La màgia no necessita grans artificis per a sorprendre. A voltes basta una mirada, unes mans i un públic disposat a deixar-se portar. Esta és la premissa d’Ilusionarte, el nou espectacle de Jorge Blass, que arriba estos dies al Teatre Olympia amb una proposta més íntima, directa i emocional.
Lluny de les grans produccions plenes d’efectes, Blass aposta per tornar a l’essència de l’il·lusionisme: una màgia pròxima, interactiva i sense trampes, on l’espectador no sols observa, sinó que forma part activa del que passa. Durant 75 minuts, el públic entra en un joc constant entre el que és real i el que és impossible, en el qual fins i tot el mòbil es convertix en ferramenta màgica.
En esta entrevista, l’il·lusionista parla d’eixe gir cap a l’essencial, dels reptes de sorprendre en l’era digital i de tot allò que no es veu darrere d’un espectacle on cada detall compta. Una conversa reveladora que invita, sobretot, a viure l’experiència en directe.
Ilusionarte el definixes com una “declaració d’amor a la màgia”. En quin moment de la teua carrera naix la necessitat de fer un espectacle com este?
Pues jo crec que en un punt en què ja he fet molts espectacles diferents i tenia ganes de fer alguna cosa més, tornar a l’essència de la màgia, a eixa màgia que no té artificis, que no hi ha efectes especials ni fum que puga ocultar altres coses. Açò és màgia com si fora música en acústic. Ací la tècnica, tot el que faig, ha de ser excel·lent perquè el públic està pendent en tot moment, davant dels seus ulls. Després és una màgia molt interactiva, amb efectes molt novedosos que hem creat en estos anys amb el meu equip i que tinc ganes de presentar per primera vegada ací.
Tornar a l’essencial en una època de sobreestimulació constant, és quasi una necessitat creativa?
Sí, un poc sí. Al final la màgia és molt simple. En essència s’ha transformat amb els anys, però continua sent el mateix: sorprendre algú amb alguna cosa extraordinària que està davant dels seus ulls. I quant més minimalista és, més guanya en efecte i en emoció. Esta proposta és molt diferent d’altres shows més grans que he fet. Ací estic a soles en l’escenari, amb tot el focus posat en il·lusionar.
En este espectacle el públic no sols observa, també participa. Fins a quin punt es convertix en protagonista?
En diversos moments la màgia passa en les mans dels espectadors. Hi ha molta interacció. Qui vol pot pujar a l’escenari i participar directament. És interessant perquè la màgia és un art de comunicació, no hi ha quarta paret com en el teatre. Hi ha un diàleg constant amb el públic. És probablement el meu show més immersiu fins ara, perquè les coses passen molt a prop, fins i tot en les mans de l’espectador.
I a més el mòbil forma part de l’espectacle. No demanem que l’apaguen, al contrari, el van a utilitzar per a crear màgia.
La tecnologia és ja una part clau de la màgia?
Sí, està transformant el que fem. A mi m’agrada utilitzar-la al nostre favor i crear moments de sorpresa amb ella. Forma part del llenguatge actual.
Què és el més difícil de sorprendre a algú que creu que ja ho ha vist tot?
El més important és ensenyar-los alguna cosa que mai abans han vist. I això és difícil, perquè estem exposats constantment a impactes en internet i xarxes socials. Però quan algú veu alguna cosa extraordinària en directe, no hi ha res comparable. Per això crec que la tecnologia mai acabarà amb la màgia. Sempre ens fascinarà vore a un altre ésser humà fer alguna cosa que no podem explicar.
Hi ha una part del procés que el públic mai veu. Què és el més invisible i més important del teu treball?
La tècnica ha de ser impecable. En quant es nota un xicotet error, s’arruïna tot. Molts mags han ocultat això amb efectes, il·luminació… però ací no. Ací estic exposat, no hi ha forma d’amagar-ho. Per això és una màgia més pura i, en essència, més sorprenent.
Hi ha alguna il·lusió que encara no hages aconseguit crear i que tingues com a obsessió personal?
Hi ha moltes idees en una llibreta que tinc. Algunes es queden ahí durant anys i després tornes a elles. És un procés. A voltes trobes la manera de traure-les avant amb el temps. Per exemple, m’agradaria fer un espectacle al carrer, obert al públic, que dure diverses hores. Hi ha moltes idees que a poc a poc van veient la llum.
Per a qui mai ha vist màgia en directe, per què Ilusionarte és una cosa que no es pot entendre fins que es viu?
Perquè la màgia té eixe poder d’atrapar a tots i d’emocionar. Vista en directe genera una emoció molt forta. Els mags fem en l’escenari coses que tots desitjaríem: teletransportar-nos, fer volar objectes… i això impacta molt quan ho veus davant de tu. Anime a tots a vindre a somiar, a desconnectar un poc de la realitat, que és una cosa molt sana, i a viure emocions fortes ací en Ilusionarte, al Teatre Olympia.