L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, ha presentat una innovadora proposta expositiva que convida a la reflexió profunda sobre les fronteres físiques i simbòliques que estructuren les nostres societats. La instal·lació, titulada 'Catálogo de vallas', és obra del reconegut artista urbà Escif i estarà disponible per al públic fins al pròxim mes d'octubre en el museu de la Diputació de València. Esta iniciativa s'ha concebut com un espai crucial per a entendre com la por s'ha desplaçat de l'àmbit físic al simbòlic, i com l'art pot actuar com un catalitzador per a reconéixer, qüestionar i redefinir els límits de la nostra identitat col·lectiva.
Comissariada per l'antropòleg i professor d'Estètica de la Universitat de València, Hasan López, junt al propi artista, 'Catálogo de vallas' ha sigut dissenyada per a generar un diàleg obert. L'exposició no busca oferir respostes definitives, sinó que s'ha plantejat com un escenari on l'art produïx un espai de preguntes essencials, atorgant un paper central a l'escolta activa i la reflexió col·lectiva. Este enfocament ha transformat la instal·lació d'Escif en un fòrum per al pensament crític sobre la convivència i els conflictes inherents a les fronteres.
El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha destacat el compromís de L'ETNO per anar més enllà de ser un simple "contenidor d'objectes per a visitar". Teruel ha afirmat que, encara que el museu posseïx un "discurs museogràfic important", sempre ha estat atent a l'evolució de la societat, obrint-se a ella i convidant a la reflexió. A més, ha assenyalat que esta instal·lació forma part d'un projecte més ampli d'investigació, divulgació i creació que, baix el mateix nom, s'ha desenvolupat durant l'últim any i ha inclòs diverses activitats com taules de treball, trobades i sessions de diàleg. Este enfocament multidisciplinari ha enriquit significativament la proposta.
La proposta 'Catàleg de tanques' ha convidat als visitants a considerar les fronteres no només com a espais de conflicte, sinó també com a llocs de trobada i oportunitats per a imaginar noves formes de convivència. Este projecte ha transcendit el format expositiu tradicional, no entenent-se com un producte final, sinó com un anell més en una cadena d'activitats. El seu tancament s'ha previst per al mes d'octubre amb la publicació d'un llibre/arxiu que ha documentat les sessions, ha inclòs textos crítics i ha recopilat els materials generats al llarg de tot el procés.
Activitats paral·leles i trobades per a la reflexió
Durant els mesos de duració de l'exposició, s'han programat diverses activitats en col·laboració amb col·lectius, mediadors, artistes i associacions. Entre estes, en col·laboració amb ISCOD i amb el suport de la Generalitat Valenciana i Cooperació Valenciana, s'han organitzat les visites 'València negra i musulmana: rutes de memòria'. Estes rutes, a càrrec de les gestores culturals Esther Ejome i Deborah Ekoka, s'han realitzat els dies 30 d'abril, 16 de maig i 28 de maig.
Així mateix, el 28 de maig s'ha presentat el llibre de Jesús Cosano, Teresa Terry. La negra de El Puerto de Santa María. Altres activitats destacades han sigut la xarrada 'Arxiu Negre i memòria històrica', impartida per Tania Safura, i el recital posterior del poeta César Brandon, que s'ha celebrat el 5 de juny.
En este mateix marc, s'han programat dos sessions del cicle 'Biblioteques humanes', un espai intercultural on les persones migrades s'han convertit en "llibres" que han compartit les seues històries de vida. Estes sessions, en col·laboració amb València Acull, s'han dut a terme els dies 30 de maig i 20 de juny.
Entre les activitats ja realitzades, ha destacat el llançament de la tercera temporada del pódcast Els noms de la por de la biblioteca de L'ETNO. Este pódcast, amb guió de les antropòlogues Almudena Francés i Sara Sierra, i gravat per Edu Comelles, ha explorat diverses facetes de la por en la societat.
Les accions prèvies també han inclòs una sèrie de taules de diàleg i una taula redona que han reunit persones migrants, activistes i investigadores residents a la ciutat de València. Estes trobades han generat un espai plural de reflexió sobre l'experiència migratòria i la construcció d'identitats. En la primera d'estes taules, han participat veus com la de la professora de la Universitat de València i activista del col·lectiu Resistencia Migrante, Salome Carvajal-Ruiz; la sociòloga afroespanyola i activista del col·lectiu UHURU, Gabriela Nuru; l'instructor esportiu nascut al Senegal, Babacar Sené; i el sociòleg afroestatunidenc i professor del departament d'Estudis Negres de la Universitat de Portland, Ethan Johnson. Les seues intervencions han permés posar en comú diferents perspectives sobre l'experiència migratòria, la identitat i la creació d'espais segurs.
En la segona activitat, han participat la investigadora Tania Safura Adam; el professor del departament d'Antropologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, Fernando Barbosa; i la doctora en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament i cofundadora de Bretxa. Observatori de fronteres, Ainhoa Ruiz Benedicto. Estos experts han enriquit el debat amb els seus coneixements i experiències.