El cost de viure en la Comunitat Valenciana continua colpejant amb força a les famílies. Segons el III Baròmetre Planeta Propietario, elaborat per Grup Mutua Propietaris, el 28 % dels valencians reconeix tindre algun tipus de dificultat per a assumir les despeses bàsiques de la llar. Però este fenomen no afecta a tots per igual, ja que els joves, les famílies nombroses, els inquilins i les persones amb ingressos baixos són els col·lectius que més patixen este augment de costos, que s'ha disparat en a penes un any.
L'informe detalla que les “factures de la llar”, que inclouen el pagament de la vivenda, la cistella de la compra i els subministraments energètics, arribaren una mitjana de 1.210,17 euros al mes en 2025, el que suposa un increment del 10,4 % respecte a l'any anterior. La situació es torna crítica quan es compara amb el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 2025, que se situa aproximadament en 1.200 euros nets al mes en 12 pagues. És a dir, que una llar que depenga d'un únic SMI deu destinar més del total dels seus ingressos (102,2 %) únicament a cobrir les despeses bàsiques, sense marge per a estalvi o imprevistos.
La vivenda, el major gast
L'anàlisi de la despesa mitjana en les llars valencianes revela que el cost més elevat seguix sent el de la vivenda, amb un augment del 12,9 %. Una dada especialment preocupant és que la despesa en lloguer (588,63 euros) ja supera al de la hipoteca (572,43 euros) en un 16,2 %. En segon lloc, es troba la cistella de la compra, el cost mitjà de la qual ha ascendit a 465,2 euros mensuals, un 12,7 % més que en 2024. Només les despeses energètiques - aigua, llum i combustible -han mostrat un lleuger descens del 2,3 %.
El III Baròmetre Planeta Propietario també analitza com les llars estan fent front a estes dificultats. La tendència s'allunya dels ajustos dràstics i visibles, com retallar el consum energètic o deixar de comprar mobles i articles per a la casa, i se centra en xicotetes modificacions en el dia a dia. Una de les mesures més adoptades és la compra de marques blanques enfront de productes frescos, esmentada per un 16 % dels enquestats. Esta estratègia de contenció del gasto diari se situa només per darrere de retardar arranjaments o millores en la vivenda.
La Comunitat Valenciana, en la senda de la desigualtat
Les dades de Mútua Propietaris es complementen amb els informes de l'European Anti-Poverty Network (EAPN), que en el seu estudi El Estado de la Pobreza 2025 mostra que la Comunitat Valenciana ha experimentat certs retrocessos enfront de la millora general en la resta d'Espanya.
La regió se situa com la cinquena comunitat autònoma amb major taxa de pobresa, aconseguint un 24,8 %, el que equival a 1,3 milions de persones, enfront del 19,7 % de mitjana nacional. Entre els col·lectius més vulnerables destaquen les persones que viuen de lloguer (48,6 %), els aturats (42,4 %) i les persones amb alguna discapacitat (29,1 %).
I és que la pobresa severa afecta l'11,4 % de la població valenciana, prop de 600.000 persones, situant a la Comunitat Valenciana en el tercer lloc en este indicador a escala nacional. Les persones en desocupació i els llogaters són els més castigats per esta situació. De fet, si l'autonomia fora un país, seria el segon en major risc d'exclusió en la Unió Europea, només per darrere de Bulgària.
L'informe d'EAPN evidencia que els valencians s'enfronten greus dificultats en aspectes quotidians: el 37,1 % no pot afrontar despeses imprevistes, el 33,8 % no pot permetre's anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any, el 26,7 % no pot substituir mobles fets malbé o vells, i el 13,1 % no pot gastar una xicoteta quantitat en si mateixos cada setmana.
L'anàlisi dels ingressos completa el retrat de la vulnerabilitat en la regió. La renda neta mitjana per persona en la Comunitat Valenciana en 2025 era de 14.017 euros, una de les més baixes d'Espanya. Les dades del III Baròmetre Planeta Propietari i de l'informe d'EAPN dibuixen, per tant, un panorama complex.
Actualment, els valencians estan fent malabars per a cobrir les despeses bàsiques, adoptant estratègies d'estalvi que, encara que xicotetes, són el reflex d'un entorn econòmic cada volta més restrictiu. La pressió sobre la vivenda i la cistella de la compra, combinada en ingressos limitats i taxes de pobresa superiors a la mitjana nacional, evidencia la urgència de solucions que no només mitiguen els costos immediats, sinó que també aborden la desigualtat estructural i la vulnerabilitat econòmica a llarg termini.