Vicente Huerta i Josu De Solaun conclouran demà dijous a les 19.30 hores a la Sala Rodrigo i dins del cicle «Cambra al Palau», la integral de les sonates per a violí i piano de Ludwig van Beethoven. Es tracta de la tercera i última entrega d'esta esplèndida sèrie, en la qual el públic podrà escoltar les sonates núm. 1, 3, 6 i 7, tancant esta integral de deu partitures que el geni alemany va escriure al llarg de setze anys, entre el 1796 i 1812.
El director del Palau, Vicente Llimerá, ha destacat que la integral que conclou demà «està tenint un excel·lent acolliment de públic, avala per la qualitat de dos extraordinaris músics valencians com són Vicente Huerta i Josu De Solaun, que s'entenen a la perfecció per a establir eixe diàleg entre el violí i el piano, tan característic en l'arquitectura compositiva personal i única empleada per Beethoven en les seues sonates».
I és que en esta integral es pot observar el trànsit fet pel compositor des de l'herència de Haydn —el violí com a instrument solista i el piano, com a acompanyament—, a una creació personal en la qual els dos instruments exercixen un paper similar i intercanviable. A més de la quantitat d'idees i força que batega en les sonates, amb este corpus Beethoven va ser el primer a aconseguir que tots dos instruments, oposats en tot, dialogaren independentment, a l'una, i anaren tractats, especialment el violí, d'acord amb les seues característiques pròpies.
Respecte a este concert, Vicente Huerta assegura que «Josu De Solaun i jo tenim una gran complicitat, per això decidim abordar en el Palau de la Música el projecte d'esta integral que és musicalment una fita». El músic pensa que «són obres que representen tot l'univers de Beethoven i contenen molts estats anímics, el temperamental, el virtuosisme, l'íntim, el dinamisme, l'impuls...; i en la 7, que nosaltres considerem que és la gran sonata i amb la qual finalitzarem este concert, comunica tota la profunditat i l'expressivitat del geni alemany».
Per part seua, Josu De Solaun afirma que «en estes sonates es revela un Beethoven menys monumental i més íntim, més ple de llum, d'astúcia, d'ironia. També hi ha drama, sí, però quasi mai sense transformació: tot es filtra a través d'una intel·ligència musical que no es resigna a l'ombrívol». Així mateix, apunta que «compartir este projecte al Palau de la Música, a la nostra ciutat, li dona a tot una ressonància encara més nítida. No per sentimentalisme, sinó perquè tocar Beethoven ací, en estes condicions, obliga a dir una cosa veritable, sense artificis».
Vicente Huerta ha actuat en la majoria de països europeus i en els Estats Units col·laborant amb prestigiosos directors de la talla de Janssens, Dewez, Bragado, Ross, García Asensio, Minski, Noseda, Madey o Thomas; i en la seua trajectòria artística ha col·laborat amb prestigiosos músics, com Menuhin o Rostropóvich. El violinista valencià va guanyar el primer premi de Virtuosisme amb «la plus grand distinction» a Brussel·les i en els concursos Martínez Báguena de València, Ciutat de Sòria i Isidro Gyenes de Madrid, i va gravar com a solista la banda sonora de la pel·lícula La piel que habito de Pedro Almodóvar, composta per Alberto Iglesias i guanyadora del Premi Goya a la millor música el 2012.
Josu De Solaun és l'únic espanyol que ha guanyat el Concurs Internacional de Piano José Iturbi de València i el Concurs Internacional de Piano George Enescu de Bucarest, entre altres importants guardons com dos Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA), el Young Concert Artists (YCA) de Nova York i el Concurs de Piano de la Unió Europea. El pianista valencià actua en nombrosos països d'Amèrica, Àsia i Europa com a recitalista i solista al costat de prestigioses formacions internacionals. Va ser qualificat pel jurat dels Premis ICMA, com «un dels descobriments més impressionants de l'última dècada, la seua imaginació interpretativa no coneix límits».