Economia

El comerç local en la zona DANA, encara en procés de reconstrucció

El futur del comerç local valencià, entre la recuperació i el tancament definitiu després de la DANA

1 minut

Comerç afectat per la DANA

Gairebé un any després de la DANA que va arrasar la província de València el 29 d’octubre de 2024, el comerç de proximitat continua marcat per un procés de reconstrucció complex i desigual. La catàstrofe va deixar darrere seu més de 8.100 negocis danyats, la majoria amb pèrdues estructurals i mercaderia inutilitzada. Encara que la situació ha millorat respecte als sis mesos posteriors, quan es comptabilitzaven més de 3.000 tancaments, la recuperació avança a poc a poc i en algunes localitats l’impacte es nota encara amb força.

A Massanassa, un dels municipis més castigats, més de la meitat dels comerços continuen amb la persiana abaixada i s’estima que un de cada cinc no tornarà a obrir. Molts propietaris d’edat avançada han optat per jubilar-se abans d’iniciar la costosa reobertura, mentre que altres negocis que ja arrossegaven problemes des de la pandèmia han acabat tancant de manera definitiva. La DANA, en este sentit, ha actuat com a incentiu a un deteriorament silenciós que des de fa anys afecta el comerç local. A més, la falta d’infraestructures bàsiques com ponts, ascensors o connexions de transport dificulta la mobilitat i, amb ella, l’activitat econòmica de les localitats afectades. 

Ajudes i campanyes de suport

Durant estos mesos s’han posat en marxa diferents mesures per reactivar el consum i donar suport als negocis. La Diputació de València i la Cambra de Comerç han llançat el Bono Comerç DANA, que permet als veïns de les localitats afectades comprar un bo de 50 euros i obtindre el doble per gastar en botigues de proximitat. Este programa, operatiu fins a final d’any, coincidirà amb la campanya de Nadal i s’espera que contribuïsca a dinamitzar sectors com la moda, l’alimentació, l’òptica o els serveis personals.

En paral·lel, la Generalitat Valenciana ha aprovat un paquet extraordinari de 5 milions d’euros per a les ajudes EMDANA. Es tracta d’una línia de subvencions posada en marxa per la Generalitat Valenciana per a donar suport als negocis damnificats, tant els que van haver de tancar després de la DANA i han tornat a obrir com els que han començat de zero en algun dels municipis afectats.

Quant a la mobilització del mateix sector, cal recordar la campanya solidària “El comerç salva al comerç”, impulsada en els primers mesos després de la DANA per a recaptar fons mitjançant bosses solidàries, segells en productes i donacions directes. Encara que esta iniciativa de la Confederació de Comerç d’Alacant, Castelló i València (Confecomerç) va tindre molt d’èxit, ja s’ha cedit protagonisme a un nou projecte de major abast.

I és que el passat dijous es va presentar la campanya “A grans mals, xicotets comerços”, que busca reivindicar el paper del comerç de proximitat enfront de l’augment imparable de les grans plataformes en línia. La iniciativa, desenvolupada junt amb associacions locals, gremis i mercats municipals, subratlla que cada compra en un xicotet comerç contribuïx a protegir l’entorn, impulsar l’economia local i promoure la sostenibilitat, a més d’oferir un tracte proper i personalitzat. Enfront de un model de consum dominat per les grans plataformes, la Confederació vol mostrar que triar el xicotet comerç és també apostar per un futur més sostenible.

Els turistes no aposten pel comerç local

La desconnexió entre turisme i comerç local és un altre dels punts que la campanya vol visibilitzar. Malgrat que la Comunitat Valenciana va registrar este estiu un augment del 8,3% en la despesa turística respecte a l’any anterior, els xicotets comerços no van veure reflectit este increment en la seua facturació. El turista prioritza la despesa en transport i allotjament, deixant de costat el consum en botigues de proximitat. Per a Confecomerç, és necessari promoure un turisme de major qualitat que integre l’experiència de compra com a part de l’atractiu cultural i social de cada municipi.

D’altra banda, a més de les ajudes, el president de Confecomerç, Rafael Torres, exigix que s’augmente el pressupost en finançament al sector comercial. I és que, malgrat que este àmbit representa el 12% del PIB i és el que més ocupació genera a Espanya, patix un infrafinançament crònica tant a escala estatal com autonòmic. Un increment de la inversió suposaria, sens dubte, un gran coixí per al futur del comerç local valencià.

A poc més d’un mes que es complisca un any de la riuada, el comerç local a València es troba en una cruïlla. Encara que s’han fet passos significatius amb campanyes de suport, ajudes públiques i mobilització social, la recuperació no acaba de consolidar-se i les cicatrius continuen sent visibles en moltes localitats. La lenta reactivació de negocis, el tancament definitiu de nombrosos establiments i la falta de connexió entre turisme i comerç de proximitat evidencien que encara queda un llarg camí per recórrer que permeta als xicotets comerços no sols sobreviure, sinó també recuperar el seu paper com a motor econòmic i social a la Comunitat Valenciana.