Les polèmiques intel·lectuals del segle XVI valencià
Pere Antoni Beuter (València, 1490-1554), participava en primera persona en dues polèmiques que agitaven l'ambient cultural del moment, per una banda l'enfrontament entre erasmistes i anti-erasmistes, i per l'altra el conflicte entre l'intent de mantenir una continuïtat del valencià com a llengua culta i la progressiva adopció del castellà per la cort i per les elits intel·lectuals valencianes. De fet, Beuter va publicar la seua primera part de la Crònica en valencià en 1538, però la segona la va publicar directament en castellà en 1551 després d'haver-hi traduït la primera en 1546, i la seua trajectòria reflexa fidelment el que estava succeint en altres terres de parla catalana, en paral·lel a la pèrdua de pes polític, econòmic i demogràfic front a Castella. A la Crònica, Beuter tracta, amb un dels models de prosa en català més interessants que pot oferir la nostra literatura en el segle XVI, des de les antiguitats d'Espanya i fundació de València fins al temps de la conquesta pel rei Jaume I, i participa de les últimes novetats de la historiografia del Renaixement.Una col·lecció prestigiosa
La col·lecció Biblioteca d'Autors Valencians del Magnànim, fundada per Joan Fuster i actualment dirigida per Enric Sòria, és sens dubte una de les de més llarga tradició i prestigi de la Institució Alfons El Magnànim. En aquesta nova etapa, amb una acurada edició dissenyada per Fèlix Bella, ha publicat Ícar o la impotència, d'Artur Perucho; Diàlegs, de Joan Lluís Vives; Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i Antologia de poetes valencians del segle XIV al XIX, a càrrec d'Eduard Verger.