Mercedes R. Cervantes, escriptora valenciana reconeguda internacionalment, ha assolit un nou hit en la seua trajectòria literària en rebre el premi Prestige Awards “Author of the Year 2025/26”. Coneguda pel seu estil únic que mescla comèdia i drama, les seues obres han conquerit milers de lectors. En una entrevista amb València Extra, l'autora reflexiona sobre la seua escriptura, la importància de l'humor en la literatura i com les novel·les poden transformar la vida dels qui les llegixen.
Què sentires quan sentires el seu nom com a Author of the Year 2025/26 en els Prestige Awards?
No es pot explicar amb paraules el que vaig poder sentir. És el meu primer premi i, a més, internacional. Ni en els meus millors somnis vaig poder imaginar una cosa així. Em vaig sentir immensament feliç perquè el premi és un reconeixement a què escric. Al principi vaig pensar: “És molt difícil guanyar un premi en el gènere de comèdia, sempre el donen a altres tipus de llibres”. Per això em va alegrar encara més, perquè va ser un reconeixement al meu estil, a la meua intenció de traure un somriure als lectors i transmetre sensacions boniques.
Combines comèdia i drama, per què penses que eixa mescla funciona tan bé amb els seus lectors?
Perquè permet mostrar els problemes quotidians, embolics i fins i tot situacions un poc surrealistes, i ensenyar que sempre hi ha solució amb un poquet d'humor. Quan els lectors riuen amb el que escric, no solament lligen la història, sinó que la senten i els transforma la vida. M'han arribat comentaris de persones que regalen els meus llibres a qui estan passant per moments difícils, i els ha canviat per complet. La humor activa el cos i la ment, encara que no saben si el que liren és real, senten felicitat i això canvia la seua perspectiva. Estic molt feliç perquè s'han superat les meues expectatives, la meua intenció sempre ha sigut traure un somriure però haver arribat fins a eixe nivell és una satisfacció plena.
En quin moment t'adonares que l'humor podia ser una ferramenta literària interessant?
En la meua primera novel·la, “El destino de Lisa”, que actualment està un poc parada i vullc tornar a publicar-la. Allí vaig començar amb un thriller, amb un assassinat, tensió… però vaig incorporar xicotets tocs d'humor en els diàlegs, que m'agraden molt col·loquials, amens i fluids. El que més van destacar els lectors van ser eixos xicotets tocs d'humor. Aleshores vaig pensar: “Per què no fer un llibre de comèdia de principi a fi?” El meu temor era no saber com enganxar al lector, perquè en thriller ho aconseguixes ràpidament, però en comèdia és més difícil. Combinant drama, conflictes i situacions complicades, m'he les he enginyat per a aconseguir que els lectors riuen i disfruten, i la veritat que està generant molt bona interacció per part dels lectors.
Com definiries el teu estil per a algú que encara no t'ha llegit?
Mescle comèdia i drama. El que em diuen els lectors és que les meues històries generen benestar mental i emocional. Busque que una novel·la no solament entretinga, sinó que acompanye i faça veure els problemes des d'una altra perspectiva. Per exemple, en "El impacto me cambió la vida", els lectors se senten reflectits, i la novel·la ha sigut fins i tot qualificada d'autoajuda. Diguem que les meues novel·les acompanyen a sentir-se un poquet millor o a què vagen des d'una altra perspectiva les possibles solucions, al fet que s'adonen que poden agafar un altre camí diferent i no centrar-se tant en els problemes.
“El impacto me cambió la vida” va arribar al #1 a Amazon, esperaves una acollida així?
Em va sorprendre, però igualment em va alegrar moltíssim. La novel·la tracta sobre pors i bloquejos que tots tenim i com superar-los amb un toc d'humor. M'han arribat ressenyes increïbles, com la d'Esteban Rodrigo, neuropsicòleg, que va publicar un article sobre l'obra, captant exactament el que volia transmetre. Que l'hagen qualificat d'autoajuda i que haja generat un impacte real en els lectors per a mi és el més important.
Vosté va ser jurat literari i ponent en les Jornades d'Escriptors pels Drets Humans, ¿quin paper ha de tindre hui la literatura en la defensa dels valors universals?
Els llibres no tenen fronteres. És fonamental escriure sobre drets humans i valors de respecte i amistat. Tots els escriptors, amb més o menys veu, hem de contribuir a difondre l'humanisme i els valors universals.
És fundadora de La Teua Revista10, amb més de 15 milions de visites, com conviuen el periodisme digital i la literatura en la teua vida?
Vaig començar amb la revista pensant: “Qui em llegirà amb tantes publicacions digitals?” Però pas a pas i amb constància, vam arribar a 15 milions de visites. Vaig deixar de crear contingut en 2021 per falta de temps i ara la revista ja no es compartix activament, però les visites seguixen creixent: de 8 milions en 2021 hem passat a quasi el doble. M'alegra veure que seguix funcionant i arribant a tanta gent.
Què li diries hui a l'escriptora que començava sense saber que arribaria fins ací?
Que ha costat moltíssim, però que gràcies a l'impuls, la constància i, sobretot, als lectors, tot és possible. Els lectors han fet possible que guanye premis i reconeixement, sense ells, no estaria ací hui.
Quin missatge t'agradaria que els lectors s'emportaren quan tancaren un d'estos llibres teus?
Hi ha vegades que em paren pel carrer i em diuen, és que és brutal, acabe de llegir la teua novel·la i no em puc llevar el somriure de la cara. Doncs això és el que vull transmetre, alegria i esperança. Fer somriure, que creguen en si mateixos i en què tot es pot aconseguir. Que vegen els somnis es complixen, que l'esperança és fonamental i que, fins i tot en els problemes, sempre hi ha una altra perspectiva. Perquè és fonamental conéixer-se a un mateix i creure que ho pots aconseguir.