Esta setmana es va inaugurar el Museu Joan Fuster. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sueca, la Biblioteca de Catalunya, la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Generalitat Valenciana, l'Espai Joan Fuster del nou museu de la ciutat de la Ribera Baixa, situat en la casa en la qual va viure tota la seua vida, honra a l'escriptor amb documents i peces de la seua creació imprescindibles per als antics i nous valencians.
La inauguració es va dur a terme després de 25 anys, però el projecte tenia molt temps gestant-se. Si això no va ocórrer abans va ser perquè el govern valencià del PP va bloquejar el projecte una vegada i una altra. Per açò el que va succeir el dimecres és un acte del qual la Generalitat es pot sentir orgullosa en entendre la gran "aportació a la cultura i al país" de l'intel·lectual, en paraules de Ximo Puig, qui va tenir l'oportunitat de conéixer-ho.
Però el factor definitiu per a considerar el vincle entre Fuster i eixa explosió de València al món que vivim en esta època és la mateixa vida de l'autor. L'escriptor va viure des dels 8 anys fins al 21 de juny de 1992 en el número 10 del carrer Sant Josep. Mai va deixar la seua llar i va poder parlar i escriure des de Sueca, "pueblo pacífico, ancho y desahogado", on fins i tot va ser objecte d'atemptats amb bomba en 1978, fets que no ho van acoquinar per a seguir produint les seues idees.
Com ha afirmat el conseller de Cultura en la inauguració, Vicent Marzá, l'obra i la figura de Fuster és essencial per a entendre l'esdevenir de la cultura espanyola —també europea— i la seua relació amb la ciutat del Túria. Amb el museu que pren el seu nom i que relata la seua vida, es compleix un objectiu l'any de Vicente Blasco Ibáñez, un altre gran escriptor valencià, i es difon la seua obra cap a les noves generacions.