Hi ha cançons que no s’escolten: s’enganxen. Com el sucre als dits, com un record que torna sense avisar, com eixe tornada que no se’n va ni volent. Isaac Folch ha decidit cridar a això “Chicle”, i no és només un títol: és una declaració d’intencions. La seua nova etapa musical mastega l’electropop emocional dels 2000, l’estira, el deforma i el convertix en una bombolla sonora que, quan esclata, sona a veritat.
Isaac no arriba amb un disc tancat sota el braç, sinó amb un procés obert, quasi en temps real. Cançons que naixen, creixen i es compartixen quan encara bateguen. I en eixe gest, íntim, honest, es troba el veritable nucli de Chicle: convertir el personal en alguna cosa col·lectiva, lo vulnerable en alguna cosa ballable.
Este dissabte 11 d’abril a les 18:00, el Karaoke LaLa de Ruzafa serà l’escenari d’eixa explosió. Un concert que va més enllà de lo musical: una celebració pop amb propòsit. Perquè tot lo que passe allí tindrà un eco real en forma de suport a la salut mental a través de ComitéVLC. Les entrades tindran un preu de 12 euros per a les 50 primeres (amb refresc o cervesa) i de 15 euros sense consumició fins a completar aforament. L’acompanyarà la drag Arantxa Castilla-La Mancha i serà presentat per Papo Princess.
Parlem amb Isaac Folch sobre el seu projecte “Chicle”, el so de la seua nova etapa i la forma en què convertix lo personal en una experiència col·lectiva i en directe.
El concepte de “Chicle” té alguna cosa molt física, com una idea de pop que s’enganxa. Com naix i què significa per a tu esta nova etapa?
Bé, vaig començar a reconéixer un so en la música que no tenia tant a vore amb un estil concret, sinó amb una sensació: alegria. Alguna cosa que em recordava a eixes cançons de l’estiu que se’t quedaven. Eixe tipus de música que s’enganxa.
I dins d’eixe “chicle” hi ha contrast: lo ballable amb lo melancòlic. Com ho construïxes?
Ix de forma molt natural. Crec que ara m’he atrevit a fer un pas més i jugar també amb la comèdia. Parlar de coses complicades però disfressar-les a través d’un personatge —en este cas, el chicle— fa que el missatge arribe millor. No va ser una cosa premeditada, simplement va passar.
En “Sin tu amor” hi ha un viatge molt clar del dolor cap a certa alliberació. Com ho duus a una cançó?
En este cas no és una composició meua, és de Rafa Spunky i la va interpretar La Prohibida. Però té molt a vore amb mi perquè hi ha una idea de segona oportunitat. Estic recuperant cançons que em van marcar, donant-los una nova vida, i això també és una forma de sanar.
També estàs publicant les cançons poc a poc, quasi com capítols. Per què?
Perquè és més real. Abans podia fer una cançó i esperar mesos per traure-la, i quan eixia ja no tenia res a vore amb mi. Ara preferixc compartir el que em passa en eixe moment. És un disc que està en el meu cap, però que la gent està vivint amb mi en present.
I a nivell sonor, eixe electropop amb sintetitzadors, molt envoltant… com treballes en l’estudi?
Treball en casa, amb els meus teclats, provant sons. És com una conversa: tu busques alguna cosa, però el so també et respon i et porta a altres llocs. Amb les lletres passa igual: hi ha cançons molt simples i altres que són un trencaclosques enorme.
Abans parlaves de cançons com “Disappear”, molt lligades al personal. Com influïx la música en el teu procés emocional?
Totalment. De fet, tornar a fer música va ser una recomanació terapèutica. M’ha donat molta llibertat. No em jutge quan cree, no pense en com es rebrà. Simplement faig lo que sent en eixe moment.
I això connecta directament amb el concert benèfic. Com s’unix lo personal amb este directe?
Ho visc molt des de la infància, com un joc. Però també des d’acceptar l’error. Quan et permets fallar, tot fluïx millor. Te n’oblides de les expectatives i estàs més present.
El event a més és benèfic. Per què vas decidir fer-ho així?
Perquè hi hagué un moment en què no trobava la il·lusió per fer-ho. Convertir-ho en alguna cosa benèfica li va donar sentit. Va més enllà d’un disc o d’un concert: és recolzar-nos en comunitat.
Què vols que s’emporte algú que vaja a vore’t en directe?
Que es trobe amb si mateix. Cada persona entendrà coses diferents segons el que haja viscut. Com eixes pel·lícules que veus de menut i de major entens d’una altra forma. No tot el món ha d’entendre-ho tot al mateix moment.