L'emancipació juvenil torna a retardar-se. A la Comunitat Valenciana, igual que a la resta d'Espanya, eixir de casa dels pares s'ha convertit en una carrera de fons que molts joves ni tan sols poden començar. La combinació de salaris ajustats, contractes inestables i un mercat de l'habitatge disparat ha dut l'edat mitjana d'independència fins als 30 anys. I, el que és més cridaner, set de cada deu joves que treballen seguixen vivint en la llar familiar.
Este escenari ha empés al Govern a introduir importants canvis en una de les principals xarxes de protecció social. A partir del 2026, l'Ingrés Mínim Vital (IMV) farà un gir important: els joves majors de 23 anys podran accedir a esta ajuda fins i tot si viuen amb els seus pares.
Fins ara, compartir domicili amb la família suposava, en la pràctica, un fre quasi definitiu per accedir a l'IMV com a beneficiari individual. La reforma trenca amb eixa lògica. Des del 2026, un jove podrà ser considerat una unitat de convivència independent encara que residisca baix el mateix sostre que els seus progenitors.
La clau està a demostrar que existix una separació real en l'àmbit econòmic. És a dir, que no es compartixen ingressos ni gastos de forma estructural. No n'hi ha prou amb viure en habitacions distintes o tindre comptes separats de manera puntual: la Seguretat Social exigirà proves que el sol·licitant funciona com una unitat econòmica pròpia.
Estos canvis arriben acompanyats d'una actualització de les quanties. Amb una revalorització prevista de l'11,4%, l'ajuda garantida per a un beneficiari individual se situarà aproximadament en 733 euros mensuals. Això sí, l'accés a l'IMV no serà automàtic ni idèntic per a tots els joves. La normativa establix condicions diferents segons l'edat i el grau de vulnerabilitat.
Requisits segons l'edat
En el cas dels joves d'entre 23 i 29 anys, el requisit és més estricte. Per a evitar que l'ajuda es convertisca en un desincentiu per a buscar ocupació, hauran d'acreditar que ja han viscut de forma independent durant almenys dos anys abans de presentar la sol·licitud. Eixe historial sol demostrar-se amb contractes de lloguer, certificats de padró històric i altes en la Seguretat Social.
A partir dels 30 anys, les exigències s'atenuen. Bastarà amb haver residit fora del domicili familiar durant l'any anterior a la sol·licitud. A més, es preveuen excepcions per causes de força major, com la defunció dels pares o altres situacions sobrevingudes.
La norma és especialment protectora amb els casos de major vulnerabilitat. Joves extutelats per la Generalitat o altres administracions, víctimes de violència de gènere, d'explotació sexual o persones sense llar podran sol·licitar l'IMV des dels 18 anys, sense necessitat de complir els requisits d'independència prèvia.
Com sol·licitar l'IMV
La gestió de l'ajuda seguirà depenent de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). A la Comunitat Valenciana, els tràmits podran realitzar-se tant de forma telemàtica com presencial. La via online es farà a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social, utilitzant certificat digital o el sistema Cl@ve. Qui preferisca l'atenció presencial haurà de sol·licitar cita prèvia als Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).
En el cas de la documentació, serà necessari presentar el DNI o NIE, certificats d'empadronament col·lectiu i històric, la vida laboral i tota la informació financera que acredite la falta de rendes suficients i la independència econòmica respecte als pares.