Després de les fatídiques notícies sobre la mort de dos treballadors en una bastida a Benidorm i de l'atropellament d'un altre home amb un remolc a Polinyà del Xúquer, torna a despertar el debat sobre la seguretat laboral i el risc per a la salut que suposen alguns treballs. I és que, a més, existixen tants altres accidents dels quals no hi ha registres, però que són igualment greus. Les pobres o, a vegades, inexistents mesures de seguretat, com l'ús d'equipaments especialitzats o infraestructures de salvaguarda, expliquen estes tragèdies.
D'acord amb les dades sobre sinistralitat laboral de la Generalitat, els accidents mortals en el treball s'han reduït a nivell autonòmic, amb 66 casos en tot 2025, 15 menys que l'any anterior. Quant a les xifres nacionals, l'any passat també es va aconseguir reduir els números: des dels 646 fins a les 585 morts en l'entorn laboral. Una reducció important en el cas dels valencians, amb quasi un 20% menys.
No obstant això, no ocorre el mateix amb els accidents greus; en la Comunitat la xifra ha crescut en 5 casos més, des dels 368 en 2024 fins als 373 en este any. Les dades nacionals sí que milloren: des dels 3.766 fins als 3.701 casos. El mateix ocorre amb les xifres d'accidents en general; els valencians patixen un augment fins als 53.848 casos. Quant a xifres nacionals, es reduïxen en un 2%, encara que seguixen per damunt del mig milió d'accidents en tot 2025.
Les principals causes de mort en el treball, en la major part dels casos, són infarts, vessaments cerebrals i altres causes naturals, amb 233 morts en total. Per darrere queden les caigudes, amb 92 casos; els relacionats amb quedar-se atrapat, ser esclafat o patir una amputació, amb 81; els accidents de trànsit, amb 58; els xocs o colps contra un objecte en moviment, amb 21; i els ofegaments en un líquid, amb 4.
Quant als sectors en els quals més sinistralitat es registra, el sector servicis encapçala el llistat amb 262 morts en el treball. Li seguix la construcció, amb 164 morts —el que més creix, amb 29 morts més que en 2024—. En tercer lloc es troba la indústria, amb 110 morts, i el sector agrari, amb 48 morts.
Després de les dades sobre la sinistralitat publicats també pel sindicat UGT, ja són 125 les morts per accident laboral en el que portem de 2026. El sindicat oferix en el seu web un comptador actualitzat de cada mort en el treball des de l'any 2020.
Es tracta d'un mecanisme per a il·lustrar una situació que el sindicat definix com a “insostenible”. UGT denuncia que, en molts d'estos accidents, es podria haver evitat la catàstrofe amb la implantació de sistemes de prevenció. El sindicat exigix “mesures urgents: un pla de xoc de prevenció, major inspecció i una millora real en la gestió dels riscos laborals, inclosos els riscos psicosocials”.
Així mateix, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat recentment un acord amb els sindicats UGT i CCOO per a l'elaboració d'una llei de prevenció de riscos laborals.
L'objectiu és “una prevenció de riscos que s'adapte als nous temps”, i el major atractiu dels quals és la creació de la figura de l'agent territorial de prevenció: una persona encarregada de vigilar els riscos laborals en els centres de treball amb menys de 10 empleats, on es produïxen més accidents.
Paral·lelament, s'exigirà a les empreses amb més de 300 treballadors —enfront dels 500 actuals— la creació d'un servici de prevenció propi. En el cas de la construcció, ara serà obligatori en empreses de menys de 150 treballadors. Altres modificacions inclouen més seguiment de les actuacions preventives en autònoms, canvis en les condicions de treball en relació amb la crisi climàtica, els riscos psicosocials i la perspectiva d'edat i gènere.