El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) organitza una gran exposició dedicada a la revisió de la ceràmica contemporània com mig artístic, una tendència en alça en els últims anys. Composta per l'obra de 33 artistes ‘Coses que fan CLAC. La ceràmica de l'art’ s'inaugura este divendres, 11 d'abril, en la seu del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i es podrà veure fins al 14 de setembre.
La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, acompanyada pel director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, i pel comissari de la mostra, José Luis Clemente, han presentat l'exposició. A l'acte han assistit també els artistes Ana Prada, Chelo Matesanz, Álex Francés, Juan Carlos Román i Miguel M. Molina (MAM).
La ceràmica és tendència, tant és així que en els últims anys s'han creat fires d'art especialitzades i molts artistes contemporanis comencen a incorporar-la en els seus treballs, encara que no siga esta la seua principal tècnica. L'exposició ‘Coses que fan CLAC’ sorgix com un intent de fer visible l'ús de la ceràmica en l'art espanyol més recent, des de plantejaments molt oberts i mostrant obres molt diverses.
Pilar Tébar ha assenyalat que la ceràmica "conjumina tradició i modernitat i és una de les nostres senyes d'identitat que ens connecten amb el nostre passat com a comunitat amb gran tradició ceràmica". Així mateix, ha assegurat que la mostra és "un homenatge a la nostra terra, al manual, a l'artesà enfront del virtual dels nostres dies, però també una manera de posar en valor als nostres artistes utilitzant com a fil conductor una tècnica ancestral”.
Per la seua part el director-gerent del Consorci de Museus ha recordat que entre els 33 artistes hi ha un gran nombre d'autors de la Comunitat Valenciana, subratllant la seua rellevància dins del panorama actual. “Coses que fan CLAC’ és una exposició d'investigació que reforça el compromís del Centre del Carme amb les pràctiques artístiques contemporànies i el seu paper com a espai de referència” ha assenyalat. A més, ha ressaltat que molts dels creadors participants "han sigut presents enguany en ARC, la qual cosa evidencia el reconeixement i projecció de les seues trajectòries”.
José Luis Clemente ha explicat que, de la mateixa manera que ho ha fet el tèxtil, "la ceràmica, un mitjà tradicionalment associat a l'artesania, es fa present cada vegada més com mig artístic” i ha afegit que en la mostra "es troba tota classe de suports, tècniques i disciplines, en les quals pren part la ceràmica, bé com a objecte escultòric o ben referenciat en pintura, dibuixos, vídeos, fotografies o instal·lacions”.
“Es tracta d'un intent també d'apuntar-nos a la vida a través de l'art dels nostres dies per mitjà de la ceràmica, una aproximació, que vol cridar l'atenció sobre el seu potencial creatiu”, ha asseverat el comissari de la mostra.
Així mateix, Tébar ha manifestat que els artistes contemporanis "ens conviden a veure la ceràmica des de diferents perspectives, utilitzada com a vehicle d'expressió. Igual que en les primeres civilitzacions, on la ceràmica va ser suport de memòria i coneixement, hui continua sent un mitjà per a comptar i comunicar”.
En este sentit Clement afig que es tracta d'un "material brut, però també particularment sofisticat; és senzill i alhora artificiós. La ceràmica és fràgil i, no obstant això, resistent. La ceràmica és present en molts aspectes de la vida quotidiana, en tota mena d'objectes d'ús domèstic. Els seus vestigis són font de coneixement de la humanitat, precisament perquè el seu ús ha estat sempre present en la quotidianitat”.
180 peces
En l'exposició la ceràmica no sols s'exhibix com a objecte escultòric, sinó que apareix representada també a través de la fotografia, la vídeo-creació o formant part d'una instal·lació; algunes peces sortegen la línia divisòria entre l'artesanal i el tecnològic amb impressions en 3D o incorporen la il·lustració.
Composta per voltant 180 peces que ocupen les sales 1 i 2 del Centre del Carme, l'exposició s'articula entorn de quatre grans conceptes: processos, fets, articulacions i transsumptes. En ells s'aglutinen els procediments i recursos característics en el treball de la ceràmica com a expressió artística que són els propis de l'art actual.
La sala ‘Processos’ mostra un dels aspectes que caracteritzen els comportaments de l'art de les últimes dècades com és la insistència a exposar els processos de creació. En este apartat es troben obres especejades, descompostes o inacabas on es mesclen materials orgànics i industrials amb objectes ja fets, com en els treballs de Chelo Matesanz, Miren Doiz, Antonio González, Nono Bandera, Antonio Fernández Alvira, Fuentesal Arenes, M Reme Silvestre, Varvara & Mar, María García Ibáñez, Juan Carlos Román o Miguel Ángel Molina (MAM).
En el bloc ‘Fets’ es presenten obres en les quals la ceràmica s'empra per a redefinir objectes com a plats, llibrells, tasses, pitxers i taulells, però també caixes de sabates, tamborets, bosses de paper, comandaments de videojocs i xurros. “Intervinguts per l'art, estos objectes quotidians, en els quals la ceràmica assistix al seu ús, funció i lloc, acaben sent pervertits” explica Clement. Ací es poden apreciar les obres de Plans-Palacín, Miguel Ángel Gaüeca, Xisco Mensua, Maria Tinaut, Alex Francés, Tamara Arroyo, Miki Leal, Rafael Tormo, Moisés Mañas, Fernando Renes o Juan Sánchez.
Les referències al quotidià passen també a formar part de les obres que entren en joc en el bloc ‘Articulacions’, on la ceràmica es mescla amb el tèxtil o la il·lustració i on apareixen diferents tècniques com el gres, el porcellànic. Es tracta de narratives que especegen l'objecte ceràmic com es pot veure en les peces d'Ana Prada, Mar Ramón, Pere Llobera o Alberto Peral.
Finalment, en ‘Transsumptes’ s'oferix una referència al corporal, segons el comissari, “a la ceràmica com a part del cos, als conflictes de l'ésser humà en relació a com es pensa la identitat, el cos i els seus comportaments”. Ací es mostra la figura humana o fragments de cossos com en les obres de Mavi Escamilla, Olga Diego, Guillermo Ros, José Luis Vicario, Elena Blasco, Mp & Mp Rosat o Eduardo Sourrouille.