El MuVIM, el museu de la Diputació de València, inaugura hui una exposició fascinant que convida al públic a un viatge visual a través dels passatges de la immortal obra de Ludovico Ariosto, «Orlando Furioso». Baix el títol «Orland Furiós. Escenes valencianes», la mostra, que estarà disponible en la Sala Alta fins al pròxim 17 de maig, oferix una reinterpretació plàstica d'este clàssic literari, destacant les seues connexions amb terres valencianes a través del pinzell de l'artista Adrián Alva.
Esta proposta cultural representa una singular fusió entre la literatura universal i la rica història local, presentant una cuidada visió que subratlla el profund impacte del text d'Ariosto en la literatura renaixentista i en la cultura occidental. L'exposició no només il·lustra, sinó que també convida a la reflexió sobre com el passat literari s'entrellaça amb el present geogràfic i cultural.
Una poètica on estil i contingut s'entrellaçen
Paco Teruel, diputat de Cultura, ha emfatitzat la singularitat de la nova proposta d'Adrián Alva, descrivint-la com “una poètica en la qual estil i contingut són inseparables”. Segons Teruel, l'elecció de motius valencians, la tècnica de l'aquarel·la amb goma aràbiga, la presència de tapissos, el foc, els espills sense reflex i altres elements emprats per l'artista, configuren una relectura poètica del clàssic. Esta interpretació se situa en una geografia cultural específica, oferint un resultat que va més enllà d'una “fantàstica il·lustració narrativa”, constituint també una “reflexió visual sobre com mirem el passat i què projectem sobre ell”.
L'exposició es compon d'una selecta col·lecció de deu il·lustracions que posen el focus en eixos fragments de l'obra on es menciona València o on la trama es desenvolupa en la capital i en Xàtiva. El MuVIM proposa així una profunda meditació sobre conceptes universals com l'honor, el desig i la identitat, mentre ens guia pels carrers d'una ciutat que, en el seu moment, fon un epicentre neuràlgic del Mediterrani. El treball d'Alva captura la dramàtica transformació d'Orlando, el noble cavaller que perd la raó per l'amor d'Angèlica, i narra les històries de valentes guerreres com Bradamante, a més d'explorar diversos mites.
La visió artística d'Adrián Alva: Un diàleg amb el passat
Adrián Alva s'inscriu en una tradició il·lustrativa que concep l'ús d'estils històrics pretèrits no com un anacronisme, sinó com un mètode crític i reflexiu. En la seua interpretació plàstica del cant XXVIII de «Orlando Furioso», l'erudició iconogràfica es convertix en un sofisticat mecanisme on el modernisme, la secessió vienesa i l'estampa japonesa no són meres referències estilístiques, sinó la gramàtica profunda des de la qual reescriu este episodi, històricament poc o gens il·lustrat. El seu plantejament revela una clara intenció de transformar la superfície en un camp de forces decoratives, on la línia, el patró i el ritme dels motius posseïxen un pes narratiu tan significatiu com l'acció representada.
La influència de la estampa japonesa és un pilar fonamental en esta obra, no només per la representació plana o el gust per la silueta retallada, sinó per la idea que cada element del quadre —ja siga un animal, una planta o un objecte aparentment secundari— aporta una càrrega poètica autònoma. Això permet que cada imatge puga ser apreciada tant en el seu conjunt com en els seus més mínims detalls.
L'artista ha pres com a referència icònica la col·lecció de tapissos de La Seu de Saragossa, considerant-los un dispositiu de relats superposats on cada figura tanca una microficció potencial. Alva no utilitza el tapís com un simple document historicista, sinó com un model estructural. Les escenes de cort, hieratisme de les figures, la gestualitat codificada i la profusió de xicotets detalls es transformen en les seues creacions en un llenguatge contemporani que assumix el caràcter capritxós, absurd i estrany d'estes imatges vistes des de la perspectiva actual.
Tècnica i simbolisme: L'aquarel·la amb goma aràbiga
Des del punt de vista tècnic, Adrián Alva empra l'aquarel·la treballada en goma aràbiga en lloc d'aigua. Esta tècnica conferix a la imatge una aparença física singular, aconseguint un acabat brillant, quasi ceràmic. Este efecte no és merament estètic, sinó que funciona com un distintiu geocultural. Alva no només al·ludix a València temàticament, sinó també materialment. El resplendor de les seues obres colorades evoca l'esmalt, el taulell i les superfícies vitrificades que conformen l'imaginari visual mediterrani. Esta elecció dialoga directament en la presència recurrent del foc, no només com un motiu literal —present en les Falles, la gastronomia, la cocció o el socarrat—, sinó com una força transformadora de la matèria: lo que es crema, es cou, s'esmalta, s'ennegrís. Les referències culturals valencianes no apareixen com un teló de fons folklòric, sinó com un autèntic magma simbòlic cultural.
Referències locals: Ancorant la fantasia en la realitat valenciana
L'inventari meticulós de referències locals que Adrián Alva integra en la seua obra és un element distintiu. Elements com els socarrats, els tarongers, els ratpenats, la Font Reial de la Trinitat de Xàtiva, les finestres de la Llotja de València, o plats com els “calamars farcits” i les “bones taronges” de Xàtiva (actualment conegudes com a almoixàvenes), receptes documentades en el Llibre del coch del segle XVI del Mestre Robert de Nola —el primer receptari en la nostra llengua—, operen com un sistema de signes paral·lel al text original. Cada objecte, cada plat, cada detall arquitectònic introduïx una capa de lectura que s'aferra a la fantasia en un lloc recognoscible, sense renunciar per això a la qualitat fabulada del conjunt.
És precisament esta densitat de símbols el que distingix la proposta de Adrián Alva d'altres interpretacions plàstiques anteriors, que, encara que teòricament més ajustades al poema d'Ariosto, manquen d'esta profunda connexió en el context cultural i geogràfic valencià. L'exposició del MuVIM oferix, en definitiva, una experiència única que celebra la riquesa de la literatura i l'art, arrelada en la identitat de València.