La història se situa en 'El Cabaret de los hombres perdidos'. Està a punt de tancar. El soroll d'una carrera alerta als personatges que es troben en el Cabaret. Un xic és perseguit i colpejat. Així i tot, aconseguix escapolir-se i entrar en el Cabaret. Encara no sap que eixa persecució li ha portat a una nova manera de viure. Dins li estan esperant el Destino, un tatuador i Lullaby, que li curaran les ferides i escenificaran com pot ser el seu futur. El xic vol ser cantant, però l'oferta que rep és diferent.
Després de l'èxit que va collir el 2016, La Rambleta recupera 'El Cabaret de los hombres perdidos', sota la direcció d'Israel Reyes. Un espectacle protagonitzat per Cayetano Fernández, Leo Rivera, Supremme de Luxe i Armando Pita que sacsejarà consciències. El dubte existencial, la hipocresia i la por tornen al tauler en esta nova aposta on la música retratarà les emocions dels personatges i "pertorbarà els pensaments dels espectadors".
Hui, a València Extra, parlem amb Supremme de Luxe, Lullaby en 'El Cabaret de los hombres perdidos', que estarà en La Rambleta del 26 de desembre al 4 de gener.
Després de l'èxit de 2016, 'El Cabaret de los hombres perdidos' torna una altra vegada a Rambleta però amb un format renovat, quins canvis s'han introduït?
Doncs mira, jo soc una de les parts de la renovació, perquè jo no vaig estar en 2016. Però, a més del repartiment, el director Israel Reyes també ha fet una readaptació del text, perquè l'original és en francés. Hi havia una primera adaptació, però s'ha actualitzat. A més, hi ha hagut una renovació en l'escenografia i s'ha incorporat més música. Antigament, es feia amb un pianista sol, i esta vegada hi ha una banda amb tres músics en escena.
Crec que estos canvis contribuïxen a engrandir també el muntatge, al fet que quede més compacte. L'original està molt ben plantejat, d'aquí ve que fora molt bé, perquè estava amb un repartiment molt solvent, i que el treien molt bé avant, però jo crec que, ara, s'ha cuidat molt més l'embolcall de la funció.
En la presentació de la programació de la temporada de Rambleta, la van anunciar com una de les més divertides i transgressores de la temporada, la definixen bé?
Fixa't que el que diguen que és tan transgressor em continua sorprenent, però bo, crec que és transgressor en l'aspecte que és com si posàrem un espill a l'espectador, no? Es plantegen moltes qüestions i li les poses ací davant, i crec que el que té de transgressor és que cada espectador el rep d'una manera distinta i que et fa pensar. Ens fa replantejar-nos moltes qüestions i això sempre està bé.
I, a més, és un muntatge divertit, és molt fluid, té un ritme molt ràpid, dins que no és una comèdia a l'ús, tampoc és un drama a l'ús, i tampoc és un musical a l'ús. Però és molt entretingut i molt divertit així que, sí, en això estic d'acord.
Clar, perquè la música és el fil conductor de l'obra, però no és un musical com els que estem acostumats...
Efectivament, la música és molt important, però la diferència és que ací... la música, la cançó, forma part de l'acció i fa avançar la història. Hi ha vegades que, en comptes d'usar la paraula en una escena, s'usa una cançó. Normalment en musicals la cançó té a veure amb el que s'està parlant en eixe moment, però ací, moltes vegades, la cançó fa que la història seguisca el seu curs i et conta una cosa nova.
'El Cabaret de los hombres perdidos' està enfocada a remoure consciències, com s'aborda eixa reflexió?
L'obra ens fa replantejar-nos com habitem en este món, quines decisions prenem, per què, què ens porta a fer una cosa i no una altra, quina importància tenen els impulsos, la cerca de refugis, d'espais segurs... Bo, tot això, però principalment jo crec que és qüestionar-nos un poc la importància de les xicotetes decisions, de ser conscients què fem. L'obra partix d'un punt en el qual a un personatge el destí li presenta el seu destí, llavors la pregunta és: tu, què faries si de sobte entres en un lloc i et plantegen un destí que igual no és el que tu tens pensat en un primer moment? Què faries? Et deixaries portar, et mantindries ferm, com sospesaries això que t'oferixen? Tot este tipus de qüestions.
I, què és el que et va captivar d'este projecte?
Doncs mira, primer que jo ja ho coneixia de la vegada anterior i ja m'agradava molt el text i el plantejament; després me'l va plantejar Israel Reyes, el director, que jo he treballat amb ell a Canàries, presentant la Gala Drag de Las Palmas i, bo, treballar amb Israel ja em donava seguretat de professionalitat i de treball ben fet; i després també em van dir que mantenien als actors del repartiment original, a tres d'ells, i bo, jo conec el treball dels meus companys, soc també ara el seu company, però jo era molt admirador d'ells. Llavors, la història m'interessava, m'agradava qui anava a dirigir i m'encantava el repartiment, poder compartir amb estes persones... Va ser com un tot, m'abellia molt i, a mi, ja per ser teatre, em tira sempre; qualsevol proposta de teatre jo sempre la mire amb més interés i afecte que una altra cosa, perquè jo soc artista per plantejament d'escena. Ara faig més tele, potser, però a mi el que em mou i el que em continuarà movent és el teatre.
Quin paper juga el teu personatge en esta obra?
No puc contar molt, però Lullaby és eixa cura i eixe refugi; eixa zona segura que moltes vegades busquem en gent. Hi ha vegades que ho trobem en gent que no ens esperem, no té per què ser el teu millor amic, i de fet, moltes vegades, ens passa que en moments crus apareix una mà per ací o algú que sempre està per darrere i que t'intenta sostindre. Llavors crec que juga un poc eixa part amb el protagonista i amb la història que li succeïx al protagonista.
Per què cal anar a veure 'El Cabaret de los hombres perdidos'?
La primera raó perquè som una oferta de teatre adult per Nadal, que això és un bé escàs perquè l'oferta ara és com molt familiar. A més, hi haurà molta gent que torne a València per Nadal i compartir un espectacle sempre és una bona opció. I perquè crec que és un espectacle en el qual rius, plores, i sobretot, et fa passar per una infinitat d'emocions i et fa pensar, però pensar dins d'un entorn lúdic.
A més, regalem tatuatges per als primers dies. Llavors, si vens al teatre, gaudixes i a més te'n vas amb un tatuatge que et volies fer... Mira que bé, ja t'emportes l'experiència completa.
Com va sorgir esta iniciativa d'unir teatre amb tatuatges?
Hi ha un personatge que és el tatuador, dins de l'obra, que és molt important, i no et puc dir més perquè si no revele, però et podria dir que els tatuatges són fins i tot un personatge més dins de l'obra, són molt importants, tant el fet de tatuar com el tatuatge en si. Llavors, té tot el sentit del món que això ocórrega en esta funció.
Ja finalment, com van els nervis de l'estrena?
Ací estem, amb més nervis dels habituals, perquè és veritat que les estrenes són una cosa horrorosa... Vam fer ja un preestrena a Altea, la setmana passada, llavors bo, ja hem fet la funció amb públic, amb els músics, amb tot el que ha d'estar, és a dir, ja hem passat per ací i bé, però encara queda ajustar coses, però més personals, és una cosa com més interna dels primers dies. Però poden passar moltes més coses alienes al que és la interpretació en si. És un espai nou, la tècnica és nova, però bo sabem que si passa alguna cosa, nosaltres ho podem solucionar, però és veritat que hi ha nervis.
De tota manera, són nervis rars. Són nervis de pensar en el que pot passar, però també són nervis perquè tens moltes ganes de fer-ho. Portem mesos preparant-ho i ja tenim ganes de mostrar-ho, de posar-nos davant de la gent que, al cap i a la fi, és el sentit del teatre. Estem amb moltes ganes, ens abellix un muntó i estem tots molt compromesos amb este espectacle.
Finalment, Supremme de Luxe aconsella als qui estiguen pensant anar a gaudir d''El cabaret de los hombres perdidos' en Teatre La Rambleta que compren ja les entrades: "s'estan venent molt bé, així que no ho deixeu per a l'últim moment. No volem tindre el disgust que es quede gent fora, sinó que volem que ens veja tothom que vulga".