Xavi Calvo és un dels grans impulsors de la consolidació del disseny com a identitat cultural, motor econòmic i ferramenta d’innovació en la Comunitat Valenciana. Després de liderar la Capital Mundial del Disseny en 2022, coordinar el Consell del Disseny i dirigir actualment la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana, la seua mirada combina l’institucional amb el creatiu. En esta entrevista repassa aprenentatges, reptes i la projecció internacional del València Design Fest, que torna este tardor en la seua tercera edició com el gran aparador anual del disseny en la ciutat.
Has liderat projectes clau com València Capital Mundial del Disseny 2022, la creació del Consell del Disseny i actualment la Fundació. Quins aprenentatges destaquen per a tu d’eixe camí institucional?
Estos projectes, tots ells a més tan recents, demostren tot el treball que queda per fer en el reconeixement del disseny valencià i en el nou repte institucional, on precisament està tot per aprendre i estar en diverses xarxes internacionals ens ajudix a comprovar de primera mà casos d’èxit d’altres ciutats.
Amb la Capitalitat Mundial del Disseny obrírem una porta enorme: la del reconeixement internacional i la de l’orgull local. El Consell del Disseny ens permeté dur una mirada estratègica a les polítiques públiques i començar a experimentar amb models que incorporen el disseny a l’administració. I la Fundació del Disseny, com a llegat de la Capitalitat, s’ha convertit en el vehicle perquè tot eixe impuls no es perda i continue creixent. El gran aprenentatge és que el disseny funciona millor quan s’entén com un projecte compartit: institucions, empreses, educació, i societat civil treballant junts.
Des de la creació de la Fundació del Disseny en 2021, com heu aconseguit que el disseny s’entenga com una ferramenta d’innovació, competitivitat i millora social?
Este objectiu, diguem-ne, pedagògic, era el gran repte de la Capital Mundial del Disseny, i per això es crea la Fundació del Disseny, per a continuar eixe treball i que no es quedara en flor d’un dia. Ara, en 2025, la Fundació actua com un matchmaker: connectem empreses, professionals, organitzacions, entitats, ciutats… amb el disseny com a fil conductor fent que aporte solucions reals. Eixa faena de divulgació a través de festivals, informes, jornades o col·laboracions, ha generat confiança. Perquè funciona. I perquè ha calat, i hui s’entén que el disseny és part de la identitat de València. Probablement ho portava sent 500 anys, però hui pot entendre’s perquè al cap i a la fi s’ha contat.
En la segona edició de València Design Fest aconseguíreu superar els 50.000 assistents i generar més de 200 milions d’impactes mediàtics. Quins factors foren clau per a eixe èxit?
Quant a accions podem destacar una programació atractiva i plural (capaç d’atraure tant al públic general com al professional), fomentar la complicitat de l’ecosistema creatiu valencià i el context (vindre d’eixe hito que va ser 2022), i després està tota la faena de xarxa i institucional, on està haver fet el pas en els últims 3 anys per a ficar a València en distintes xarxes i participar des de la Fundació en grups de treball i en llocs internacionals, des de la UNESCO Creative Cities Network fins a World Design Organization o la pertinença a l’associació europea BEDA.
Una vegada més, cal insistir que València ja venia de la Capitalitat Mundial del Disseny i hi havia una expectativa internacional que sabérem, o millor dit, haguérem d’aprofitar.
Este any el festival se celebra del 12 de setembre al 16 d’octubre, coincidint amb Fira Hàbitat. Quines novetats destaques en esta edició i quins eixos temàtics perduren?
Fira Hàbitat ha marcat històricament la gran cita del disseny valencià en el calendari. Però en 2022 aprenguérem que una setmana no era suficient per a una València que necessitava celebrar el disseny a lo gran, així que ampliàrem eixa agenda i començàrem a organitzar tot un festival internacional, que any rere any es consolida com el gran aparador anual del disseny en la nostra ciutat. Les novetats apareixen de forma molt orgànica: cada vegada hi ha més agents implicats, una programació més ampla i una major projecció internacional, però m’encanta la nostra nova col·laboració amb el festival Concéntrico.
A més, de sostenibilitat i artesania com dos dels eixos de continguts de València Design Fest 2025, hem volgut reforçar el bloc d’arquitectura i ciutat, i hem incorporat un cicle més disruptiu que recupera l’essència més gamberra dels anys 80. Cada any intentarem abordar estos temes amb nous enfocaments, i això manté el festival viu.
Un dels eixos torna a ser l’artesania contemporània, esta volta vinculada a gastronomia i disseny. Què aporta esta cruïlla de disciplines al discurs general del festival?
Aporta una nova mirada, més fresca però d’altra banda més accessible i pròxima. La gastronomia és un llenguatge universal, i unir-la a l’artesania i al disseny ens permet parlar de processos, de materials, de cultura… i a més d’una manera molt didàctica i inclús molt donada al gaudi. És també una manera de mostrar que el disseny no viu aïllat, sinó que dialoga amb altres disciplines per a generar experiències més riques i connectar tradició amb innovació, que és part de la nostra reivindicació de l’artesania com a origen i adn del disseny valencià.
Com mesureu l’impacte del festival més enllà de números —per exemple, en la transformació de l’ecosistema creatiu, la formació de públics o noves xarxes de col·laboració?
Els números són importants, tenim un primer estudi d’impacte de la Capital Mundial del Disseny que entre 2021 i 2024 llança xifres que demostren que la Capitalitat produí un canvi positiu per a València, un retorn d’inversió i un gran factor multiplicador per cada euro invertit, però hi ha una part més cognitiva o de percepció que em fascina, com observar que el disseny ha passat a ser el centre de llocs on no estava, que la relació entre disseny i ciutadania ja no és la mateixa, que en la Comunitat Valenciana ja hi ha més estudiants d’ensenyances superiors de disseny que en qualsevol part d’Espanya, o que inclús en la promoció de la ciutat el disseny ja siga fonamental per a contar la seua part més cultural i de patrimoni.
Retomant la pregunta, l’impacte del festival efectivament es demostrà amb el que ha crescut, s’ha expandit i s’està organitzant l’ecosistema del disseny valencià. Això és el que demostrà que València Design Fest és un catalitzador real de connexions i aprenentatges que transcendix de lo local.
Què espereu que deixe el València Design Fest 2025 en la ciutat i en el sector creatiu local? Pot influir en la futura seu permanent de l’Àgora del Disseny? Tindria cabuda en València un museu del disseny o un arxiu institucional?
El que esperem és continuar consolidant la idea que València té en el disseny una de les seues senyes d’identitat més potents, amb impacte econòmic, cultural i social. El festival és un aparador, però també un laboratori que permet imaginar com volem que siga la ciutat a través del disseny. I sí, tot això es connecta amb projectes de futur que portem ja anys treballant i tenint com a referents centres de disseny i hubs d’altres grans ciutats del disseny. La Comunitat Valenciana té la legitimitat i el patrimoni suficient perquè un museu del disseny existisca, ja tenim un Arxiu Valencià del Disseny, tenim una Associació de Professionals del Disseny de la Comunitat Valenciana que continua aglutinant després de 40 anys, Col·legi de Dissenyadors d’Interior, organitzacions sectorials, tenim grans escoles, una Fira potent, la Fundació del Disseny com a entitat de promoció del disseny amb gran presència internacional… és qüestió de faena, de temps, i de voluntat política.