Carmen Morales torna al teatre després de més d'una dècada allunyada dels escenaris per a interpretar a Agatha Christie en “Querida Agatha”, una obra que es podrà veure en el Teatre Talia de València fins al 30 de novembre. En esta entrevista amb València Extra, l'actriu reflexiona sobre la seua tornada al món de l'espectacle, la seua preparació per al paper de la famosa escriptora i la seua experiència treballant amb Juan Carlos Rubio, l'autor i director del projecte.
Què ha significat per a tu tornar al teatre després de més d'una dècada fora de l'escenari?
Doncs una il·lusió fantàstica, perquè vaig decidir deixar de treballar per voluntat pròpia i després m'ha costat dos anys tornar a interpretar un personatge. Gràcies al fet que Juan Carlos Rubio em va manar un àudio, preciosíssim en el qual em va dir que volia treballar amb mi, que tenia un projecte en ment però encara no l'havia escrit. Aleshores, li vaig dir que sí amb els ulls tancats i va començar a escriure “Querida Agatha”.
I en el procés d'ell escriure i donar-me el llibret perquè jo l'estudiara, de sobte se li'n va anar una actriu en un altre projecte i em va dir que si volia formar part, i així és com se m'ha colat enmig "El novio de España", que també és d'ell. Ha sigut molt bonic, una volta grandíssima.
Com ha sigut treballar en Juan Carlos Rubio, autor i director de “Querida Agatha”?
Ha sigut fantàstic, perquè ell és un director que ve amb els deures superfets, a les 9 del matí quan et cita, ho té tot perfectament mil·limetrat, sap com ho vol tot. Llavors els assajos són molt intensos i es trau molt bon partit d'eixe temps. Estiguérem com uns 40 dies, aproximadament, assajant esta funció.
La veritat és que quan es va colar "El novio de España" va ser com una espècie d'aperitiu a el que després s'anava a posar en les nostres mans, que és “Querida Agatha”. No té res a veure este personatge en l'altre, el de la marquesa era més menudet. Però ara en este cas, Agatha és un paper increïble; estic superagraïda d'este treball que va escriure Juan Carlos pensant en el meu company Juan Meseguer i en mi.
Com t'has preparat per a interpretar el paper d'Agatha Christie?
Vaig començar investigant sobre ella, em vaig llegir la seua autobiografia, em vaig veure els seus documentals i després em vaig adonar - i li va passar el mateix al meu company - que havíem de fer tant el Benito com l'Agatha que Juan Carlos havia escrit, o siga, no havíem d'indagar molt més enllà d'allò que ell estava escrivint. Conéixer el personatge que ell havia escrit era més que suficient per a comprendre el moment en el qual estaven els dos personatges i allò que estava ocorrent en les seues vides.
Agatha fon una dona que es va criar, es va educar des d'una tradició absoluta, per a ser esposa, mare i estimada de casa, i son marit li demana el divorci. Llavors, el seu món, doncs, es desbarata i no té on recolzar-se, no té on agarrar-se, i està pensant fins i tot en el suïcidi. Encara que així arranca la novel·la, igualment és comèdia. La gent diu que comença fent una tralla brutal, molt desesperant, molt agonitzant i després tot, gràcies al personatge de Benito Pérez Galdós, se'n va tornant en comèdia. No em vaig haver de preparar molt més enllà d'allò que ell ens exigia, tant a mi company com a mi, fou cosa de posar-nos en les seus mans.
Què esperes que senta el públic quan veja l'obra?
Els espectadors estan sentint coses molt boniques en l'any i dos mesos que arribem de gira. El públic al principi està molt confós perquè no s'espera que comence d'una forma tan agressiva, desesperant i angoixosa. Després canvia quan veu que estos dos personatges, grans literaris, tenen primer una lluita important en escena i després se'n van relaxant i les aigües se'n van a un futur més tranquil i més esperançador en la vida d'Agatha. A la gent li està agradant molt el que està veient i la disfruten moltíssim.
Vull que la gent disfrute o patisca amb mi, segons el personatge
Eres filla de Rocío Dúrcal i de Junior, dos figures que són molt rellevants en el món de l'espectacle. Com ha influït eixa herència en la teua carrera?
Sobretot en l'àmbit personal, és tot el que jo sé. Soc una dona disciplinadíssima en el treball i tot eixe aprenentatge ho vaig aprendre d'ells. És normal que per la meua sang córrega vena artística, eixe do el porte ja innat. Supose que quan he d'interpretar, traguem coses que he aprés d'ells, les porte dins.
En entrevistes anteriors digueres que t'apartares dels escenaris per iniciativa pròpia per a poder prioritzar la teua vida personal. Com ha sigut compaginar ara esta vida personal amb el teu retorn professional?
La meua vida personal ara mateix està prou tranquil·la, aleshores puc disposar del meu temps absolutament per a estar de gira i centrar-me en la meua carrera. Ara està sent dedicar-me quasi quasi al 100% al meu teatre i en eixe estic ara mateix.
Tens al cap fent teatre després de “Querida Agatha”?
Sí, la meua intenció és tornar a fer tot el que té a veure amb la meua professió. El que passa és que una vegada que et retires un poc de la professió, doncs costa un poquet tornar a la professió. Estic desitjant tornar a fer ficció, inclús alguna sèrie o cinema, que tant de bo es complisca l'any que ve. Però sobretot el teatre, mai deixar-lo, perquè és el que em dona a mi la màgia i l'espurna, i l'autenticitat a la meua professió.
Com voldries que la gent recordara esta nova etapa de tornada als escenaris?
Més que recordar-la, vull que la visquen en el moment, en el present, gaudint del meu treball, de les obres que interprete i dels personatges als quals puga donar-los vida. Eixe és el meu desig: que la gent gaudisca o patisca amb mi, depén del personatge.