El preu de la vivenda en la Comunitat Valenciana no dona treva. Febrer de 2026 ha deixat una dada que confirma la tensió del mercat immobiliari: fins a 45 municipis valencians han aconseguit màxims històrics en el preu per metre quadrat (€/m²) amb increments anuals que, en alguns casos, superen el 40%.
L'escalada no només afecta les grans ciutats o la costa més exclusiva, sinó també localitats mitjanes i inclús xicotetes que fins fa poc oferien preus relativament continguts. La tendència és clara: cada vegada és més car comprar casa a la Comunitat, i els rècords es multipliquen en les tres províncies.
En la província de València, la capital torna a marcar el pas amb un preu mitjà de 3.340 €/m², després d'una pujada anual del 25,3 %. La ciutat consolida així la seua posició com un dels grans pols immobiliaris de la Mediterrània, impulsada per la demanda nacional i internacional, la pressió del lloguer i l'escassetat d'obra nova en determinades zones.
Però el fenomen no es limita a la capital. En la seua àrea metropolitana i en municipis de l'interior també es registren pujades molt intenses. És el cas d'Alaquàs, amb 1.778 €/m² i un increment del 27,7 %, o de Picassent, que sorprén amb un espectacular +39,4 %, situant-se en 1.625 €/m².
Especialment cridaner és el creixement en municipis tradicionalment més assequibles com Albaida, que aconseguix els 924 €/m² després de pujar un 35,4 %, o Montroi, en 1.332 €/m² i un augment del 33,2 %. Estos percentatges reflectixen com la demanda s'està desplaçant cap a zones perifèriques en cerca de preus més baixos.
En el cinturó de l’Horta, els màxims històrics es repetixen: Benetússer (1.746 €/m²), Burjassot (2.090 €/m²), Mislata (2.532 €/m²), Quart de Poblet (1.920 €/m²) o Xirivella (1.960 €/m²). També Paiporta marca rècord amb 1.846 €/m², mentre que Rafelbunyol se situa en 1.913 €/m² després de pujar un 31,8 %.
A la franja litoral, l'atractiu de la segona residència seguix espentant els preus. Cullera arriba als 2.307 €/m² i El Perellonet als 2.581 €/m². Al nord, Canet d’En Berenguer se situa en els 2.762 €/m² i Sagunt en 1.455 €/m² després de pujar un 20,6 %. En zones residencials consolidades, els preus seguixen a l'alça: Rocafort arriba als 2.704 €/m², San Antonio de Benagéber als 2.423 €/m² i Náquera als 1.898 €/m².
Altres municipis que també aconseguixen màxims històrics són Chiva (1.597 €/m²), Daimús (2.319 €/m²), El Puig (2.023 €/m²), Pedralba (1.274 €/m²), Ontinyent (1.101 €/m²), Meliana (2.046 €/m²), Bonrepòs i Mirambell (2.008 €/m²) i La Pobla Llarga (835 €/m²).
En la província de Castelló, l'encariment es concentra sobretot en el litoral. Benicàssim lidera amb 2.796 €/m² i un augment anual del 19,1 %, seguida d'Alcossebre (2.316 €/m²; +4,9 %) i Peníscola (2.204 €/m²; +16,9 %). Juntament amb estos municipis, també figuren entre els més cars Orpesa del Mar (2.004 €/m²) i Torre de la Sal (2.685 €/m²), consolidant la franja costanera castellonenca com un dels enclavaments amb major pressió immobiliària, especialment per la compra de segona residència i l'interés estranger.
Alacant, la província més cara
Si hi ha una província on els preus baten rècord rere rècord, eixa és Alacant. Benidorm aconseguix els 3.504 €/m² (+16,5 %), mentre que Dénia se situa en 3.315 €/m² (+13,8 %) i El Campello en 3.405 €/m² (+24 %). El cas més cridaner és el de Moraira, que frega els 4.500 €/m² després de pujar un 12,9 %, convertint-se en un dels mercats més exclusius de tota la Comunitat Valenciana.
També destaquen Alfàs del Pi (2.978 €/m²), Santa Pola (2.593 €/m²), San Fulgencio (2.381 €/m²) i Pedreguer (2.472 €/m²). A l'interior, l'increment percentual més fort el protagonitza Bigastro, amb un impressionant +47,5 %, fins als 1.447 €/m². També pugen amb força Callosa d’En Sarrià (1.718 €/m²; +36,2 %) i Crevillent (1.135 €/m²; +22,7 %).
Altres municipis en màxims són Alcoi (1.146 €/m²), Elx (1.624 €/m²), Ibi (1.031 €/m²), Ondara (1.645 €/m²). A més, continuen en nivells molt elevats localitats com Altea (3.405 €/m²), Benissa (3.575 €/m²), Calp (3.460 €/m²) i Xàbia (3.916 €/m²).
El mapa immobiliari valencià mostra així una realitat clara: l'accés a la vivenda es complica tant en les grans ciutats com en municipis costaners i àrees metropolitanes. La combinació d'alta demanda, inversió estrangera, atractiu turístic, escassetat d'oferta i millora d'infraestructures està espentant els preus a nivells mai vistos.
Amb estos 45 municipis en màxims històrics en febrer de 2026, la Comunitat Valenciana es consolida com un dels territoris més dinàmics - i també més tensats - del mercat immobiliari espanyol.