La 39a edició de Dansa València, el prestigiós festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana, ha consolidat el seu compromís amb la integració de la creació contemporània en l'entorn natural. Organitzat per la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i amb l'impuls fonamental de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), l'esdeveniment ha traslladat el seu epicentre a l'emblemàtica l'Albufera, després d'haver explorat la Vall de Segó en la seua edició anterior. Esta iniciativa ha buscat establir un diàleg artístic entre el moviment i el paisatge, oferint al públic experiències culturals úniques i profundament arrelades en el territori.
Dansa València i la seua connexió amb el paisatge de l'Albufera
El festival ha dissenyat un itinerari artístic que ha tingut lloc el dissabte 18 d'abril, comptant amb la presència de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso. Este recorregut ha inclòs diverses intervencions artístiques 'in situ' que han transformat espais quotidians en escenaris d'expressió. En el Port de Catarroja, les artistes Laura Morales i Cristina Reolid han presentat les seues propostes, interactuant directament amb l'entorn lacustre i els seus elements. Posteriorment, l'Espai de Creació Algrà ha acollit una representació de Rosa Sanz / "Proyecto Cuéntame Otra", enriquint la jornada amb una visió particular de la dansa.
L'Espai de Creació Algrà, un centre comunitari de gran rellevància cultural, ha sigut fundat per Carla Chillida, Elías Taño, Irene Fornés i Florian Gründe. Este espai ha destacat per la seua dedicació al desenrotllament de propostes artístiques i residències que abracen un ampli espectre de disciplines, incloent-hi les arts escèniques, la defensa del territori, les arts gràfiques i la funció social de l'art. La seua col·laboració amb Dansa València ha subratllat la importància dels projectes que fusionen la creativitat amb el compromís social i mediambiental.
L'estrena de 'Las hijas de Bernarda': Lorca en clau contemporània
Un dels moments més esperats d'esta 39a edició del festival ha sigut l'estrena de 'Las hijas de Bernarda' de Taiat Dansa en el Teatre Martín i Soler. La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, també ha assistit a esta significativa producció, que ha sorgit d'una col·laboració entre Les Arts i Dansa València. L'obra ha abordat el clàssic de Federico García Lorca amb un rigor contemporani, oferint una reinterpretació profunda i actual de la tragèdia.
La proposta escènica ha submergit el públic en una posició de 'voyeur', permetent-li observar el tràgic tancament de les cinc filles de Bernarda Alba. El dispositiu escènic ha sigut concebut per a reflectir la constricció i opressió inherents al text de Lorca, utilitzant el moviment i la coreografia per a expressar l'angoixa dels personatges. La producció ha comptat amb la valuosa col·laboració de la reconeguda cineasta Paula Ortiz, qui ha aportat textos originals que s'han basat en l'obra, enriquint la narrativa amb la seua visió cinematogràfica.
Les cinc filles han sigut encarnades per un elenc de set talentoses ballarines-intèrprets: Lara Misó, Julia Cambra, Irene de la Rosa, Mariona Jaume Camps, Eila Vals, Wilma Puentes i Celia Sandoya. En esta particular versió, la figura de Bernarda Alba no ha aparegut físicament en escena, sinó que la seua presència opressora s'ha manifestat a través de diversos elements artístics i musicals. La banda sonora que ha representat Bernarda ha sigut interpretada en directe per Caldo (qui ha manejat la guitarra elèctrica, la veu i els sintetitzadors), el baixista Miguel Villanueva i la soprano Èlia Casanova, una especialista en música barroca i antiga, la qual cosa ha afegit una capa de profunditat i dramatisme a la posada en escena.
Altres propostes destacades: Mascherin i Guntín
La programació de la jornada s'ha completat amb altres dos propostes artístiques de gran interés, que han explorat diferents facetes de la dansa contemporània. En La Mutant, el creador canari Richard Mascherin ha estrenat 'Imperfecto imposible'. Mascherin, la seua formació ha hibridat la dansa amb la performance, la fotografia i el cinema, ha desplegat en esta obra una fascinant fusió de llenguatge expressionista i cinematogràfic, demostrant la seua versatilitat i capacitat innovadora.
Per la seua part, el Teatre El Musical (TEM) ha sigut l'escenari de 'Quiso negro', una peça de la coreògrafa catalana Ester Guntín. Esta obra ha sigut distingida amb el prestigiós Premio Max 2025 i el Premio de Danza Institut del Teatre 2023, la qual cosa subratlla la seua qualitat i rellevància en el panorama actual. La peça ha rescatat el fenomen del tarantisme, un antic ritual originat en el sud d'Itàlia durant l'Edat Mitjana. Este ritual s'ha basat en la creença d'una picada simbòlica d'aranya i la necessitat de realitzar una pràctica coreogràfica i musical específica per a expulsar el verí del cos de la persona afectada, oferint una exploració profunda de la tradició i el cos.