Economia

Espanya registra la seua taxa de desocupació més baixa en 17 anys i la Comunitat Valenciana lidera la reducció

La Comunitat Valenciana encadena cinc mesos consecutius de descens i es col·loca com la segona autonomia on més baixa la desocupació

1 minut

Una persona entrant al servici d'ocupació valenciana

La taxa de desocupació a Espanya, en mínims des dels últims 17 anys. Si bé és cert que el mercat laboral espanyol ha registrat un augment de desocupats, també ha crescut la població activa i la contractació indefinida. Així es desprén de l'últim informe “El mercat de treball en 50 titulars”, elaborat per Randstad Research.

La població activa es va incrementar en 101.000 persones en el primer trimestre de 2025, fins a aconseguir un nou rècord absolut de 24,55 milions. Este augment s'explica principalment per la incorporació al mercat laboral de dones, treballadors immigrants i persones majors de 55 anys gràcies, en part, “a la bona evolució dels indicadors laborals que els anima a llançar-se a la cerca d'un treball”. No obstant això, malgrat este augment de la força laboral, el nombre d'ocupats va descendir en 93.000 persones respecte al trimestre anterior, situant-se en 21,77 milions. 

Així i tot, el balanç interanual continua sent positiu amb 515.000 ocupats més que un any abans, gràcies sobretot a l'augment d'assalariats amb contracte indefinit. “El sector privat, amb la creació de 567.300 ocupacions va ser el motor generador d'ocupació en els últims mesos, ja que el sector públic ha destruït 51.900 ocupacions”, assenyalen en l'informe. 

Així mateix, es destaca que el nombre de desocupats va créixer en el primer trimestre en 194.000 persones, aconseguint un total de 2,8 milions. No obstant això, a causa de l'augment de la població activa, la taxa de desocupació va baixar i se situà en l'11,4 %, el nivell més baix en un primer trimestre des de 2008, en plena crisi financera. 

La bretxa de gènere persistix, amb 170.000 dones parades més que hòmens, així com el desafiament de la desocupació de llarga duració, amb quasi 1,1 milions de persones buscant ocupació durant més d'un any, encara que esta xifra ha descendit en 81.000 persones respecte a l'any anterior.

La Comunitat Valenciana, la segona autonomia on més s'ha reduït la desocupació

Entre gener i juny de 2025, la Comunitat Valenciana reduïa la desocupació en un 8 %, convertint-se en la segona comunitat autònoma, per darrere d'Andalusia, on més queia la desocupació. D'acord amb les xifres publicades pel Ministeri de Treball, el territori valencià registrava, en el mes de juny, la xifra de parats més baixa des de 2008 i suposava, a més, “el cinqué mes consecutiu en què disminuïx la desocupació”, valorava el president de la Generalitat, Carlos Mazón.

De fet, apuntava el cap del Consell, “la desocupació cau en les tres províncies i en tots els sectors econòmics, continuant per davall dels 300.000 parats, i en el cas de la província d'Alacant, per primera vegada des de 2008, ha baixat la barrera dels 120.000 parats gràcies al dinamisme de sectors com el turisme”. 

Igualment, cal assenyalar que la Comunitat Valenciana és la regió que registra el major increment mensual en afiliacions d'autònoms amb 1.580. Un de cada cinc nous autònoms a Espanya s'afilia en el nostre territori. 

Un treballador d'una planta d'electromobilitat 

València baixa la desocupació en tots els districtes de la ciutat

I en el cas de la ciutat de València, les dades de desocupació són encara millors. D'acord amb les últimes dades de l'Oficina Estadística de l'Ajuntament, la desocupació registrada ha descendit un 1,2 % al juny, amb 537 persones desocupades menys que al maig. La taxa de desocupació de València se situa per davall de la xifra d'Espanya (1,7 punts) i establix el segon major nombre d'afiliacions a la Seguretat Social des de gener de 2006. Quant al nombre d'afiliacions en el Règim Autònom comparat amb altres ciutats, València se situa en primer lloc. 

Reducció de la desocupació per districtes

El juny de 2025, s'han registrat un total de 28.034 contractes indefinits. El descens de la desocupació s'ha produït en quasi tots els districtes, destacant L’Olivereta i Campanar, amb una baixada del 3,5 % cada un, seguits pel Pla del Real (-2,2 %), Jesús (-1,6 %) i Benicalap (-1,5 %).

A nivell sectorial, els majors descensos de la desocupació es concentren en els sectors de la indústria i els servicis, especialment en districtes com Pobles del Nord, on la desocupació en la indústria descendix un 10,7%, el Pla del Real (9%) i Ciutat Vella (8,3%). En Campanar, la desocupació en el sector servicis ha caigut un 3,7 %, i en el Pla del Real amb un descens del 10,5 % en el sector de la construcció.

Per edats, els jóvens menors de 30 anys han sigut un dels grups més beneficiats, amb reduccions destacades en districtes com Pobles del Nord (-13,8 %), l’Olivereta (-9 %) i Extramurs (-8,4 %).

Gent passejant per un carrer de València

Perspectives per a 2025 i àrees que generen més ocupació

Les previsions de Randstad Research per al conjunt de l'exercici són bones, amb un augment d'ocupats del 2,5%, fins als 22,19 milions de persones, i un descens de la desocupació del 2,4%, fins a 2,703 milions de mitjana anual. La taxa de desocupació seguirà la seua tendència descendent i se situarà de mitjana en el conjunt de l'any en el 10,9%, la qual cosa significa que molt probablement estarà per davall d'eixa xifra al tancament de l'any. A pesar d'estes dades, cal tindre en compte que la taxa de desocupació d'Espanya (11,4% en el primer trimestre) és la més alta de tota la UE i quasi dobla la mitjana europea (5,8%).

El mercat laboral espanyol manté el seu dinamisme gràcies a la immigració que, malgrat la caiguda de la natalitat i l'envelliment de la població, explica l'augment de la població activa, una tendència que permet el creixement i la bona marxa de l'economia”, explica Valentín Bote, director de Randstad Research.

Per sectors, la construcció especialitzada, l'educació i l'emmagatzematge i activitats logístiques són els que més ocupació han generat en els últims mesos, amb 87.800 ocupacions, 61.100 ocupacions i 36.900 ocupacions, respectivament. Per contra, les majors pèrdues s'han registrat en servicis de menjars i begudes (38.000), construcció d'edificis (27.200) i indústria química (21.700).