Ni seients suficients, ni espai en els accessos, ni personal per a atendre el creixent volum de passatgers. Esta és la realitat diària en els aeroports de València i Alacant-Elx Miguel Hernández, dos infraestructures que porten mesos operant per damunt de la seua capacitat tècnica sense que arriben les inversions promeses per a la seua ampliació. A pesar que les xifres de passatgers baten rècords mes rere mes, però les infraestructures no donen l'abast.
Durant el mes de juny, l'aeroport de València va moure 1.079.810 passatgers, un 8,9% més que el mateix mes de l'any passat, i va gestionar 8.277 vols. Alacant-Elx va registrar encara més tràfic, amb 1.921.706 passatgers (+8,4%) i 11.730 operacions (+7,1%). De fet, en l'acumulat del primer semestre de 2025, Manises ha registrat 5,6 milions de passatgers (+11,1%) i més de 44.700 vols (+9,3%). Alacant-Elx supera els 9,2 milions de passatgers (+10,3%) i els 58.400 vols (+10,6%). Són dades de creixement sostingut que, no obstant això, contrasten amb unes infraestructures que a penes han variat en l'última dècada.
Situació a València
En l'aeroport de Manises, els problemes comencen ja en els accessos. Les cues de taxis es mesclen amb vehicles particulars en la zona d'Eixides, una distribució que ha generat un punt negre de tràfic i malestar entre els professionals del transport. Des de la Federació Sindical del Taxi de València denuncien que les instal·lacions on esperen els conductors estan en un estat “tercermundista”, sense ombra i sense banys adequats.
Dins de l'aeroport, el panorama no millora. Els viatgers s'enfronten a cues en els controls de seguretat, a pesar que estes zones van ser ampliades en 2023. La falta de seients provoca que moltes persones esperen assegudes en el sòl, sobretot en moments de gran afluència. A més, segons el comité d'empresa, el personal no dona l'abast. La plantilla és insuficient i la càrrega de treball s'ha disparat.
Mentrestant, Aena ha iniciat algunes xicotetes millores per a intentar pal·liar el desbordament. D'una banda, s'ha ampliat la sala VIP (que passa de 187 a 220 places), s'han instal·lat noves fonts d'aigua i s'han col·locat bancades per a persones amb mobilitat reduïda. També, s'ha adjudicat la construcció d'una terrassa amb espai comercial. Mesures que, no obstant això, no solucionen el problema real, la falta d'espai i de personal.
La problemàtica a Alacant-Elx
En el cas d'Alacant-Elx, la falta d'una segona pista és el gran coll d'ampolla. A pesar d'haver tancat 2024 amb un rècord de 18,3 milions de passatgers i haver iniciat 2025 amb un increment del 12,7% fins a abril, el pla d'ampliació presentat per Aena no contempla esta infraestructura clau. Les autoritats locals, com la Diputació d'Alacant o la Cambra de Comerç, advertixen que sense esta segona pista, l'aeroport pot col·lapsar en els pròxims anys.
Tampoc hi ha avanços en la connexió ferroviària directa, el que el convertix en una de les poques grans infraestructures aeroportuàries d'Espanya sense tren. L'accés en transport públic es limita a autobusos o vehicles privats, el que incrementa els embussos, les emissions i el malestar dels usuaris.
Risc econòmic
Segons estudis del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana i de la Cambra de Comerç d'Alacant, l'absència d'ampliació en Manises podria suposar pèrdues anuals de fins a 933 milions d'euros fins a 2030, a més de la pèrdua de quatre milions de passatgers per any i fins a 17.500 ocupacions. En Alacant-Elx, la falta d'una segona pista podria impedir l'arribada de dos milions de turistes anuals, amb una pèrdua econòmica de 920 milions d'euros només en ingressos turístics. El PIB regional deixaria de créixer en més de 785 milions d'euros si no s'actua amb urgència.
Aena continua assegurant que treballa en el disseny dels projectes d'ampliació, però, hui dia, no existix ni calendari ni pressupost aprovat per a la seua execució. Tot seguix en “fase d'estudi”. Esta paràlisi ha generat un creixent malestar institucional, sobretot després de conéixer-se que el Govern central destinarà 3.200 milions d'euros a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat.
Des de la Generalitat Valenciana es considera que esta situació representa un nou greuge territorial. Les autoritats autonòmiques reclamen a l'Executiu central que accelere les actuacions pendents en la Comunitat Valenciana i no condemne a dos aeroports estratègics a l'obsolescència.
La consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, ha subratllat que les ampliacions de les dues terminals "han de ser una prioritat immediata" per a garantir la competitivitat del turisme i l'economia valenciana". En este context, Cano ha insistit que les xifres de juny "reafirmen la importància estratègica" de les dos infraestructures per a la Comunitat Valenciana.
Només així podrem seguir donant servici als milions de visitants que rebem cada any i seguir creixent com a destinació turística i logística