El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i el Museu de Belles Arts de València han presentat la primera exposició monogràfica dedicada al pintor del Segle d'Or espanyol, Pedro Orrente (Múrcia, 1580 - València, 1645). El conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha presentat l'exposició que s'exhibix en les sales temporals del Belles Arts fins al 12 d'octubre.
En la seua intervenció, Rovira ha subratllat que esta mostra "representa un esforç per recuperar a artistes de segles passats, la qual cosa ens permet aprofundir en el coneixement de la nostra història i posar en valor el nostre patrimoni artístic”.
Al mateix temps, ha destacat que contribuïx a "consolidar el paper dels museus de la Comunitat en el panorama nacional, per mitjà d'exposicions dedicades a figures de la rellevància històrica i artística com Orrente” i ha reivindicat el paper que exercixen els centres artístics “per a convertir València en la ciutat dels museus”.
El conseller ha estat acompanyat per la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; el director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda; el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel; i el comissari de l'exposició, José Redondo.
Rovira ha agraït a totes les institucions i particulars que han prestat obres, especialment al Museu Nacional del Prado, la Catedral de València i la Catedral Primada de Toledo, “per la seua contribució a fer possible esta exposició i per facilitar l'accés del públic a un conjunt excepcional d'obres que enriquixen la nostra mirada sobre la història de l'art”.
Coetani d'El Greco, Velázquez, Ribera o Zurbarán, Orrente va contribuir de manera significativa en la pintura valenciana de mitjans del segle XVII, influint en el Barroc de Francisco Ribalta o Jerónimo Jacinto d'Espinosa. No obstant això, la seua obra és gran desconeguda per al públic general.
Per la seua banda, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha destacat que Orrente, Ribalta o Espinosa "van definir el Barroc a València i esta exposició contribuïx a recuperar-los”. A més, ha subratllat que Orrente “va connectar el millor Barroc espanyol amb la Itàlia dels Bassano i Caravaggio. La seua obra mostra la maduresa del primer naturalisme a Espanya i parla de l'excel·lència d'este pintor viatger”, ha conclòs González Tornel.
46 obres de Pedro Orrente
‘Pedro Orrente. Un artista itinerant en l'Espanya del Segle d'Or’ reunix un total de 56 obres, d'elles 46 són obra de Pedro Orrente, que es mostren acompanyades per peces d'El Greco, Francesco Bassano o Paolo de Veronese, com a artistes influents en l'obra del pintor, així com obres dels valencians Jerónimo Jacinto d'Espinosa, Francisco i Juan Ribalta.
A més de la gran col·lecció que posseïx el MuBAV d'este artista, s'exhibixen obres procedents de 17 institucions espanyoles, com el Museu del Prado, la Biblioteca Nacional d'Espanya, Patrimoni Nacional, el Real Monasterio de El Escorial, a més dels Museus de Belles Arts de Bilbao i de Múrcia, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museo de Santa Cruz de Toledo. Nombroses institucions eclesiàstiques han prestat també obra d'Orrente, de València ha arribat obra de l'Església de Sant Joan de l'Hospital, a més de la peça d'El Greco del Colegio del Patriarca.
En la selecció destaquen les grans pintures d'altar. Segons José Redondo, “aproximadament en 1614, amb uns 35 anys, el pintor aconseguix una primera maduresa artística. En eixe any realitza el ‘Martiri de Sant Sebastián’ de la Catedral de València, que ha sigut restaurat per l'IVCRI per a l'exposició, i en 1616 el ‘Milacre de Santa Leocadia’ de la catedral de Toledo, una peça que no s'exhibia des de fa més de 50 anys”. Redondo ha assenyalat que “estes són les pintures més importants de la seua producció i també són dos de les obres mestres de la pintura espanyola del Segle d'Or”.
L'exposició s'articula entorn de set espais que repassen la trajectòria de l'artista, des dels autors que li van influir, fins a la importància que va tindre el dibuix, passant per diferents etapes creatives que permeten reconéixer la verdadera mestria de l'autor.
Orrente, més enllà de la seua faceta més coneguda de pintor d'escenes bíbliques de to popular - els seus animals hiperrealistes eren d'una enorme qualitat - és capaç de desenvolupar una complexa línia artística com es pot observar en les seues pintures d'altar. A més, va ser el primer autor del Barroc a cultivar el gènere del paisatge d'influència veneciana i el gran pintor del gènere dels nocturns del Barroc espanyol, dels que dona compte l'exposició.
La mostra permet així mateix descobrir la destresa del pintor en el dibuix. Així, l'última part de l'exposició reunix una selecció de 15 dibuixos principalment procedents de la Biblioteca Nacional, entre els quals destaca ‘David con la cabeza de Goliat’. Segons Redondo “alguns d'ells s'exhibixen al costat de la pintura final la qual cosa ajuda a comprendre la seua tècnica i manera de treballar”.
Així mateix, el comissari ha destacat la sensualitat i el monumentalisme romà en l'obra d'Orrente, a pesar de desenvolupar la seua labor en l'època de la Contrarreforma. “Este artista serà capaç de presentar un registre interpretatiu enormement on abastarà escenes que estan protagonitzades per personatges de gran bellesa física, malgastant una enorme sensualitat, que no serà entesa per alguns dels seus comitents”.