Cultura

El Centro de Arte Hortensia Herrero obre les portes a l'univers monumental d'Anselm Kiefer

Anselm Kiefer irromp a València amb una macroexposició permanent que transforma el Centro de Arte Hortensia Herrero

1 minut

Visitantes a l'exposició de'Anselm Kiefer - Centro de Arte Hortensia Herrero

El Centro de Arte Hortensia Herrero (CAHH) viu des del 29 d'abril un dels moments més importants des de la seua obertura: l'arribada d'Anselm Kiefer, un dels artistes més influents de l'art contemporani internacional. La mostra, concebuda en estreta col·laboració amb el creador alemany, no només suposa la seua primera exhibició a València, sinó que marca una fita en ser l'única exposició permanent en la història del centre.

Sis galeries de l'antic palau del segle XVII han sigut completament transformades per a acollir el llenguatge monumental, matèric i quasi tectònic de l'artista. "Quan visitàrem Kiefer en el seu estudi de Croissy em vaig quedar impressionada perquè havia recreat a escala real les sales d'este centre amb la selecció d'obres idònies", recorda Hortensia Herrero. El resultat és una experiència immersiva que transcendix la idea tradicional d'exposició per a convertir-se en una intervenció d'escala arquitectònica on història, paisatge i mitologia s'entrellacen.

L'arribada de Kiefer a València no és fruit de l'atzar. La relació entre l'artista i la col·leccionista va començar fa deu anys, quan Herrero va incorporar a la seua col·lecció l'obra Böse Blumen (Les flors del mal). Des d'aleshores, el vincle s'ha enfortit fins a fer possible esta exposició sense precedents. "La primera vegada que vaig veure l'obra d'Anselm Kiefer, amb eixa força, em va atrapar. El seu art té alguna cosa que et fa sentir, concentrar-te i ficar-te dins de l'obra", afirma la mecenes.

Les flors del mal (Kiefer) - Centro de Arte Hortensia Herrero

Este magnetisme es percep també en el diàleg natural entre les peces i l'edifici que les acull, un espai carregat de memòria i estrats històrics que amplifiquen la lectura de les obres. Javier Molins, director artístic del CAHH i comissari de la mostra, ho resumix així:

Hi ha tantes capes, matèria, textura i colors que l'obra de Kiefer és inabastable

Història, literatura i mitologia: l'univers Kiefer

L'exposició partix de les tres obres de la col·lecció Hortensia Herrero (Böse Blumen, Walhalla i Der Tod und das Mädchen) per a expandir-se cap a un conjunt de peces que aprofundixen en els grans temes de l'artista: la història alemanya, la literatura, la música, la naturalesa i la mitologia.

Moltes de les obres exposades ixen per primera vegada de l'estudi de l'artista. Entre elles destaquen Elektra, Dryad i Danaë, totes vinculades a mites grecs; Für Walther von d. Vogelweide i Wer jetzt keines Haus hat, baut sich keines mehr, inspirades en la poesia medieval i en Rilke; o Der Tod und das Mädchen, que dialoga directament amb la cèlebre peça musical de Schubert.

El visitant també pot contemplar Johannis Nacht, una vitrina plena de falagueres, o Himmel–Erde (1974), l'obra més antiga de l'exposició. En esta, l'artista pinta el contorn d'una paleta sobre un paisatge que unix cel i terra, una metàfora de la figura del creador com a mediador entre ambdós mons.

Una sala d'exposició d'Anselm Kiefer - Centro de Arte Hortensia Herrero

Una obra colossal que arriba per primera vegada a Europa

Entre les peces més destacades es troba Danaë, una de les obres més grans mai realitzades per Kiefer, amb més de tretze metres d'ample. Fins ara només havia pogut veure's a Nova York en 2022, i esta és la seua primera presentació a Europa.

L'obra reproduïx l'interior de l'aeroport de Tempelhof, a Berlín, mentre una pluja daurada cau sobre l'espai, evocant el mite de Dànae. Segons la llegenda, Zeus es transformà en pluja d'or per a fecundar la jove, tancada pel seu pare per a evitar que tinguera descendència. Kiefer entrellaça així història alemanya i mitologia grega, una constant en el seu treball.

Danae (Kiefer) - Centro de Arte Hortensia Herrero

El CAHH es consolida com a referència internacional

Des de la seua obertura en novembre de 2023, el Centro de Arte Hortensia Herrero ha rebut prop de mig milió de visitants i s'ha convertit en un dels espais culturals més rellevants de València. L'arribada de Kiefer reforça eixe posicionament i situa el centre en el circuit internacional de l'art contemporani. Javier Molins assegura que, amb esta inauguració, el CAHH s'ha posat al nivell de grans museus europeus.

Després de 20 anys sense exposar en Espanya – sent l'última vegada en el Guggenheim de Bilbao – l'artista aterrà en València amb un gran repte al davant. I és que l'esforç logístic no ha sigut menut, ja que s'ha hagut de buidar 6 galeries i moure 60 obres per a reubicar les obres i poder integrar l'obra de Kiefer.

La mostra no només permet contemplar obres monumentals, sinó endinsar-se en l'univers íntim de l'artista: els seus mites, les seues obsessions, la seua relació amb la natura, la seua memòria de la guerra, la seua fascinació per la poesia i la música, la seua visió del temps com a estrat i ferida. El CAHH oferix així una oportunitat única: veure, per primera vegada a València, l'obra d'un creador que ha marcat la història de l'art contemporani.