La programació familiar és la protagonista esta setmana en Sala Russafa amb la nova producció familiar d’Arden Producciones, que Sala Russafa acull del 26 de setembre al 05 d’octubre i amb la qual participa en les activitats pel Dia Internacional del Turisme organitzades per la Fundación Visit Valencia, amb un descompte especial per a la funció del 27 de setembre. Suposa l’inici de la programació per a xiquets i xiquetes del teatre, així com les concertades per a centres educatius, amb una peça que té per propòsit trencar amb les idees prefixades.
Al segle XVI estava prohibit portar dones a bord per les supersticions dels mariners. Però Grace O’Malley no sols va heretar una flota del seu pare, comerciant, i es va convertir en una de les primeres reines dels mars. També va liderar la resistència irlandesa davant del Regne Unit, aconseguint el reconeixement de la mateixa reina d’Anglaterra, que no va poder fer altra cosa que admirar el valor de la seua oponent. Este fascinant personatge real, una d’eixes dones soterrades per la Història, va inspirar a Marta Salinas a l’hora d’idear La Reina Pirata.
Un altre personatge real que va estar en el germen d’esta història va arribar de la mà de David Campillos, productor de la companyia valenciana. En una sobretaula, els dos estigueren fantasiant sobre què podria haver passat amb Shakespeare durant uns anys en què la seua biografia no és precisa, parlant de com l’autor era coetani d’O’Malley i de com li devia agradar també la mar, ja que apareix en diverses de les seues obres com a part important de la trama. Però el que va disparar el projecte va ser una d’eixes frases que només tenen sentit en el món del teatre: “puc aconseguir un vaixell pirata, sé d’un que està en un magatzem”.
L’autora i intèrpret havia treballat anys arrere en un espectacle de carrer on intervenia la recreació d’un antic galió de sis metres de llargària. Desapareguda la companyia, sabia que podia rescatar del naufragi este element escènic i donar-li una segona vida. Només quedava unir els tres elements —O’Malley, Shakespeare i el vaixell— per agitar la imaginació i obtindre una divertida comèdia corsària per a tots els públics.
ENEMIES TO FRIENDS O COM ACONSEGUIR QUE PUGUEN ENTENDRE’S DOS PERSONATGES ANTAGÒNICS
La Reina Pirata conta la història d’un malmés vaixell que arriba a una illa deserta després de patir un motí a bord i una tempesta. El Capità Will el Bardo està segur que allí podrà trobar el tresor d’O’Malley, que li permetrà començar una nova vida. L’acompanyarà en esta aventura un misteriós grumet, més temerari que valent i amb tendència a les bromes.
Duels, espases, botes i mocadors, mapes en clau, calaveres i tot l’imaginari pirata forma part d’un espectacle ple de sorpreses i acció. Una proposta on una dona empoderada trenca prejudicis, com va fer O’Malley al llarg de tota la seua vida. I que juga a trastocar els rols, com disfrutava fent el mestre Shakespeare en obres com Somni d’una nit d’estiu, Com vos plaga o Cleopatra, de les quals els espectadors més avesats podran trobar fragments recognoscibles.
José Zamit dirigix i interpreta este projecte al qual es va sumar de cap, animat per la complicitat amb Salinas, amb qui ja havia compartit escenari. Però també hi havia altres motius, com la seua devoció per l’autor anglés al qual homenatja el text o la fascinació que de xiquet li produïen les aventures de Barbanegra i el Capità Garfi. Però, sobretot, li atreia el caràcter iconoclasta de la proposta. “L’obra unix dos mons que podrien semblar antagònics, l’amor per la literatura i les corregudes dels pirates. I també obliga a conviure dos personatges que pareixen impossibles d’aparellar”, comenta el director.
El capità és un personatge “ferotge i aventurer, però també és sensible, imaginatiu… amb una tremenda necessitat de crear i contar històries”, explica Zamit sobre la passió pel teatre que el fa desitjar canviar la mar pels escenaris. Mentre que el grumet “és bastant pallasso, potser perquè està usant l’humor per amagar alguna cosa, per aconseguir estar en llocs on, socialment, no li estava permés estar”, avança Salinas sobre una trama en la qual es van desmuntant les aparences.
Tot això a base dels desencontres (o més bé els topades) que sorgixen entre els coprotagonistes. Amb combats d’esgrima, batalles de paraules i gags visuals perfectament entrellaçats amb escenes d’acció i diàlegs plens de substància que mantenen el ritme viu durant tota la representació.
GUIXOS I MISSATGES PER A TOTS ELS PÚBLICS
“Hi ha una època en la vida en què encara t’estàs definint i els pirates poden resultar atractius perquè tenen una identitat molt clara”, assenyalen Salinas i Zamit sobre aspectes com la indumentària o l’actitud desafiant a l’autoritat que poden fascinar els espectadors més joves. Però tots dos adverteixen que, mentre s’ho estan passant d’allò més bé, “el públic s’anirà adonant que res no és blanc o negre. Els estereotips solen amagar moltes altres capes davall”, explica l’equip artístic d’una peça que inclou guixos per als adults que solen acompanyar els seus familiars més menuts al teatre i elements d’ancoratge perquè els espectadors de menor edat també puguen seguir la trama sense problemes.
Esta nova producció és la número 45 en la trajectòria d’Arden Producciones, companyia fundadora i gestora del centre de creació, formació i exhibició d’arts escèniques Sala Russafa, on es va fer el seu estrena absolut la temporada passada, esgotant les localitats en cada funció.
Seguint la línia creativa característica d’Arden, La Reina Pirata mira al passat, al segle XVI en concret, per entendre millor el present. I, en opinió de la seua autora, llança un missatge important als espectadors: “dedicar-te al que realment et fa feliç, dirigir els teus esforços al que t’apassiona i perseguir-ho”. Una filosofia que va calant a mesura que avança esta aventura en la qual l’escenari passa de ser una mar Carib agitada, a viure una tempesta o transformar-se en una platja deserta. Tot gràcies a un treball amb la il·luminació i l’escenografia que transporta els espectadors als ambients més típics de les històries corsàries per deixar-se atrapar per una comèdia que trenca tòpics i que recorda al públic de totes les edats que la vertadera aventura és atrevir-se a ser un mateix.