (35%). La dada més cridanera és que en 2024 sumem quasi 49.000 llars habituals més, el creixement més gran de tota Espanya.
A la província de València es concentra bona part del parc, amb un clar predomini d'habitatges principals i un dinamisme que no s'atura. Alacant, en canvi, destaca pel seu estoc de segona residència, molt vinculat al turisme internacional i nacional. El 35% dels seus habitatges no són principals, una proporció que explica la forta pressió en el mercat de lloguer. Castelló manté un equilibri, encara que amb un pes important d'habitatge vacacional al litoral, la qual cosa provoca que bona part del parc no estiga disponible per a residència habitual.
El problema de fons continua ací: la Comunitat és la segona autonomia amb més habitatges buits d'Espanya, amb 459.000 unitats, un 13,8% del total. A la ciutat de València hi ha més de 36.000, a Alacant quasi 16.000. Moure este estoc i facilitar-ne l'ús com a habitatge habitual és un dels grans reptes que tenim per davant, perquè de poc servix construir més si milers de cases continuen tancades. A més, gran part d'estos habitatges buits estan en municipis menuts, amb poca demanda real, la qual cosa complica encara més la seua recuperació.
El trasllat de segones residències cap a habitatges principals és un senyal positiu, però insuficient. La fotografia general mostra que el parc creix, sí, però no al ritme que exigix la demanda. I mentre l'obra nova s'encarix i el lloguer es dispara, la bretxa d'accés a l'habitatge en la Comunitat Valenciana continua sent un dels grans desafiaments socials.