Del 25 al 27 d'abril, el parc Ausiàs March de Gandia (València) serà l'escenari de la primera edició del Tripolar Festival, un festival de gran format on actuaran artistes i grups tan coneguts com Ladilla Rusa, Carlos Baute, Samantha Hudson, Nena Daconte, Varry Brava, David Civera, Mayo, OBK, Nebulossa, Joe Crepúsculo, Putochinomaricón, Putilatex, Las Ketchup, Los niños Jesús, Doña Manteca i Kler.
Les entrades ja estan a la venda (www.tripolarfestival.com) a un preu des de 20 euros. Un esdeveniment que aspira a colar-se entre els festivals de referència a la Comunitat Valenciana i que, a més, reservarà espai per a l'art i la gastronomia. A València Extra, parlem amb un dels grups del cartell del Tripolar Fest 2025: Ladilla Rusa.
Gandia serà l'escenari de la primera edició del Tripolar Festival, un festival que ha anunciat que serà de gran format, què suposa formar part d'este cartell?
Estem molt contents de poder compartir escenari amb artistes com Putochinomarción, que comencàrem a tocar pràcticament alhora; o, per exemple, amb Samantha Hudson o Putilatex, que són grups molt pròxims. Així que molt il·lusionats de tocar amb ells. A més que serà el primer concert després de més de mig any sense tocar, així que serà com un poc la tornada als escenaris.
Què preparareu per a este primer concert?
Doncs mira, reprendrem la gira que féiem, que es diu 'La Venganza de las Superladillas' i és un concert amb tots els hits del grup, però amb moltes sorpreses; un concert molt interactiu, amb alguna versió sorpresa. Un concert en el qual passen tota l'estona coses a l'escenari i que, al final, és com una festa, una catarsi col·lectiva. Els concerts de Ladilla Rusa són molt celebratius; és cert que hi ha una part més punk, més política, però al final és un concert per a ballar i donar-lo tot.
Després d'esta aturada, tindríeu ja ganes de tornar una altra vegada als escenaris...
Sí, la veritat és que teníem moltes ganes. Estem també escrivint música nova, no crec que la puguem presentar per a finals d'abril però prompte traurem coses. I per descomptat estem amb moltes ganes de reprendre els concerts i de tornar a veure al públic, que també els deixàrem esperant alguns concerts que cancel·làrem, així que molt il·lusionats.
Teniu ja confirmades dates en pròxims festivals?
Doncs sí, tenim tancades crec que unes 19 dates que encara estan la gran majoria per anunciar. Enguany ens ho prendrem amb un poc més de calma per a l'any següent presentar nou disc. Però, així i tot, este estiu estarem tocant per tota Espanya.
Ens podeu avançar alguna cosa de què podrem trobar en eixe nou disc en el qual esteu treballant?
Ara mateix estem treballant en dues cançons alhora, llavors no sabem molt bé com seran la resta. Tenim la idea que tinguen un fil conductor entre elles. Tampoc és que siga un disc conceptual, però al final seran cançons amb molta espiritualitat, amb moltíssim humor, que és el que ens caracteritza. És la premissa de totes les cançons, que facen riure, somriure i històries molt surrealistes i molt ballables. És a dir, seran cançons encara més ballables que les anteriors.
Què aporta Ladilla Rusa al panorama musical actual?
Ostres, jo crec que al final és un grup molt festiu. Intentem fer cançons que funcionen, que estiguen ben produïdes, que pugues reproduir més d'una vegada i, sobretot, el que et deia fer a la gent riure, somriure i també un poc de mala llet, que és el que intentem fer amb estes cançons, intentar ficar-nos amb la vida que ens agrada.
Us imaginàveu arribar fins on esteu ara quan vau començar amb Ladilla Rusa?
La veritat és que no. De fet, nosaltres som periodistes i mai ens imaginàrem, en primer lloc, crear un grup de música, és a dir, que imaginat tocant en els festivals més importants d'Espanya i omplint recintes supergrans; traure dos discos; actuar a Mèxic... És un poc bogeria tot el que ha passat perquè no ens l'hauríem imaginat mai, però estem superagraïts. A més, tenim un públic molt divertit, molt intel·ligent, molt fidel, que ens va esperant sempre, ens va seguint, així que estem encantadíssims.
Penseu que ara hi ha més cabuda per a grups que no sonen tant en la ràdio?
Doncs bo, hi ha molts festivals que jo crec que van repetint el mateix cartell i s'obliden d'alguns grups, sobretot de les dones. Així que depén també del compromís i la responsabilitat de cada programador. Però és cert que sí que hi ha festivals de xicotet format que sí que donen eixida a grups que no sonen en les radiofórmules. Així i tot, crec que encara es podria fer millor.
Una actuació en un festival canvia a la d'un concert propi, què és el que més us agrada d'actuar en festivals?
Doncs a veure, en festivals la característica és que no és el teu públic 100%, hi ha part del teu públic, però part que no ho és, llavors el concert ens el plantegem d'una manera diferent. Anem com molt a matar i a convéncer a la gent que no ens coneix. Són actuacions com més directes – no solem cantar les cançons menys conegudes, encara que alguna hi ha – però intentem que no baixe el ritme i que siga una festa constant.