L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) es tiny de blanc i negre amb una doble exposició: ‘Kara Walker. Burning Village’, produïda pel Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) i la mostra col·lectiva ‘Habitar les ombres’. Ambdues exposicions entrellacen les col·leccions de l’IVAM i del MACA per abordar allò que roman en l’ombra, amb el blanc i negre com a protagonista.
La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat durant la presentació la “necessària col·laboració” entre dos institucions representatives de la cultura en la Comunitat Valenciana i, com a vincle d’unió, “l’extraordinària i generosa donació de la col·lecció Michael Jenkins i Javier Romero al MACA”.
Per la seua banda, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que l’exposició ‘Kara Walker. Burning Village’, que s’inaugura el 25 de setembre al Centre Julio González, “reuneix 44 peces que recorren tota la seua trajectòria i constituïxen un dels conjunts d’obra més complets de l’artista existent en institucions europees”.
L’artista és coneguda pel seu treball de siluetes retallades en paper inspirades en la tradició històrica dels retrats d’ombres victorians, en el teatre d’ombres o en les llanternes màgiques. A través d’esta exposició a l’IVAM es mostren dibuixos, gravats, escultures, llibres d’artista i un dels seus vídeos més recents. “Esta mostra servix com a punt de partida per a la mostra ‘Habitar les ombres’, de manera que ambdues propostes dialoguen entre si, generant també un diàleg profund entre les col·leccions d’ambdós museus”, ha destacat la directora de l’IVAM.
Així mateix, De la Torre ha apuntat, a més, que estes dues exposicions “s’estenen a l’IVAMLab amb el projecte ‘El racó de llum’, una nova proposta de joc lliure basat en la pedagogia de la llum dirigida a primera infància”.
Per la seua banda, la comissària i responsable de les col·leccions del MACA, Rosa Castells, ha destacat que Kara Walker és “una de les artistes més incòmodes, valentes i necessàries del nostre temps. La seua obra és una bomba visual, un mirall distorsionat en què es reflecteixen els mecanismes de pressió, la injustícia social, el racisme estructural i la perpetuació de les narratives”.
‘Habitar les ombres’
L’exposició de l’artista afroamericana servix com a punt de partida per a ‘Habitar les ombres’, comissariada per Blanca de la Torre i Rosa Castells, que té el blanc i negre com a únic protagonista en les més de cent obres d’artistes procedents dels fons de l’IVAM i el MACA, entre els quals es troben noms com Louise Bourgeois, Joan Fontcuberta, Bernd i Hilla Becher, Thomas Struth, Hiroshi Sugimoto, Cristina Iglesias, Berta Cáccamo, Thomas Ruff, Hiroshi Sugimoto, Rula Halawani, Chema Madoz, Eulàlia Valldosera, Anthony Caro, Cristina García Rodero i Cindy Sherman, entre altres.
La mostra s’estructura en cinc sales i es configura com un espai amb clares al·lusions al fílmic i a les atmosferes del film noir. A més, la literatura i la poesia travessen l’exposició com un meta relat que acompanya cada àmbit. “En les parets de l’exposició els visitants poden llegir versos d’Alejandra Pizarnik o cites de Concha Méndez, Toni Morrison o la valenciana María Beneyto”, ha apuntat la directora de l’IVAM.
La família de fantasmes de John Davies i les figures esvaïdes de Zoran Music, reminiscències del seu pas pel camp de concentració de Dachau, reben el visitant en una primera sala que evoca espectres i presències. L’espai següent explora les ombres internes i les complexitats de la psique.
L’exposició continua amb les ombres del domèstic, una irònica distància entre el sublim i el familiar, amb obres com la de Cindy Sherman, interpretant una mestressa de casa en una recreació de cinema negre; una instal·lació de tovalloles blanques sobre l’estanteria de plom de Nativitat Navalón, o un bressol d’alabastre d’Alex Francés.
La part dedicada als rastres de l'humà inclou obres d’artistes com Mark Bradford, Joan Fontcuberta, Cristina Iglesias, Àngeles Marco o Roberta González. Les arquitectures absents poblen l’última sala amb les arqueologies industrials fotografiades per Bernd i Hilla Becher, les arquitectures clàssiques de Thomas Struth, els gratacels de Jorge Ribalta, els edificis antics i moderns d'Hiroshi Sugimoto i Gabriele Basilico o els racons interiors pintats per José Manuel Ballester.