L'Ajuntament de València ha inaugurat una significativa exposició dedicada a José Vergara Gimeno (1726-1799), titulada 'Pintura, fama i fortuna'. Esta mostra, que celebra el tercer centenari del naixement de l'insigne artista valencià, s'ha obert al públic en el Museu de la Ciutat i romandrà accessible fins al 6 de setembre. La presentació oficial ha comptat amb la participació de José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals; Marta López Ricarte, directora del Museu de la Ciutat; i David Gimilio, comissari de l'exposició i responsable de les col·leccions del Museu de Belles Arts de València.
La iniciativa representa una oportunitat única per a redescobrir la trajectòria d'un dels noms més influents de l'art valencià del segle XVIII, l'obra del qual ha deixat una empremta inesborrable a la regió. L'exposició no sols destaca la seua mestria pictòrica, sinó també la seua crucial contribució a la fundació de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i a la consolidació de l'academicisme artístic a la capital valenciana.
Un recorregut per l'obra d'un mestre essencial
A través d'una meticulosa selecció de 85 obres, que inclouen llenços, esbossos i dibuixos, l'exposició oferix un panorama complet de la producció de Vergara. Les peces procedixen de prestigioses institucions com el Museu de la Ciutat, la Casa Museu Benlliure, el Museu de Belles Arts de València, el Museo de Zaragoza, la Fundació Bancaja, el Museo Nacional del Prado i el Museo Arqueológico Nacional, a més de diverses col·leccions particulars.
El regidor José Luis Moreno ha subratllat la transcendència de l'artista: "Un dels principals noms de l'art a València, Vergara va deixar a la seua mort un llegat patrimonial d'excepcional valor, especialment en l'àmbit eclesiàstic, que hui posem a l'abast de tots els valencians". Ha afegit que "Des de l'Ajuntament, convidem a la ciutadania a redescobrir una figura tan fonamental com injustament oblidada, la producció artística de la qual no sols va decorar i seguix viva en nombrosos murs i voltes de la nostra geografia, sinó que també va contribuir a fonamentar la tradició acadèmica en la pintura valenciana i va deixar una empremta indeleble en les generacions venidores".
Per la seua part, Marta López, directora del museu i coordinadora de la mostra, ha emfatitzat el compromís de la institució: "Des del Museu de la Ciutat, treballem amb un objectiu molt clar: acostar al públic l'obra d'artistes valencians o vinculats a la nostra ciutat i, amb ella, una part essencial del nostre patrimoni artístic. Esta exposició, igual que les dedicades anteriorment a José Manaut o a Manuel Benedito, entre altres, naix precisament d'eixe compromís". Ha expressat la seua gratitud per "la col·laboració i generositat de tots els prestadors d'obres, sense la seua confiança no hauria sigut possible reunir este conjunt excepcional que hui presentem al públic".
José Vergara: figura clau del segle XVIII valencià
José Vergara, nascut en 1726 en el si d'una família d'artistes, ha sigut un dels màxims exponents de la pintura valenciana del segle XVIII. La seua carrera s'ha desenvolupat en un període de transició artística, marcat pel pas del barroc tardà a formes més acadèmiques i classicistes. Com a pintor de referència i home il·lustrat, la seua producció, predominantment religiosa i decorativa, ha evolucionat cap a un classicisme equilibrat, caracteritzat per l'elegància del dibuix, la serenitat de les seues composicions i una notable sensibilitat cromàtica.
El comissari David Gimilio ha destacat la rellevància d'esta commemoració: "La commemoració d'esta destacada efemèride constituïx una oportunitat perfecta per a aprofundir en una de les figures més rellevants del panorama artístic valencià del segle XVIII i per a retornar-li al lloc que li correspon en la Història". Gimilio ha explicat que Vergara, "Artista preacadèmic d'arrel tardobarroca, Vergara va marcar este període a través d'un gran nombre de pintures a l'oli i al fresc, i va renovar l'estètica de les noves esglésies valencianes amb un concepte classicista, refinat i acadèmic que es va imposar fins ben entrat el segle XIX, gràcies als seus deixebles i seguidors".
Entre els seus treballs més notables es troben les pintures per a l'Església de Sant Joan Baptista de Xiva, l'Església de Sant Andreu de l'Alcúdia i el cambril del Monestir de Santa Maria del Puig. A la ciutat de València, el seu llegat s'ha manifestat en l'Església del Temple, l'Oratori de Sant Felip Neri, la Capella de la Comunió de la Reial Parròquia dels Sants Joans i la Capella de Sant Vicent Ferrer del Convent de Sant Doménec, entre altres.
A més de la seua prolífica activitat com a pintor, Vergara ha exercit un paper fonamental en el desenvolupament de l'ensenyament artístic a València. Ha sigut un dels principals impulsors i el primer director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, des d'on ha exercit una profunda influència en la formació de noves generacions d'artistes fins al seu decés en 1799.
Estructura de l'exposició: un diàleg entre art i temps
La mostra, que l'edil José Luis Moreno ha qualificat com "una fita que marca un abans i un després i amb la qual donem un salt qualitatiu molt important en la nostra oferta expositiva", oferix una visió completa i actualitzada de l'obra de Vergara. L'exposició contextualitza la seua producció en el marc artístic, social i intel·lectual de la seua època, explorant la seua evolució estilística des del dinamisme tardobarroc fins a la serenitat neoclàssica, amb èmfasi en l'ús del color, la composició i la seua capacitat per a narrar escenes sagrades amb emotivitat i rigor tècnic.
L'articulació de l'exposició s'ha realitzat entorn de quatre dels huit grans llenços de l'antiga Capella de Santa Rosa de Lima, creats per Vergara baix el mecenatge de l'Arquebisbe Mayoral per a la decoració de la Reial Casa d'Ensenyament, actual seu de l'Ajuntament de València. Estos llenços, que hui es conserven en el Museu de la Ciutat, són un testimoni de l'estreta relació entre art, educació i patrocini eclesiàstic en el Set-cents valencià.
L'exposició s'organitza en diverses sales temàtiques:
- Primera sala: Dedicada als autoretrats de Vergara, on l'artista s'ha presentat amb orgull, oferint una introspecció de si mateix.
- Segona sala: Alberga dos peces fonamentals: l'ostensori de Sant Andreu, una obra d'extraordinària delicadesa que fusiona pintura i arts sumptuàries, i la Sagrada Família amb àngels músics (col·lecció particular de Saragossa), un exemple excel·lent de la seua producció.
- Tercera sala: Explora la temàtica religiosa, amb obres destacades com El Buen Pastor (Casa Museu Benlliure) i el Salvador Eucarístico (Museu de la Ciutat), junt a diverses obres en taula de gran qualitat, moltes d'elles inèdites.
- Quarta sala: Aborda els esbossos en la producció de Vergara, revelant el procés de treball artístic i permetent comparar l'esbós tècnic amb les seues obres finals.
- Quinta sala: Exposa llenços de gran tamany, com el bocaport de la Mare de Déu de la Correa, taules de caràcter amable, i al·legories i escenes mitològiques, que demostren el seu interés per la tradició clàssica. Destaca el magnífic dibuix de la Cabeza de anciano (Museu de Belles Arts de València), exhibit per primera vegada junt a la cabeça en bronze del Museo Arqueológico Nacional.
- Sexta sala: Consagrada a la faceta de Vergara com a dibuixant per a estampes, una activitat menys coneguda però essencial en la seua pràctica. Sobresalix el dibuix Adoración de los Reyes Magos, recuperat per la Policía Nacional en 2021 i presentat ara per primera vegada.
Com a complement a l'exposició, s'ha organitzat un cicle de conferències que aprofundirà en la figura de José Vergara i en el context històric, artístic i cultural del segle XVIII. Les ponències estaran a càrrec del comissari David Gimilio; el col·leccionista i historiador de l'art Joan Gavara; l'exconservadora de Dibuixos i Estampes del Museu de Belles Arts de València, Adela Espinós; i els professors Vicente Guerola i María Castell, del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la UPV. La mostra es completarà amb l'edició d'un catàleg científic.