El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘La Huella de la Dana en la práctica artística’, una instal·lació audiovisual i un programa públic que visibilitza i arreplega les veus de 43 artistes valencians afectats per les inundacions del passat 2024 i analitza, un any després, les transformacions que esta riuada ha suposat en l’àmbit de la creació.

L'exposició, que arreplega les accions realitzades pel Consorci de Museus al llarg d'estos mesos en suport als artistes, oferix un recorregut pels estudis dels creadors, o el que ha quedat d'ells, en 25 poblacions de València i proposa, a través de diversos encontres programats en agents locals, nacionals i internacionals, noves vies de reactivació de les seues trajectòries.

La mostra, que es podrà vore a l'Espai D del Centre del Carme fins a l'11 de gener, ha sigut presentada pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, acompanyat pels artistes Alexandra Knie, Ángeles Císcar, Antonio Santoyo, Claudia Chuliá, Cristina Guzman Traver, David Sánchez, Gemma Alpuente, Juan Carlos Forner Adán, , Lluis Masiá Perales, Lucía Hervás, Luis Cevaqueva Siles, María Esteve Trull, María Martín Gallego, María Tinaut, Pilar Bressó, Raquel Garín, Rebeca Plana Perpiñá, Rossi Aguilar, Ramón Martínez Buades i Vicente Gómez Pérez.

L'exposició té com a punt de partida el Pla d'Assistència d'Artistes afectats en què es va bolcar el Consorci de Museus des de novembre de 2024 i que es va iniciar amb la recollida i l'estabilització de més de 200 obres d'art en el CCCC.

Bugeda ha assenyalat que la mostra constituïx “una acció més que servix sobretot per a donar suport als artistes, arreplegant els seus testimonis, visibilitzant la seua situació i les seues pràctiques artístiques i oferint un suport econòmic en forma d'ajudes a la producció per la seua participació”.

“L'exposició analitza la situació del sector de les arts visuals després de la dana i, més enllà d'això, oferix una radiografia de l'estat de l'art a València, que podria extrapolar-se a altres territoris” ha explicat Bugeda.

Així mateix, ha afegit que la investigació feta “mostra els processos i les formes de producció de les obres d'art detectant necessitats i debilitats, però també possibles fortaleses i el paper de les institucions públiques i altres agents culturals en el context de l'art actual”.

Contingut de la mostra

L'exposició, produïda pel CMCV, a través del seu programa Cultura Resident, part d'un mapatge del teixit local en què es va convocar a 80 artistes dels quals 43 creadores i creadors s'han sumat a dibuixar esta empremta de forma col·lectiva, per mitjà d'entrevistes realitzades en el territori. 

A això se sumen altres fonts com els informes encarregats per l'AVVAC, les anàlisis de l'equip de conservació posat a disposició pel Consorci de Museus o les ajudes directes al sector atorgades per la Conselleria de Cultura.

La mostra aborda tant la transformació material i conceptual de les obres com la invisibilitat dels espais de producció o les seues condicions habitacionals. Reflexiona, a més, sobre la importància dels arxius, la resiliència i la recuperació de les seues obres o, també, l'impacte per l'absència de centenars d'elles. Al mateix temps, posa en evidència les fràgils condicions estructurals del sector de l'art, agreujat per la dana.

Entre les diferents transformacions a què es referixen els artistes en les seues pràctiques artístiques, destaquen en este estudi una major consciència de grup com a col·lectiu; l'exploració cap a allò digital o l'ús de suports menys vulnerables com el paper en allò material, emmagatzematges més segurs o la necessitat de crear o mantenir xarxes de suport.

L'exposició s'articula a través de tres audiovisuals en què els artistes es presenten cara a cara davant de l'espectador i relaten la seua experiència en primera persona. A partir de les entrevistes es desplega un estudi en tres blocs centrats en el territori; les empremtes en la pràctica i la recuperació del sector.

La singularitat de les cases-taller accentuà la complexitat de l'impacte de la riuada, que afectà de forma simultània a l'àmbit personal i professional dels artistes. Així, d'este estudi s'extrau que el 63% dels creadors participants en el projecte romanen hui en dia en els seus tallers, un 21% s'ha reubicat i un 12% encara no té taller. 

Per últim, durant el procés de recuperació l'emergència ha posat en relleu la importància de la col·laboració i la comunitat, fent-los prendre consciència col·lectiva del seu entorn i transformant el seu sentit de pertinença. 

Programa públic i visites als estudis dels territoris afectats

El Consorci de Museus proposa un programa públic que combina taules redones en el CCCC, 'Open Studios' en visita als tallers en els territoris afectats, una peça escènica i encontres professionals, que reuniran a curadores, plataformes i residències artístiques d'altres territoris entre els que s'hi troben Ane Rodríguez Armendariz (comissària i gestora cultural, Madrid), David Armengol (La Capella, Barcelona), Ron Reyes (Dos Mares, Marsella) i TEJA, una Xarxa d'Espais Culturals per al Suport a Situacions d'Emergència. Els encontres, coordinats pel Consorci de Museus, compten també en la participació de la Fundació Daniel i Nina Carasso i AVVAC.

A banda dels assistents a la presentació, han participat també en el projecte els artistes Alicia Monteagudo, Antonio Roig Aliaga, Carlos Sebastiá, Claudia López Mascarell, Eduardo Nave Silvestre, Elías Taño, Hugo Martínez-Tormo, José Antonio Caballero Machí, José Galarzo, Juan Carlos Nadal, Juan José Ortiz Zahonero, Lluïsa Penella i Pons, Luis Manuel Caballero Jiménez, Manuel Moreno García, Marc Martínez Martí, María Carmen Martínez, Miriam Del Saz, Monique Bastiaans, Pedro Mecinas Martínez, Regina Quesada, Rubén Tortosa, Xavier Ferrer (Guerrero & Ferrer) i Ximo Real.