Cultura

La Filmoteca Valenciana presenta un cicle dedicat al moviment de la Nova Ona Txeca

1 minut

Una pel·lícula de la Filmoteca

La Filmoteca Valenciana inicia un cicle sobre la Nova Onada Txeca, un dels moviments cinematogràfics d’avantguarda més destacats de la dècada dels seixanta i en el qual destaquen cineastes com Milos Forman, Věra Chytilová, Ivan Passer, Jaroslav Papoušek, Jiří Menzel, Jan Němec, Jaromil Jireš o Vojtěch Jasný. 

El cicle es podrà vore fins al 18 d’octubre i està conformat per una dotzena de pel·lícules que es projecten en còpies restaurades pel Narodni Filmovy Archiv de Praga.

La Nova Onada Txeca (Nová Vlna) es va caracteritzar per una narrativa audaç i experimental, un enfocament crític en qüestions socials i polítiques, i una dedicació a l’exploració de la llibertat personal i l’expressió individual. El moviment es va iniciar en el context de la liberalització política que va tindre lloc durant la dècada dels seixanta a Txecoslovàquia i va concloure de manera abrupta amb la invasió del país per les tropes soviètiques en 1969, després de la ‘Primavera de Praga’. 

El cicle s’inicia el dissabte 13 de setembre, a les 20:00 hores, amb la projecció de La trampa del diablo (1961), de Frantisek Vlácil, considerat el precursor de la Nova Onada Txeca. La pel·lícula es podrà tornar a vore el dimarts 16, a les 18:00 hores. 

La trampa del diablo narra l’enfrontament d’un moliner i un capellà dogmàtic en un llogaret de Moràvia a principis del segle XVIII. El coneixement del moliner sobre les propietats naturals de la terra és interpretat pel sacerdot com a prova d’un pacte diabòlic. La caça de bruixes es desenrotlla de manera paral·lela a la història d’amor del fill del moliner i una jove del llogaret. 

Mentres les autoritats comunistes de l’època començaven a finançar pel·lícules històriques en color i rics interiors barrocs, Vlácil es decanta en La trampa del diablo per imatges en blanc i negre, escenaris senzills però convincents i personatges molt sobris en el seu vestuari. 

D’altra banda, el diumenge 14 de setembre, a les 18:00 hores; i el dijous 18, a les 20:00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta Pedro, el negro (1963) òpera prima de Milos Forman amb la qual el cineasta txec es va donar a conéixer internacionalment en obtindre el Lleopard d’Or a la millor pel·lícula en el festival del Locarno. 

Així mateix, el divendres 19 de setembre, a les 20:00 hores; i el diumenge 21, a les 18.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta Hablemos de otra cosa (1963), debut cinematogràfic de Vera Chytilová i una de les pel·lícules amb la qual la Nova Onada Txeca es consagra definitivament com un moviment cinematogràfic d’avantguarda reconegut per la crítica internacional.

En la seua òpera prima, molt més experimental del que podria semblar, Chytilová presenta ja la seua característica mirada carregada d’ironia i sentit de l’humor de la qual se servix per a denunciar el lloc de la dona en la societat.

Més cine en setembre

El cicle continua amb la projecció d’Un dia, un gato (1963), de Vojtěch Jasný el dimarts 23 de setembre, a les 20:00 hores; i el dimecres 24, a les 18:00 hores. Guanyadora del Premi especial del Jurat del Festival de Cannes, la pel·lícula és en aparença una comèdia dramàtica de fantasia, colorista i surrealista, alegre i familiar, però en la seua essència és una al·legoria política i una sàtira social a l’autoritarisme, la hipocresia i les falses aparences.

Així mateix, el divendres 26 de setembre, a les 18:00 hores; i el diumenge 28, a les 20:00 hores, es projecta Los amores de una rubia (1965), de Milos Forman. Guanyadora del premi a millor pel·lícula internacional en els Globus d’Or, el tercer llargmetratge de Milos Forman proposa una reflexió sobre l’individual i el col·lectiu, però també oferix un retrat generacional en clau de comèdia de la joventut rebel i inconformista a Txecoslovàquia a mitjan seixanta.

El dimecres 1 d’octubre, a les 18:00 hores; i el divendres 3, a les 20:00 hores, es projecta un programa doble conformat pel curtmetratge Fuga en teclas negras (1964), de Drahomíra Vihanová, sobre un estudiant africà de música en les hores prèvies al seu concert de graduació en l’Acadèmia de Música de Praga, i Diamantes de la noche (1964), de Jan Němec, un llargmetratge expressionista i experimental de 63 minuts sobre l’angoixant fugida de dos adolescents jueus d’un tren que els conduïx a un camp de concentració.

El cicle continuarà en octubre ¡Que viva la república! (1965), de Karel Kachyňa; Carruaje a Viena (1966) i A todos mis buenos paisanos (1968), de Vojtěch Jasný; El incinerador de cadáveres (1969) de Juraj Herz, i Valerie y su semana de las maravillas (1970), de Jaromil Jireš.